Ngtjyty

Esteve I

Detall de l'estatua a Esteve I a Esztergom
Nom original	I. (Szent) István
Biografia
Naixement	967, 969 o 975 Esztergom (Hongria)
Mort	15 d'agost de 1038 Székesfehérvár (Hongria)
Lloc d'enterrament	Catedral de Sant Esteve de Székesfehérvár (destruïda al s. XVI); mà dreta a la Catedral de Sant Esteve de Budapest
Fejedelem, Rei d'Hongria
1000 – 1038
← Géza, com a Fejedelem Pere I →
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	Monarca
Enaltiment
sant sant catòlic
Festivitat	20 d'agost i 16 d'agost
Família
Dinastia	Árpád
Cònjuge	Gisela de Baviera
Fills	Emeric d'Hongria Otto, Prince of Hungary
Pares	Géza d'Hongria, Sarolt
Germans	Gizella of Hungary , Tuta of Ratisbona i Judith of Hungary
Signatura

Sant Esteve d'Hongria

Miniatura del Chronicon Pictum, 1360
Nom original	(hu) I. István
Biografia
Naixement	Vajk, batejat com a István (Esteve); I. István, Esteve I d'Hongria "el Sant" c. 975 Esztergom
Mort	15 agost 1038 (62/63 anys) Szentkirály (Esztergom)
Lloc d'enterrament	Székesfehérvár Basilica Székesfehérvár
Rei d'Hongria  1000 (Gregorià) – 1038 (Gregorià)
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	Monarca
Rei, confessor; Rei apostòlic d'Hongria
Celebració	Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització	1083 , Roma nomenat per Gregori VII
Pelegrinatge	Budapest, Székesfehérvár
Festivitat	16 d'agost, des de 1969 (20 d'agost, 1631-87; 2 de setembre, 1687-1969; a Hongria, el 20 d'agost)
Esdeveniment significatiu	Primer rei canonitzat
Iconografia	Com a rei, amb una espasa o un estendard amb la creu a la mà, i una creu
Patró de	Hongria, reis, contra la mort dels nens; a Hongria: pedrers, maons; Cavallers Crucífers de Sant Esteve Rei
Família
Família	Dinastia Árpád
Cònjuge	Gisela de Baviera
Fills	Emeric d'Hongria Otto, Prince of Hungary
Pares	Géza d'Hongria, Sarolt
Germans	Gizella of Hungary , Tuta of Ratisbona i Judith of Hungary
Signatura

Esteve I d'Hongria o sant Esteve (en hongarès: I. (Szent) István) (en llatí: Sanctus Stephanus) (Esztergom, Panònia, cap al 969 - Székesfehérvár, Esztergom, 1038) va ser el fundador del Regne d'Hongria i el primer monarca regnant entre el 1000 i el 1038.

Família

Era fill de Géza d'Hongria, Fejedelem ('gran príncep magiar') de la dinastia Árpád, i la reina Carlota. Durant el seu regnat, va implantar el cristianisme com a religió oficial i va convertir l'organització tribal dels magiars en un sistema feudal. El papa Gregori VII el va canonitzar el 1083, i és el sant patró d'Hongria.
Esteve era rebesnét d'Árpád (aprox. 850-907), líder de la tribu dels magiars que va liderar les tribus a les terres hongareses, convertint-se'n en el primer governant i fundador de la dinastia Árpád.

Esteve es va casar amb la princesa bavaresa Gisela, filla del duc Enric III de Baviera i Gisela de Borgonya. Van tenir tres fills, però només un, Emeric d'Hongria, va arribar a l'edat adulta, però morí l'any 1031 en una cacera. El succeí Pere Orseolo I, el fill de la seva germana.

Hereu

Esteve va néixer amb el nom de Vajk al poble d'Estergom. Era fill del gran príncep dels magiars Géza i de la seva reina Carlota (Sarolta). Quan el seu pare volgué apropar-se al cristianisme el féu batejar, segons la llegenda per sant Adalbert de Praga, i rebé el nom d'Esteve (István) en honor al protomàrtir cristià.

Quan Esteve va arribar a l'adolescència, el seu pare va presentar-lo en assemblea com a hereu seu. Aquesta decisió contradeia els usos tribals dels magiars, que establien que el dret de successió corresponia al familiar proper amb més edat del difunt príncep.

Vers l'any 995, Esteve es va casar amb Gisela de Baviera, filla d'Enric II de Baviera. D'aquesta manera, es convertia en germà polític del futur emperador del Sacre Imperi Enric II.

Príncep

Després de la mort del seu pare, l'any 997, esclatà un conflicte successori entre Esteve i el seu tiet Koppány, un líder tribal de fe pagana que reclamava els seus drets d'acord amb els costums magiars. Els exèrcits dels dos pretendents es van enfrontar prop de Veszprém i Esteve en sortí victoriós, gràcies en part al contingent enviat pels seus aliats alemanys. Així, Esteve esdevingué Gran príncep dels magiars, tot i que algunes parts d'Hongria encara no l'acceptaven i mantenien els costums tribals i pagans.

Segons la tradició, en agraïment als esforços per la cristianització dels magiars, el papa Silvestre II (amb el consentiment de l'emperador Otó III), hauria enviat una corona d'or a Esteve acompanyada d'una carta reconeixent-lo com a rei cristià d'Hongria. Més tard, es va entendre que aquest fet marcava el reconeixement papal de la constitució d'Hongria com a regne independent del Sacre Imperi. Segons les fonts, la data de la coronació fou o el dia de Nadal de l'any 1000, o l'1 de gener del 1001.

• 
  

  

  
  

  
  

  "Baptisme de Vajk", B. Gyula
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Sant Esteve
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Estàtues d'Esteve i Gisela a Szeged
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Estàtua d'Esteve I a Budapest
  

  
  

  
  

Rei

Àtila apareix al controvertit còdex Chronicon Pictum, que cita Esteve com el primer rei dels hongaresos, tot i que també diu que seguia els "vells reis" Àtila i Nimrod.

Un cop coronat, Esteve I va fundar diverses diòcesis (Veszprém, Győr, Kalocsa...), organitzades sota l'arxidiòcesi d'Esztergom, independitzant-se d'aquesta manera del sistema eclesiàstic alemany. També va començar a estructurar el regne en comtats (comitatus, megye) imitant el model franc.

Esteve va intentar acabar amb els costums pagans i reforçar el cristianisme. El seu primer decret ordenava que cada deu pobles havien de construir una església. Va convidar sacerdots al seu regne per tal d'evangelitzar-lo, molts dels quals ocuparen càrrecs de confiança: l'arquebisbe Astrik actuà com a conseller, i el bisbe Gerard Sagredo fou el tutor del seu fill Emeric.

Vers l'any 1003, Esteve va envair Transsilvània, on el seu oncle matern Gyula hi governava com a capitost semiindependent. Esteve la va annexionar al regne convertint-la en la diòciesi de Transsilvània. Durant els anys següents, també ocuparia les terres dels magiars negres a la Transdanúbia, que formarien la diòcesi de Pécs. Finament, es creu que hauria negociat el matrimoni de la seva germana amb Samuel Aba, el capitost de les tribus kabar de la regió de Mátra. Als dominis del seu nou cunyat, Esteve hi va fundar la diòcesi d'Eger.

Esteve tenia intenció de cedir el regne al seu únic fill Emeric i retirar-se a un monestir a fer vida contemplativa, però l'any 1031 Emeric morí en un accident de cacera. Aquesta mort va passar factura a la salut d'Esteve, que perdé el seu vigor. Incapaç de trobar un hereu en qui pogués confiar el regne, va morir sense haver designat successor el dia de l'Assumpció del 1038.

• 
  

  

  
  

  
  

  Basílica de Sant Esteve (Budapest)
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Interior de la catedral de Sant Esteve de Budapest
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  La Santa dreta, relíquia de la mà dreta del sant rei, momificada i conservada a la catedral de Budapest
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Catedral de Székesfehervar, edificada sobre l'antiga on havia estat enterrat el rei
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  La Corona de Sant Esteve, insígnia reial hongaresa, que la tradició vol que sigui la que va oferir el rei a la Mare de Déu, amb les altres joies de la corona (Budapest, parlament)
  

  
  

  
  

Canonització

Poc després de la mort d'Esteve, s'escamparen notícies de curacions miraculoses que tenien lloc a prop de la seva tomba. A petició del rei hongarès Ladislau I, l'any 1083 el papa Gregori VII el va canonitzar juntament amb el seu fill Emeric i el bisbe màrtir Gerard Sagredo (hongarès: Szent Gellért).

En el seu honor, s'aixecà la basílica de Sant Esteve a Budapest, on encara es conserva la seva mà dreta com a relíquia.

És el sant patró d'Hongria, dels reis, dels joves morts, dels paletes i els ciselladors. La seva festivitat se celebra el 16 d'agost, l'endemà de la seva mort, tot i que a Hongria se celebra el 20 d'agost per commemorar el dia en què les seves relíquies van ser traslladades a la ciutat de Buda.

Llegat

La seva figura fou utilitzada com a referent polític en un primer moment pels monarques hongaresos i, posteriorment, pel moviment nacionalista d'aquest país durant el segle XIX. Tot i que l'autenticitat és discutida, la corona del regne és coneguda com la corona de sant Esteve i és un del símbols nacionals. Es troba exposat al parlament hongarès, a Budapest.

Esteve ha estat un tema recurrent en l'art hongarès, especialment amb el desenvolupament del nacionalisme. La seva preminència queda demostrada per quadres com El baptisme de Vajk (1875) de Gyula Benczúr, o el gran nombre d'estàtues del sant escampades per tot Hongria.

Ludwig van Beethoven va compondre, per encàrrec i com a música incidental per a una obra de teatre, una obertura i diverses peces (marxes, cors, etc.) per a El rei Esteve, que es va estrenar al teatre de Budapest el 1811. L'última òpera del compositor hongarès Ferenc Erkel és István király (El rei Esteve), de 1885.

Iconografia

S'acostuma a representar com un rei medieval, coronat amb la Corona de Sant Esteve i portant la creu patriarcal de doble travesser, símbols nacionals d'Hongria que figuren a l'escut del país.

Obresː

• Estàtua eqüestre al Castell de Buda (Budapest)


• Estàtua a la Plaça dels Herois de Budapest


• Estàtua a l'altar major de la basílica de Sant Esteve de Budapest

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

Bibliografia

Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950.