Fernando Álvarez de Sotomayor Zaragoza

Multi tool use
Fernando Álvarez de Sotomayor Zaragoza (Ferrol, 1875 - Madrid, 1960) fou un pintor acadèmic gallec, en bona part de la seva obra es reflecteixen diversos aspectes de la vida de Galícia amb lluminositat i colorit.[1]
Estudià el batxillerat en el Col·legi Reial agustí d'El Escorial. Després d'iniciar diverses carreres, finalment optà per dedicar-se per complet a la pintura. Pensionat a Roma, estudià a fons la pintura renaixentista i barroca de florentins, romans i venecians.
El 1904 obté la segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts, i dos anys més tard la primera, el 1906. El 1929, se li destina una sala independent en l'Exposició Internacional de Barcelona. També distincions a l'estranger, com la Medalla de Bronze a Lieja i la d'Or a Munic el 1909.
Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando] des de 1922, el 1953 és nomenat director de la mateixa.
Conreà així mateix el gènere del retrat. Exercí també la docència artística i ostentà càrrecs com la direcció de l'Acadèmcia de Bellas Artes de Santiago de Chile. Fou sots-director del Museo del Prado,[1] des de 1919 i director el 1922, càrrec que desenvolupà fins a la Segona República Espanyola el 1931. Després de la guerra civil el 1939 recobra el càrrec desenvolupant-lo fins a la seva mort.
El 1956 havia guanyat el premi Joan March de pintura. Morint quatre anys després.
Referències
- Catàleg de la Diputació de Badajoz; Senderos a la Modernidad, pàg. 14 (ISBN 978-84-608-5643-6)
↑ 1,01,1 http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/alvarez-de-sotomayor-y-zaragoza-fernando/
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Álvarez de Sotomayor Zaragoza 
|
Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN : 84-8043-009-5.
Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNE: XX1000828
BNF: cb12460095w
GND: 127943692
LCCN: n79125504
VIAF: 30823401
ISNI: 0000 0001 1755 469X
SUDOC: 033771685
ULAN: 500035136
|
Bases d'informació |
GEC: 0003223
Dialnet: 2520251
|
xKgwveLMETn0g Za
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...