Els impales (Aepyceros melampus, del grec antic αιπος, que significa 'alt', κερος, que significa 'banya' + melas, que significa 'negre' i pous, que significa 'peu': peus negres de banyes altes) són una espècie d'antílop africà. El nom impala prové del zulu. Es troben a sabanes a Kenya, Tanzània, Moçambic, Namíbia, Botswana, Zàmbia, Zimbabwe, Angola, Sud-àfrica i Uganda.[1]
Contingut
1Taxonomia
2Característiques
3Alimentació
4Referències
5Bibliografia
6Enllaços externs
Taxonomia
Abans, els taxonomistes classificaven a l'impala a la mateixa tribu que les gaseles. Malgrat això, trobaren que l'impala era força diferent d'aquesta tribu, de manera que el que feren fou posar-la a la seva pròpia tribu, Aepycerotini.
N'hi ha tres subespècies:
Aepyceros melampus petersi
Aepyceros melampus rendilis
Aepyceros melampus melampus
Aepyceros melampus petersi
Aepyceros.melampus melampus
Característiques
Els impales són famosos pels seus salts.
Alimentació
L'impala és un animal herbívor que s'alimenta d'herba i fulles.
Referències
↑. Aepyceros melampus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 14 octubre 2008.
Bibliografia
Estes, R. (1991). The Behavior Guide to African Mammals, Including Hoofed Mammals, Carnivores, Primates. Los Angeles, The University of California Press
African Wildlife Fundation - Impala
Arkive - Impala
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Viquiespècies
Impala: African Wildlife Foundation
Espècies vivents d'artiodàctils (excepte cetacis)
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Infraclasse: Eutheria · Superordre: Laurasiatheria
Subordre Ruminantia
Antilocapridae
Antilocapra
Antílop americà (A. americana)
Giraffidae
Okapia
Ocapi (O. johnstoni)
Giraffa
Girafa (G. camelopardalis) · Girafa meridional (G. giraffa) · Girafa reticulada (G. reticulata) · Girafa massai (G. tippelskirchi)
Tràgul de Java (T. javanicus) · Tràgul petit (T. kanchil) · Tràgul gran (T. napu) · Tràgul de les Filipines (T. nigricans) · Tràgul del Vietnam (T. versicolor) · Tràgul de Williamson (T. williamsoni)
Cervidae
Família gran descrita més avall
Bovidae
Família gran descrita més avall
Família Cervidae
Muntiacinae
Muntiacus
Muntjac comú (M. muntjak) · Muntjac de Reeves (M. reevesi) · Muntjac negre (M. crinifrons) · Muntjac de Tenasserim (M. feae) · Muntjac de Borneo (M. atherodes) · Muntjac de Roosevelt (M. rooseveltorum) · Muntjac de Gongshan (M. gongshanensis) · Muntjac gegant (M. vuquangensis) · Muntjac de Truong Son (M. truongsonensis) · Muntjac de Putao (M. putaoensis) · Muntjac de Sumatra (M. montanus)
Beisa (O. beisa) · Òrix blanc (O. dammah) · Òrix del Cap (O. gazella) · Òrix d'Aràbia (O. leucoryx)
Addax
Addax (A. nasomaculatus)
Reduncinae
Kobus
Cob d'Upemba (K. anselli) · Antílop aquàtic (K. ellipsiprymnus) · Cob (K. kob) · Cob lichi (K. leche) · Cob del Nil (K. megaceros) · Pucu (K. vardonii)
Sitatunga (T. spekeii) · Niala (T. angasii) · Antílop jeroglífic (T. scriptus) · Niala de muntanya (T. buxtoni) · Cudú petit (T. imberbis) · Cudú gros (T. strepsiceros) · Bongo (T. eurycerus)
Taurotragus
Eland (T. oryx) · Eland de Derby (T. derbianus)
Família Bovidae (subfamília Antilopinae)
Antilopini
Ammodorcas
Dibatag (A. clarkei)
Antidorcas
Gasela saltadora (A. marsupialis)
Antilope
Antílop negre (A. cervicapra)
Eudorcas
Gasela de Thomson (E. thomsonii) · Gasela de front vermell (E. rufifrons)
Gazella
Gasela d'Aràbia (G. gazella) · Gasela de Neumann (G. erlangeri) · Gasela de Speke (G. spekei) · Gasela comuna (G. dorcas) · Gasela de Bennett (G. bennettii) · Gasela de Thomson (G. thomsonii) · Gasela de front vermell (G. rufifrons) · Gasela de l'Atlas (G. cuvieri) · Gasela de Loder (G. leptoceros) · Gasela persa (G. subgutturosa)
Litocranius
Antílop girafa (L. walleri)
Nanger
Gasela dama (N. dama) · Gasela de Grant (N. granti) · Gasela de Soemmerring (N. soemmerringii)
Procapra
Gasela de Mongòlia (P. gutturosa) · Gasela tibetana (P. picticaudata) · Gasela de Przewalski (P. przewalskii)
Saigini
Saiga
Saiga (S. tatarica)
Neotragini
Dorcatragus
Beira (D. megalotis)
Madoqua
Dic-dic de Günther (M. guentheri) · Dic-dic de Kirk (M. kirkii) · Dic-dic de Piacentini (M. piacentinii) · Dic-dic de Phillips (M. saltiana)
Neotragus
Antílop nan de Bates (N. batesi) · Antílop reial (N. pygmaeus)
Nesotragus
Suni (N. moschatus)
Oreotragus
Antílop salta-roques (O. oreotragus)
Ourebia
Oribí (O. ourebi)
Raphicerus
Raficer comú (R. campestris) · Raficer del Cap (R. melanotis) · Raficer de Sharpe (R. sharpei)
Subordre Suina
Suidae
Babyrousa
Babirussa de Buru (B. babyrussa) · Babirussa de Sulawesi (B. celebensis) · Babirussa de les illes Togian (B. togeanensis)
Porc senglar dels matolls (P. larvatus) · Porc senglar de riu (P. porcus)
Sus
Porc senglar barbat de Palawan (S. ahoenobarbus) · Porc senglar barbat (S. barbatus) · Porc senglar del Vietnam (S. bucculentus) · Porc senglar de les Visayas (S. cebifrons) · Porc senglar de Sulawesi (S. celebensis) · Porc senglar de Flores (S. heureni) · Porc senglar de Mindoro (S. oliveri) · Porc senglar de les Filipines (S. philippinensis) · Senglar (S. scrofa) · Porc senglar de Java (S. verrucosus)
Tayassuidae
Tayassu
Pècari de barba blanca (T. pecari)
Catagonus
Pècari del Chaco (C. wagneri)
Pecari
Pècari de collar (P. tajacu) · Pècari gegant (P. maximus)
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu