Jacques Rouvier
Multi tool use
Jacques Rouvier
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
Jacques Rouvier
18 de gener de 1947 Marsella
Marsella
|
| Educació |
Conservatori nacional superior de música i dansa de París
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Pianista |
| Ocupador |
Conservatori nacional superior de música i dansa de París
|
| Estil |
Repertori francès |
| Alumnes |
Hélène Grimaud, Lydie Solomon  , Guillaume Vincent , Philippe Giusiano i Romain Descharmes
|
| Instrument |
Piano
|
| Discogràfica |
CALLIOPE |
| Artistes relacionats |
Trio Kantorow & Muller |
|
|
 |
Jacques Rouvier (Marsella, França, 18 de gener de 1947) és un pianista francès.
Estudià amb Aline van Barentzen i Jean Hubeau. Es perfeccionà amb Vlado Perlemuter, Pierre Sancan i Jean Fassina. El 1976 guanyà el concurs Viotti de Marsella i el Maria Canals de Barcelona. El 1971, guanyà el concurs M. Long-J. Thibaud de París.
El 1970, formà un trio amb Jean-Jacques Kantorow i Phillippe Müller. Des de 1979, és professor del Conservatori de París i dóna cursos de perfeccionament al Canadà i Donibane Lohizune. Pianista de gran prestigi internacional, està especialitzat en el repertori francès.
Discografia seleccionada
Claude Debussy: Integral de les obres per a piano, amb Paraskivesco (piano), CALLIOPE
Maurice Ravel: Integral de les obres per a piano, CALLIOPE
Camille Saint-Saëns: El carnaval dels animals, (versió per a dos pianos) amb Devoyon i l’Orquestra Simfònica Francesa dirigida per Laurent Petitgirard
- Camille Saint-Saëns: Sonates per a violí i piano núm. 1 i 2, amb Kantonow al piano. DENON
Bibliografia
Enciclopèdies Planeta La Discoteca Ideal de Interpretes, pàg. 388 (ISBN 84-08-02160-5)
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNF: cb13899237w
GND: 134503295
LCCN: n82216190
VIAF: 39563158
ISNI: 0000 0000 8118 7620
SUDOC: 161773338
|
| Bases d'informació |
|
OEHSHzpcU39dqzR1HDdonTAeT3ZFNzBnnMHLiwT nTtL,oyAHpC0YfhECvk3fi87KEn,O
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
, Guillaume Vincent 
