Aiguamúrcia










































































































Infotaula de geografia políticaAiguamúrcia










Escut d'Aiguamúrcia

SantesCreusClaustro.jpg
Monestir de Santes Creus



Localització







Localització d'Aiguamúrcia respecte de l'Alt Camp.svg

41° 19′ 46″ N, 1° 21′ 31″ E / 41.329339°N,1.3585409°E / 41.329339; 1.3585409



Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Alt Camp
Entitats de població
9
Conté la localitat
L'Albà
Població
Total
893 (2018)
• Densitat
12,23 hab/km²
Llar
33 (1553)
Gentilici
Aiguamurcienc, aiguamurcienca
Geografia
Superfície
73 km²
Altitud
314 m
Limita amb

Organització política
• Alcalde
Josefina Bartolí Parera Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal
43815
Zona horària
UTC+01:00
Prefix telefònic
977

Codi de municipi INE
43001
Codi territorial IDESCAT
430017
Altres


Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, Catalunya. És el municipi més extens de la comarca, situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona. Limita al nord amb Querol i Pontons, a l'est amb el Montmell, al sud amb Vila-rodona i a l'oest amb el Pont d'Armentera i el Pla de Santa Maria. Pel terme municipal hi passa el riu Gaià i la riera de Marmellar, afluent del riu de Foix. S'hi pot accedir per les carreteres C-51 i C-37 i per l'autopista AP-2. Al municipi hi ha cinc monuments declarats Béns Culturals d'Interès Nacional: el Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, els castells romànics de l'Albà, Selma i Ramonet, i la creu de terme gòtica d'Aiguamúrcia.




Contingut






  • 1 Geografia


  • 2 Demografia


  • 3 Política


    • 3.1 Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012




  • 4 Història


  • 5 Economia


  • 6 Govern i administració


  • 7 Referències


  • 8 Enllaços externs





Geografia


Aiguamúrcia conté diversos nuclis de població, alguns dels quals superen en nombre d'habitants el tradicional cap del municipi, el poble d'Aiguamúrcia. Són més habitats, doncs, Santes Creus (al voltant del conegut monestir del Cister, les Pobles (el nucli més poblat), el Pla de Manlleu i les urbanitzacions del Mas d'en Perers i els Manantials.


El poble d'Aiguamúrcia, que ha donat nom al municipi i que n'ha estat el cap tradicional fins que la capitalitat ha passat a Santes Creus, és una petita localitat situada al marge esquerre del riu Gaià, al sud-oest del terme, molt a prop del límit municipal de Vila-rodona.


Es troba en regressió demogràfica: el 2005 tenia 65 habitants, 63 el 2006 i 59 el 2007. Està comunicat per carreteres locals amb l'Albà, Santes Creus i la carretera comarcal que porta a Vila-rodona i a la nacional C-51.


D'origen romà, el nucli actual es va formar al voltant d'uns edificis medievals propers al riu. Hi destaca el celler cooperatiu modernista.



Demografia












































Entitat de població
 Habitants (2017)

Aiguamúrcia
 53

Albà, l'
 19

Ordres, les
 11

Pla de Manlleu, el
 150

Planeta, la
 4

Pobles, les
 158

Santes Creus
 164

Mas d'en Parès
 254

Manantials, els
 80
Font: Municat













Evolució demogràfica


























1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
24
 37
 33
 261
 561
 1.943
 2.113
 2.498
 1.902
 1.911





























1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.768
 1.535
 1.475
 1.405
 1.069
 766
 604
 547
 568
 580





























1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
614
 627
 652
 671
 690
 797
 886
 914
 906
 909





























2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
903
 893
 -
 -
 -
 -
 -
 -
 -
 -




1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


Política



Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012



























































































Resultats electorals - Aiguamúrcia, 2012
Candidatura
 Cap de llista
 Vots
 Regidors
 % Vots


CiU
Artur Mas
 192
38,24


ERC
Oriol Junqueras
 99
19,72


PPC
Alicia Sánchez-Camacho
 52
10,35


PSC
Pere Navarro
 47
9,36


ICV-EUiA
Joan Herrera
 37
7,37


CUP
David Fernández
 22
4,38


C's
Albert Rivera
 22
4,38

Vots en blanc
7
1,38

Altres
24
9,16
Total
 507
72,84


Història


Article principal: Nucli històric d'Aiguamúrcia

Es diu que el nom d'Aiguamúrcia prové del llatí aqua murcida ("aigua marcida, morta"), que ens indicaria que les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estancades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. També es dóna com a probable origen la forma Aquae Murtra, que faria referència al fet que el riu estava consagrat a la deessa Murtra (un altre dels noms de Venus).


L'origen del municipi correspon a l'establiment dels castells de l'Albà i de Selma, cap al segle X. A mitjan segle XII s'hi establí la comunitat monàstica de Santes Creus.[1]


Va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833.[2]



Economia


Principalment basada en l'agricultura de secà (vinyes) i el turisme derivat de la situació al municipi del monestir de Santes Creus.


El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 17.437 pessetes (104,80 euros).[2]


El 1983 el terme municipal d'Aiguamúrcia comptava amb unes 131 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees, unes 138 d'entre 5 i 50 hectàrees, 17 d'entre 50 i 200 hectàrees i 4 explotacions d'entre 200 i 1.000 hectàrees.[2]



Govern i administració


Resultat de les eleccions municipals del 2007:




  • CiU: 3 regidors (197 vots - 35,95%)

  • Independents pel Municipi d'Aiguamúrcia (IMA-EPM): 2 regidors (163 vots - 29,74%)


  • PSC: 2 regidors (135 vots - 24,64%)


L'alcalde del municipi des del 1991, Josep Jesús Escoda i Anguera, de CiU, fou rellevat per Ramon Banach i Gallard, del PSC, el juny del 2009, arran del pacte de govern entre CiU i el PSC.[3]



Referències





  1. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 10. ISBN 84-393-5437-1. 


  2. ↑ 2,02,12,2 M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3. 


  3. ↑ El Punt: «Ramon Banach substitueix Josep-Jesús Escoda a l'alcaldia, segons el pacte de govern»




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiguamúrcia Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Pàgina web de l'Ajuntament

  • http://www.altcamp.info/aiguamurcia.htm


  • Aiguamúrcia a la Generalitat de Catalunya


  • Aiguamúrcia a l'Institut d'Estadística de Catalunya










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu
Read more