Jakob Kuhn

Multi tool use
Köbi Kuhn

|
Biografia |
Naixement |
Jakob Kuhn 12 octubre 1943 (75 anys) Zuric
|
Alçària |
175 centimetres (1,75 m) |
Pes |
74 kg |
Activitat |
Ocupació |
Futbolista, seleccionador de futbol i entrenador de futbol
|
Esport |
futbol
|
Posició a l'equip |
Centrecampista
|
Clubs professionals |
Anys |
Equip
|
PJ
|
(g)
|
1961-1977 |
Zürich
|
408 |
(32) |
Selecció nacional |
Anys |
Equip
|
PJ
|
(g)
|
1962-1976 |
Suïssa
|
63 |
(5) |
Equips entrenats |
1983 |
Zürich
|
1983-1984 |
Zürich
|
1995-2001 |
Suïssa sub-21 |
2001-2008 |
Suïssa
|
|
|
Participà en |
|
2008 |
Eurocopa 2008 |
2004 |
Eurocopa 2004 |
1966 |
Mundial de Futbol 1966 |
 |
Jakob Kuhn (Zuric, 12 d'octubre de 1943), també anomenat Köbi Kuhn, és un exfutbolista suís de la dècada de 1960.
Fou 63 cops internacional amb la selecció suïssa amb la qual participà a la Copa del Món de futbol de 1966.[1]
A nivell de club defensà els colors de FC Zürich.
Com a entrenador destacà al capdavant de la selecció suïssa, a la que portà a dues eurocopes i un mundial.[2][3][4][5]
Referències
↑ Garin, Erik. «Switzerland - Record International Players». RSSSF, 16-01-2009. Arxivat de l'original el 6 gener 2012. [Consulta: 6 febrer 2009].
↑ Kuhn wants special Swiss win[Enllaç no actiu] - newtwg.sbs.com.au - Reuters, 2006.
↑ «Wife of Swiss coach suffers fit». BBC Sport, 02-06-2008 [Consulta: 6 febrer 2009].
↑ «Swiss coach's wife woken from coma». SBS. [Consulta: 16 juny 2008].[Enllaç no actiu]
↑ Garin, Erik. «Switzerland - International Matches since 1905». RSSSF, 09-10-2008. [Consulta: 6 febrer 2009].

Kuhn entrenant a l'Euro 2008.
Selecció de futbol de Suïssa – Copa del Món de futbol 1966
|
1 Elsener •
2 Allemann •
3 Armbruster •
4 Bäni •
5 Brodmann •
6 Dürr •
7 Führer •
8 Gottardi •
9 Grobéty •
10 Hosp •
11 Kuhn •
12 Eichmann •
13 Künzli •
14 Leimgruber •
15 Odermatt •
16 Quentin •
17 Schindelholz •
18 Schneiter •
19 Stierli •
20 Tacchella •
21 Vuilleumier •
22 Prosperi •
Seleccionador: Foni
|
Selecció de futbol de Suïssa – Eurocopa 2004
|
1 Stiel •
2 Haas •
3 Berner •
4 Henchoz •
5 Murat Yakin •
6 Vogel •
7 Cabanas •
8 Wicky •
9 Frei •
10 Hakan Yakin •
11 Chapuisat •
12 Zuberbühler •
13 Zwyssig •
14 Magnin •
15 Gygax •
16 Celestini •
17 Spycher •
18 Huggel •
19 Barnetta •
20 Müller •
21 Rama •
22 Vonlanthen •
23 Roth •
Entrenador: Kuhn
|
Selecció de futbol de Suïssa – Copa del Món de Futbol 2006
|
1 Zuberbühler •
2 Djourou •
3 Magnin •
4 Senderos •
5 Margairaz •
6 Vogel •
7 Cabanas •
8 Wicky •
9 Frei •
10 Gygax •
11 Streller •
12 Benaglio •
13 Grichting •
14 D. Degen •
15 Džemaili •
16 Barnetta •
17 Spycher •
18 Lustrinelli •
19 Behrami •
20 Müller •
21 Coltorti •
22 Hakan Yakin •
23 P. Degen •
Entrenador: Kuhn
|
Selecció de futbol de Suïssa – Eurocopa 2008
|
1 Benaglio •
2 Djourou •
3 Magnin •
4 Senderos •
5 Lichtsteiner •
6 Huggel •
7 Cabanas •
8 Inler •
9 Frei •
10 Hakan Yakin •
11 Streller •
12 Derdiyok •
13 Grichting •
14 Gygax •
15 G. Fernandes •
16 Barnetta •
17 Spycher •
18 Zuberbühler •
19 Behrami •
20 Müller •
21 Jakupović •
22 Vonlanthen •
23 P. Degen •
Entrenador: Kuhn
|
Registres d'autoritat |
GND: 129191809
VIAF: 47834457
ISNI: 0000 0000 7871 0505
|
dfZIbpnJm9t,llk7d c,HFSxWAdtDY2htV6tUZekzyBBXk7Xk6KOSr
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...