L'Alt Millars





























































Infotaula de geografia polítical'Alt Millars

Alto Mijares Spain.jpg
Salto de la Novia a Cirat




Localització







Mapa de l'Alt Millars.png

40° 03′ 19″ N, 0° 27′ 48″ O / 40.055277777778°N,0.46333333333333°O / 40.055277777778; -0.46333333333333



Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló

Capital
Montant
Municipi
22
Conté la localitat

Població
Total
4.055 hab. (2015)
• Densitat
6,08 hab/km²
Idioma oficial
Castellà
Geografia
Superfície
667,06 km²
Limita amb

Modifica les dades a Wikidata

L'Alt Millars, o la Conca del Millars,[1] és una comarca interior i muntanyosa del nord de la Comunitat Valenciana, amb capital a Cirat. Limita al nord i oest amb Aragó, a l'est amb l'Alcalatén i al sud amb la Plana Baixa i l'Alt Palància. Es tracta d'una de les dues comarques de l'interior de la província de Castelló on es parla el castellà.[2] Els seus municipis són:





l'Alt Millars (2015)



















































































































































Municipi
    Població
    Extensió
    Densitat

Aiòder
175
24,36
7,18

Aranyel
171
19,16
8,92

Argeleta
103
15,47
6,66

el Castell de Vilamalefa
112
37,74
2,97

Cirat
233
41,10
5,67

Cortes d'Arenós
308
80,59
3.82

Espadella
86
11,96
7,19

Fanzara
314
34,98
8,98

la Font de la Reina
51
7,50
6,80

les Fonts d'Aiòder
130
10,98
11,84

Lludient
181
31,35
5,77

Montanejos
549
37,80
14,52

Montant
393
34,10
11,52

la Pobla d'Arenós
141
42,53
3,32

Sucaina
183
51,57
3,55

Toga
106
13,52
7,84

Torralba del Pinar
71
21,19
3,35

Torre-xiva
81
11,85
6,84

Vallat
52
5,01
10,38

Vilafermosa
484
108,88
4,45

Vilamalur
70
19,47
3,60

Vilanova de la Reina
61
5,95
10,25

Total
4.055
667,06
6,08




Contingut






  • 1 Llocs d'interès


    • 1.1 Als nuclis urbans


    • 1.2 Als termes municipals




  • 2 Mancomunitats


  • 3 Vies de comunicació


  • 4 Vegeu també


  • 5 Referències





Llocs d'interès



Als nuclis urbans




  • Aiòder: Torre campanar de l'antic convent de dominics d'Aiòder, del segle XVII-XVIII.


  • Argeleta: Torres del palau de Zayd Abu Zayn, de l'època medieval.


  • Cirat: Torre del palau dels comtes de Cirat, de l'edat Mitjana.


  • Montanejos: Torre de planta quadrada integrada en una façana, de l'època islàmica.


  • Montant: Convent dels Servites, del segle XVII-XVIII.


  • Torre-xiva: Torre islàmica de planta circular.


  • Vilafermosa: Església de la Nativitat, del segle XVIII, on es conserven retaules dels segles XIV i XV i algunes peces del segle XVI.



Als termes municipals






  • Llenç de la muralla del castell del Bou Negre


    Aiòder: Castell, d'origen islàmic. Se situa als afores de la localitat, al cim d'un turó i per damunt de la font Larga. I el mas dels Frares, ubicat al coll dels Frares, a prop del cim de la Mola.


  • Argeleta: Castell del Bou Negre, també de l'època musulmana. Està ubicat al cim de la Muela, on també s'han trobat restes iberes i romanes.


  • Cirat: El barranc de les Salinas, proper a la localitat, on hi ha diverses piscines naturals, i el castell, d'origen islàmic, situat per sobre d'aquest barranc.


  • Espadella: Penya Saganta (723 m.s.n.m.), al vessant nord de la qual, mirant el poble, recau el castell, construït pels musulmans.


  • Les Fonts d'Aiòder: El Pozo Negro, concorreguda piscina natural al llit de la rambla del Catalán, no gaire lluny del terme municipal de Torralba del Pinar.




  • El Pozo Negro, a les Fonts d'Aiòder


    Lludient: Torre de la Giraba, de l'època islàmica, ubicada a prop de la pedania de la Giraba, d'on pren el nom.


  • La Pobla d'Arenós: Castell d'Arenós, també dit de la Vinyaza, documentat des del segle XII. Al seu emplaçament s'han trobat restes de l'edat de Bronze i de l'època ibera.


  • Sucaina: Ermita de Santa Anna, del segle XVIII, situada a la vora de la carretera CV-195, i masia de la Chirivilla, d'origen islàmic, on es conserva el basament d'una torre de planta quadrada.


  • Vilafermosa: Ermita de Sant Bartomeu, renovada al segle XVIII. Està ubicada a tocar de la carretera CV-190, entre Vilafermosa i Sant Vicent.

  • Los Estrechos



Mancomunitats


La majoria dels municipis de l'Alt Millars estan integrats en dues mancomunitats, la de l'Espadà-Millars (Aiòder, Argeleta, Espadella, Fanzara, les Fonts d'Aiòder, Toga, Torralba del Pinar, Torre-xiva, Vallat i Vilamalur)[3] i la Intermunicipal de l'Alt Millars (Aranyel, el Castell de Vilamalefa, Cirat, Cortes d'Arenós, Lludient, Montant, Montanejos, la Pobla d'Arenós i Sucaina).[4]



Vies de comunicació


La principal via de comunicació de l'Alt Millars és la carretera CV-20, que uneix les localitats de Vila-real, a la Plana Baixa, i la Pobla d'Arenós, a tocar ja de la frontera amb Aragó. De fet, en deixar enrere Onda, l'últim poble de la plana, aquista carretera rep el nom de carretera paisajística del Mijares.[5] La CV-194 (Fanzara-El Castell de Vilamalefa) i la CV-190 (L'Alcora - Cortes d'Arenós) completen la xarxa viària més destacada de la comarca.



Vegeu també


  • Llista de monuments de l'Alt Millars


Referències




  1. Beüt i Berenguer, Emili. Geografia elemental del Regne de València (en valencià). València: Lo Rat Penat, 1972. 


  2. Pitarch, Vicent. Traces d'excursionistes (Centre Excursionista de Castelló) (en valencià). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. 


  3. «Municipis de la Mancomunitat Espadà-Millars» (en valencià). Mancomunitat Espadà-Millars. [Consulta: 8 juliol 2016].


  4. D'Anjou González, Juan. Las mancomunidades intermunicipales en el régimen local español (en castellà). Primera. Madrid: Ministeri d'Administracions Públiques, 1994. 


  5. «'Venden’ la CV-20 como una ruta paisajística del Mijares» (en castellà). Mediterráneo, 24-12-2014. [Consulta: 9 juliol 2016].






A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Alt Millars Modifica l'enllaç a Wikidata








Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka