Pere de Castellnou (bisbe)

Multi tool use
Pere de Castellnou
|
Biografia |
Mort |
1279 (Gregorià)
|
|
|
 |
Pere de Castellnou (? - Rupià, 20 de febrer de 1279) fou bisbe de Girona (1259-79). Quan ascendí al càrrec de bisbe era canonge de la catedral de Girona. Assistí als concilis provincials celebrats els anys 1255, 1266 i 1274. Fou nomenat pel Rei Jaume el Conqueridor perquè jutgés i finalitzés uns plets molt renyits entre el mateix rei i el Vescomte de Cardona i alguns nobles de Catalunya. També tingué enfrontaments amb el Comte Ponç d'Empúries perquè aquest no permetia treure els fruits que el bisbat tenia de la vila de Castelló. El negoci arribà a tan mal estat que el bisbe l'acabà excomunicant i el comte reconeixent la seva culpa, per mitjà de Vescomte Jofre de Rocabertí i de Bernat de Vilanova, del llinatge dels Vilanova de la Muga, prestà caució i fou absolt el 18 de les calendes d'octubre de l'any 1258, com consta en el capbreu de Vila-sacra. Assistí a les Corts de Lleida de l'any 1265 i en un altre concili provincial celebrat a Tarragona l'any 1273.
Mort el rei en Jaume, heretà el Regne d'Aragó i el Principat de Catalunya el seu fill Pere el Gran que durant els seus primers anys de govern delegà força els seus poders als seus ministres. Aquesta màniga ampla donà ales a aquests executaven enormitats contra els barons, nobles i cavallers de Catalunya i també contra les persones eclesiàstiques. El bisbe Pere no volgué enfrontar-se directament amb els ministres de Pere el Gran de la ciutat de Girona emprant la censura i altres diligències per a reprimir els excessos comesos contra les persones eclesiàstiques i la seva jurisdicció.
En lloc d'això se n'anà amb tot el cabiscol i clero a la vila de la Bisbal, deixant l'església gironina deserta. En aquella vila consagrà el Dijous Sant el crisma i els olis sagrats, i en aquesta estigué fins a Tots Sants marxant l'endemà al lloc de Rupià, on emmalaltí. Allí feu testament el 18 de gener de 1278 i hi morí l'any següent.
Bibliografia
Roig y Jalpi, Juan G. Iacinto Andrev. Resumen historial de las grandezas, y antiguedades de la ciudad de Gerona, y cosas memorables suyas eclesiasticas, y seculares, assi de nuestros tiempos, como de los passados (en castellà). Barcelona: Iacinto Andrev, 1678, p. 281-282 [Consulta: 24 novembre 2014].
PUpR ExVD06 AG L I9A4d OIj7u1Sc3A MXuv0r1 N,QjQ8boZ0b1AYlbAoPRJQo8xU
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...