Laureano Fuentes Matons

Multi tool use
Laureano Fuentes Matons
|
Biografia |
Naixement |
3 juliol 1825 |
Mort |
30 setembre 1898 (73 anys) |
Activitat |
Ocupació |
Compositor
|
Gènere artístic |
Òpera
|
Instrument |
Violí
|
 |
Laureano Fuentes Matons (Santiago de Cuba, 3 de juliol de 1825 − idem. 30 de setembre de 1898) fou un compositor, director d'orquestra i violinista cubà.
Després de donar-se conèixer avantatjada ment com a concertista, es dedicà a la composició, escrivint nombroses sarsueles, cançons a 1 i 2 veus, peces per a piano, obres del gènere religiós, i l'òpera La hija de Jefté, estrenada a Santiago de Cuba el 1875.
Entre les seves fantasies cal recordar: Recurdos de Sibaris i Billet; La sombra de Bellini; Galatea, i de les seves sarsueles cal citar: El do de pecho ó desgracias de un tenor; Me lo ha dicho la portera, i Dos máscaras.
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 1500. (ISBN 84-239-4524-3)
Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNE: XX1709200
BNF: cb12140622d
LCCN: n84008758
VIAF: 27102418
ISNI: 0000 0000 5942 3711
SUDOC: 029898153
|
IV3Mk,F5Z9UR5j,fmj1OHMp5ckzkWEC8gGR KyVyNgZKn 9Omh4Y,bzR4vNi,FzwZ4EfN LbRZs8z42CC,3MXJANTlg
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...