Ngtjyty

Asèl·lid

Asellidae
Asellus aquaticus
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Malacostraca
Ordre	Isopoda
Família	Asellidae (Latreille, 1802)[1]

Vista lateral d'un asèl·lid

Vista superior

Els asèl·lids (Asellidae) constitueixen una família d'artròpodes pertanyent a l'ordre dels isòpodes.^[2]

Descripció

• Cos deprimit amb set parells d'apèndixs marxadors


• El cap no és inclòs en un cefalotòrax com seria el cas de les gambes.^[3]
  

Alimentació

Es nodreixen de detritus i de fulles que cauen al riu, sempre adobades amb els fongs i bacteris que les descomponen.^[3]

Hàbitat

Viuen als rius en zones de substrat de sorres i argiles. Són més freqüents a les zones baixes, on els podem trobar associats als macròfits submergits o en vores arrecerades dels rius Fluvià i Ter, per exemple. També es troben a capçaleres temperades de muntanya, les quals pertanyen normalment a zones càrstiques. Tendeixen a ensorrar-se dins dels sediments de la llera dels rius, o, si més no, a restar mig coberts pels fragments de fulles i els detritus.^[3]

Distribució geogràfica

Viuen a Nord-amèrica i Europa.^[4][5][6] Als Països Catalans només n'hi ha una única espècie (Proasellus coxalis), la qual posseeix moltes subespècies descrites que diferencien poblacions més o menys aïllades des de fa temps.^[3]

Gèneres

• 
  Asellus (Geoffroy, 1762)
  


• 
  Baicalasellus (Stammer, 1932)
  


• 
  Bragasellus (Henry & Magniez, 1968)
  


• 
  Caecidotea (Packard, 1871)
  


• 
  Calasellus (Bowman, 1981)
  


• 
  Chthonasellus (Argano & Messana, 1991)
  
  • 
    Chthonasellus bodoni (Argano & Messana, 1991)
    
  
  


• 
  Columbasellus (Lewis, Martin & Wetzer, 2003)
  
  • 
    Columbasellus acheron (Lewis, Martin i Wetzer, 2003)
    
  
  


• 
  Gallasellus (Henry & Magniez, 1981)
  
  • 
    Gallasellus heilyi (Legrand, 1956)
    
  
  


• 
  Lirceolus (Bowman & Longley, 1976)
  


• 
  Lirceus (Rafinesque-Schmaltz, 1820)
  


• 
  Mancasellus (Harger, 1876)
  
  • 
    Mancasellus macrourus (Garman, 1890)
    
  
  


• 
  Nipponasellus (Matsumoto, 1962)
  


• 
  Phreatoasellus (Matsumoto, 1962)
  


• 
  Phreatosasellus (Matsomoto, 1962)
  
  • 
    Phreatosasellus miurai (Chappuis, 1955)
    
  
  


• 
  Proasellus (Dudich, 1925)
  


• 
  Psammasellus (Braga, 1968)
  
  • 
    Psammasellus capitatus (Braga, 1968)
    
  
  


• 
  Remasellus (Bowman & Sket, 1985)
  
  • 
    Remasellus parvus (Steeves, 1964)
    
  
  


• 
  Salmasellus (Bowman, 1975)
  


• 
  Sibirasellus (Henry & Magniez, 1993)
  
  • 
    Sibirasellus parpurae (Henry & Magniez, 1993)
    
  
  


• 
  Stygasellus (Chappuis, 1943)
  
  • 
    Stygasellus phreaticus (Chappuis, 1943)
    
  
  


• 
  Synasellus (Braga, 1944)
  


• 
  Uenasellus (Matsumoto, 1962)
  
  • 
    Uenasellus iyoensis (Matsumoto, 1960)^{[7][8][9][10][11][12][13][14]}
    
  
  

Observacions

Poden tolerar contaminacions tèrmiques i orgàniques, i fortes reduccions del cabal. És aquesta resistència davant la pol·lució la que els treu qualsevol valor com a bioindicadors de la qualitat de les aigües dels rius.^[3]

Referències

Bibliografia

• Martin, Joel W. i George E. Davis, 2001. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles, Science Series 39. 124.


• Schultz, G. A., 1982. Isopoda. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 249-254.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquiespècies

• 
  Arctos (anglès)
  


• 
  UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  


• 
  ION (anglès)
  


• 
  ITIS (anglès)
  


• 
  BugGuide (anglès)
  


• 
  Barcodes of Life (anglès)
  


• 
  Sowbug Family Asellidae (Cress Bugs) (anglès)
  


• 
  NCBI (anglès)