Crandallita
Crandallita | |
---|---|
Cristalls de crandallita de la pedrera Moculta, Angaston, Vall de Barossa, Austràlia del Sud, Austràlia | |
Fórmula química | CaAl3(PO4)2(OH)5·H2O |
Epònim | Milan Lucian Crandall |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 08.BL.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BL.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.36 |
Dana | 42.7.3.1 |
Heys | 19.8.16 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 7.005Å, c = 16.192Å |
Color | groc, blanc, gris |
Exfoliació | perfecta en {0001} |
Fractura | desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 5 |
Lluïssor | subvítria, nacrada, resinosa, terrossa |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | translúcida, opaca |
Densitat | 2,78 a 3,04 g/cm3 (mesurada); 3,0 g/cm3 (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1.613 - 1.618 nε = 1.622 - 1.632 |
Birefringència | δ = 0,011 |
Impureses comunes | Sr, Ba, Fe |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat i mineral heretat (G) |
Codi IMA | IMA1999 s.p. |
Referències | [1] |
La crandallita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la plumbogummita. Va ser descoberta l'any 1917 a la mina Brooklyn, Silver City, Tintic District, Utah, Estats Units, sent anomenada així per Gerald Francis Loughlin i Waldemar T. Schaller en honor de l'enginyer de mines nord-americà Milan Lucian Crandall Jr. (1880-1959).
Característiques
La crandallita és un fosfat de calci i alumini amb fórmula CaAl3(PO4)2(OH)5·H2O. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5. El color del mineral hauria de ser teòricament blanc, però el ferro pot fer que el color es trobi entre el groc i el marró, sovint també amb taques. Cristal·litza en el sistema trigonal. Acostuma a trobar-se habitualment en hàbit massiu, o en agregats nodulars. També s'hi pot trobar de manera microcristal·lina com l'àgata o la calcedònia, així com de nombroses altres formes. És l'anàleg de calci de la plumbogummita i el fosfat anàleg de l'arsenocrandallita.[2] Forma un sèrie de solució sòlida amb la goyazita.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la crandallita pertany a "08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO4 = 3:1" juntament amb els següents minerals: beudantita, corkita, hidalgoita, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseita, gallobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, arsenocrandallita, benauita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, kintoreita, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiita i pattersonita.
Formació i jaciments
Es pot trobar en l'última etapa de mineralitzacions de fosfats en pegmatites tipus granit, en nòduls fosfats sedimentàris; en fractures de roques amb un alt contingut de fosfats o en capes sedimentàries. També en cavitats amb agregats de quars-barita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, brasilianita, fluellita, limonita, magnesita, microclina, montebrasita, quars, senegalita, siderita, topazi, variscita, wardita o wavellita.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crandallita |
↑ «Crandallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 maig 2015].
↑ «Arsenocrandallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 maig 2015].
↑ «Crandallite-Goyazite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 maig 2015].