Manuel Benedito Vives

































Infotaula de personaManuel Benedito Vives

Ramon Casas - MNAC- Manuel Benedito- 027300-D 006457.jpg
Biografia
Naixement
25 desembre 1875
València
Mort
20 juny 1963 (87 anys)
Madrid



Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 



Activitat
Ocupació
Pintor i polític
Gènere artístic
Retrat
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Manuel Benedito Vives (València, 25 de desembre de 1875 - Madrid, 20 de juny de 1963), va ser un pintor valencià, perpetuador de l'escola valenciana del segle XIX. Deixeble de Joaquim Sorolla a València i a Madrid, amplià la seva formació artística a Roma. Es distingí particularment pels seus retrats i pels temes anecdòtics, relacionats amb el folklorisme, aspecte força sol·licitat per la clientela del moment. Com a paisatgista, optà pels temes exòtics i pintorescs. Participà en les exposicions oficials i obtingué alguns premis. A banda de la pintura, exercí la càtedra de la seva especialitat a l'Escola Superior de Belles Arts de Madrid.[1]




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Referències


  • 3 Bibliografia


  • 4 Enllaços externs





Biografia


Va nàixer el 25 de desembre de 1875 a València. Deixeble de Joaquim Sorolla, va ingressar l'any 1888 a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on estudià sota la direcció de Salvà i Vilà. L'any 1894 va entrar al taller de Joaquim Sorolla, i el 1896 viatjà a Madrid amb el seu mestre, on
va fer il·lustracions per a La revista moderna i Blanco y Negro.


Pensionat de 1900 a 1904 en l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma, viatjà per França, Bèlgica i els Països Baixos, fixant la seua residència a Volendam l'any 1909. Entre les seues exposicions individuals destaquen les celebrades a la Sala Amaré l'any 1907, i als Salons de Blanco y Negro el 1910. Va conrear el retrat, el
bodegó, els tipus locals i el paisatge. L'any 1918 va ser nomenat Assessor Artístic de la Reial Fàbrica de Tapissos. El 1923 va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.


Va ser professor de color i composició a l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid, substituint el seu mestre Joaquim Sorolla. Posteriorment va ser nomenat director de l'Escola. El 1925 va ser nomenat Membre Corresponent de la Hispanic Society de Nova York, i vocal corresponent de l'Acadèmia Nacional de Belles Arts de Lisboa, i el 1941, president del Patronat del Museu Sorolla.



Referències





  1. ↑ Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 




Bibliografia


  • Masiá, Pascual (2005). Manuel Benedito, pintor, 1875-1963 : Centre del Carme, Valencia, del 5 de mayo al 24 de julio de 2005. Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. 336 pàgs. ISBN 8-4482-4040-5.


Enllaços externs



  • Obres al Museu de Belles Arts de València







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more