Dolores és una ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament de Soriano. D'acord amb el cens de 2004, tenia una població de 14.764 habitants. És el segón centre urbà més gran del departament després de la capital, Mercedes.
Contingut
1Història
2Economia
3Govern
4Vegeu també
5Enllaços externs
Història
La seva importància històrica, a més d'haver estat un centre de batalles entre els indis i els europeus, és que Dolores va ser la capital de la Nova Biscaia, sota el nom de Zaratina del San Salvador, fundada per l'espanyol Juan Ortíz de Zárate cap a la segona meitat del segle XVI.
Economia
Té una economia agrícola i ramadera, encara que l'àrea industrial ha tingut un desenvolupament important en els últims anys. El curs d'aigua més destacat de Dolores és el riu San Salvador, on van viure els amerindis abans d'arribada dels espanyols durant l'època colonial.
Govern
Fou declarada ciutat el 1923 i, durant el segle XX, ha estat reconeguda com "el graner de l'Uruguai" o la "capital del blat". L'origen del poble és encara més antic i data de l'any 1520, amb les investigacions del colonitzador espanyol Juan de Gaboto.
Evolució demogràfica (Font: Instituto Nacional de Estadística pàgina web)
1963
1975
1985
1996
2004
12.601
13.322
13.084
14.784
{{{5}}}
Vegeu també
Chacras de Dolores
Ruta 2 (Uruguai)
Enllaços externs
Dolores Digital
Intendència de Soriano
Doloresnet
Departament de Soriano
Capital: Mercedes
Poblacions i municipis
Agraciada · Cañada Nieto · Cardona · Chacras de Dolores · Darwin · Dolores · Egaña · José Enrique Rodó · Mercedes · Palmitas · Palo Solo · Risso · Santa Catalina · Villa Soriano
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...