Posts

Josep Marraco i Ferrer

Image
Josep Marraco i Ferrer Biografia Naixement 6 d'abril de 1835, Barcelona Barcelona Mort 7 de desembre, 1913, Barcelona Activitat Ocupació Violinista, organista i compositor Instrument Violí, orgue, piano Josep Marraco i Ferrer (Barcelona, 6 d'abril del 1835 – 7 de desembre de 1913 [1] [2] ) va ser músic (pianista, organista, violinista), mestre de capella de la Catedral de Barcelona i compositor, especialment de música religiosa. [3] Contingut 1 Biografia 2 Obres 2.1 Obres profanes 2.2 Obres religioses 3 Notes 4 Referències 5 Enllaços externs Biografia Rebé els primers ensenyaments musicals del seu pare, músic i compositor, Josep Marraco i Xauxas. Ingressà a la reial església del Palau de Barcelona com a escolanet del cor. Allí va estudiar solfeig amb l'organista i mestre de capella de la mateixa església, el prevere Francesc Moliner. El mestre de piano Bernat Calvó i Puig va ser qui el va intro...

Teatre dels Camps Elisis (Barcelona)

Image
Teatre dels Camps Elisis (Barcelona) Fotografia dels Camps Elisis, amb els jardins i la muntanya russa, ca. 1870. Al fons, la ciutat de Barcelona. Dades Tipus teatre Arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas Data de creació o fundació 1860 Data d'obertura oficial 8 agost 1861 Cronologia 1876 clausura Estat d'ús enderrocat Ubicació geogràfica Barcelona Localització Carrers d'Aragó, Rosselló, Pau Claris i Passeig de Gràcia 41° 23′ 42″ N, 2° 09′ 50″ E  /  41.395°N , 2.16396944°E  / 41.395; 2.16396944 Coord.: 41° 23′ 42″ N, 2° 09′ 50″ E  /  41.395°N , 2.16396944°E  / 41.395; 2.16396944 El Teatre dels Camps Elisis de Barcelona funcionà de 1860 a 1876 i formava part integrant dels jardins dels Camps Elisis , situats a l'illa de cases compresa entre els actuals carrers d' Aragó a Rosselló , i de Pau Claris a Passeig de Gràcia. El 1881, al seu lloc va aixecar-se el T...

Teatre del Prado Catalán

Image
Aquesta és una pàgina de desambiguació. És a dir, una pàgina que us adreça cap a articles amb el mateix nom. Si un enllaç intern us ha dut fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a l'article més adient. « Teatre del Prado Catalán » té aquests significats: Teatre del Prado Catalán del Passeig de Gràcia amb cantonada el carrer de Casp Teatre del Prado Catalán de la Plaça de Lesseps This page is only for reference, If you need detailed information, please check here

Creació de la pàgina «Societat de Concerts Clàssics de Barcelona»

This page is only for reference, If you need detailed information, please check here

Creació de la pàgina «Sociedad de Conciertos de Madrid»

This page is only for reference, If you need detailed information, please check here

Émile Veinante

Image
Émile Veinante Biografia Naixement Émile Veinante 12 de juny de 1907 Metz, França Mort 18 de novembre de 1983 ( 1983-11-18 ) (als 76 anys) Dury (Somme), França Activitat Ocupació Futbolista i entrenador de futbol Esport futbol Posició a l'equip Davanter Clubs juvenils Anys Equip 1916-? Metz Clubs professionals Anys Equip ?-1929 Metz 1929-1940 RC Paris Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1929-1940 França 24 (14) Equips entrenats Anys Equip 1940-1943 RC Paris 1945-1947 Strasbourg 1948-1949 Strasbourg 1949-1950 OGC Nice 1950-1951 Metz 1951-1955 Nantes 1960-1961 Strasbourg Participà en Data Activitat 1938 Mundial de Futbol 1938 1934 Mundial de Futbol 1934 1930 Mundial de Futbol 1930 Émile Veinante (Metz, 12 de juny de 1907 - Dury (Somme), 18 de novembre de 1983) fou u...

Laureano Fuentes Matons

Image
Laureano Fuentes Matons Biografia Naixement 3 juliol 1825 Mort 30 setembre 1898 (73 anys) Activitat Ocupació Compositor Gènere artístic Òpera Instrument Violí Laureano Fuentes Matons (Santiago de Cuba, 3 de juliol de 1825 − idem. 30 de setembre de 1898) fou un compositor, director d'orquestra i violinista cubà. Després de donar-se conèixer avantatjada ment com a concertista, es dedicà a la composició, escrivint nombroses sarsueles, cançons a 1 i 2 veus, peces per a piano, obres del gènere religiós, i l'òpera La hija de Jefté , estrenada a Santiago de Cuba el 1875. Entre les seves fantasies cal recordar: Recurdos de Sibaris i Billet; La sombra de Bellini; Galatea , i de les seves sarsueles cal citar: El do de pecho ó desgracias de un tenor; Me lo ha dicho la portera , i Dos máscaras . Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 1500. (ISBN 84-239-4524-3) Registres d'autoritat WorldCat BNE: XX1709200 BNF...