Beudantita
Beudantita | |
---|---|
Beudantita provinent del Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia | |
Fórmula química | PbFe3+3(OH)6SO4AsO4 |
Epònim | François Sulpice Beudant |
Classificació | |
Categoria | arsenats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 08.BL.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BL.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.35 |
Dana | 43.4.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Hàbit cristal·lí | tabular |
Estructura cristal·lina | a = 7.32 Å, c = 17.02 Å; Z = 3 |
Simetria | trigonal 3 2/m |
Color | verd fosc, marró, negre |
Exfoliació | bona {0001} |
Duresa | 3,5 a 4,5 |
Lluïssor | adamantina, vítria, grassa |
Color de la ratlla | groc grisenc a verd |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Gravetat específica | 4,48 |
Densitat | 4,3 |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1.957 nε = 1.943 |
Birefringència | δ = 0.014 |
Pleocroisme | visible |
Altres característiques | soluble en HCl |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1987 s.p. |
Referències | [1] |
La beudantita o bieirosita és un mineral de la classe dels arsenats que rep el seu nom del francès François Sulpice Beudant (1787-1850). Forma part del supergrup alunita.[2] Forma part i dóna nom al grup beudantita.[3]
Contingut
1 Característiques
2 Formació
3 Grup beudantita
4 Referències
Característiques
Cristal·litza en el sistema trigonal i mostra una gran varietat d'hàbits dels seus cristalls, incloent tabular, romboèdrica aguda, pseudo-cúbica i pseudo-cuboctahedral. És l'arseniat anàleg de la corkita, un fosfat. Forma una solució sòlida amb la segnitita i la plumbojarosita. Alguns exemplars de beudantita (com també de segnitita) poden contenir quantitats menors de Sb reemplaçant el Fe.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beudantita pertany a "08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO4 = 3:1" juntament amb els següents minerals: corkita, hidalgoïta, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseïta, gal·lobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, arsenocrandallita, benauïta, crandallita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, kintoreïta, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiïta i pattersonita.
La beudantita cúprica és una varietat d'aquesta espècie que ha sigut trobada als Urals (Rússia), a Bou Azzer (Marroc) i a la Xina.[4]
Formació
La beudantita és un mineral secundari que ocorre en les zones oxidades de dipòsits polimetàl·lics. Es presenta en associació amb carminita, escorodita, mimetita, dussertita, arseniosiderita, farmacosiderita, olivenita, bayldonita, duftita, anglesita, cerussita i atzurita.
Grup beudantita
Els membres del grup beudantita tenen un no-ordenat, reemplaçament 1:1 de tetraedres de (SO4) per tetraedres de (AsO4) o (PO4). El grup està compost pels següents minerals: beudantita, corkita, gallobeudantita, hidalgoita, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, weilerita i woodhouseita.[3]
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beudantita |
↑ «Beudantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2014].
↑ «Alunite Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2014].
↑ 3,03,1 «Beudantite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2014].
↑ «Cuprian Beudantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2014].