Carabassa
La carabassa (o carbassa) és el fruit de les diferents espècies del gènere Cucurbita, una planta herbàcia anual oriünda d'Amèrica. En l'actualitat és també conreada extensament en tota Europa.
És una planta reptant que pot arribar a 10 m de llargada, dioica, de tiges acanalades i d'aspecte aspre, fulles pubescents, lobulades. Les grans flors grogues són unisexuals; les masculines tenen els estams soldats en forma de pilar i en ambdós sexes el calze està unit a la corol·la.
Els fruits varien molt en grandària, de gairebé globulars fins a oblongs o ovoides. La pell és llisa i dura i també varia en color.
Les carabasses d'estiu són varietats de Cucurbita pepo. Si es recullen immadures es consumeixen com a carabassons encara que es poden deixar madurar en la planta com les d'hivern. Actualment existeixen varietats híbrides dites de pinet que no són corredores i, per tant, no els cal tant d'espai per a créixer i desenvolupar-se. Aquestes varietats són òptimes per a fer collita de flor de carabassó o badoc, molt apreciada en la cuina actual.
No obstant això, les varietats d'hivern C. maxima i C. moschata no es consumeixen verdes. Hi ha un munt de varietats de diferents colors i grandàries; les més grans arriben a pesar entre 100 kg a 300 kg. Encara que és difícil de mantenir les varietats pures quan es conreen juntes, la veritable espècie C. pepo no s'hibrida mai amb C. maxima, la "carabassa confitera" de la qual s'elabora el cabell d'àngel. Aquesta varietat, més dolça i sucosa que la resta, quan és madura posseeix una pell de color taronja, rugosa, gruixuda i molt consistent, per la qual cosa es pot conservar molt de temps; és la típica carabassa de Tots Sants.
La carabassa és rica en minerals, sobretot potassi, vitamina C i ß-carotè.
Contingut
1 En cuina
2 Història
3 Referències
4 Enllaços externs
En cuina
La pasta de carabassins', llavors de carabassa mòltes o reduïdes en farina s'usen en cuina.
Història
La conquesta d’Amèrica va portar a Catalunya moltes varietats de carabasses. Es tractava d’un ingredient molt preuat a la cuina catalana de principis del segle XVIII, tant pel sabor com per la textura i el color. Se n’empraven diferents tipus en funció del plat que es volgués preparar. El més comú eren les sopes, bé en crema o acompanyades d’altres ingredients, com ara cebes o arròs. La carabassa també era la base principal d’alguns dolços.[1]
Referències
↑ «Carbassa». web. Ruta 1714. [Consulta: 5 juliol 2014].
Enllaços externs
- Pàgina sobre la carabassa
Viccionari