Perfumeria

Multi tool use

Perfumeria Hugues Ainé a la Provença.
La perfumeria designa l’art i la indústria de la fabricació de perfums. També és el lloc on es fabrica o es venen els perfums.
L’art de la perfumeria conjunta dosifica i controla moltes substàncies oloroses d’origen natural i artificial per tal de crear una olor agradable i seductora. Els criteris de l'estètica olfactiva són molt contrastats segons els períodes i les cultures que abasta. La necessitat i l'ús de perfums travessen segles i continents dins de les grans arts clàssiques. La perfumeria segueix l'alça i el declivi de les civilitzacions. Va estar confinada als rituals religiosos durant els primers segles de la història a partir del món grecoromà entrà en la vida profana. Els envasos antics de vidre testimonegen l'ús intensius dels olis perfumats a tota la conca mediterrània.
Less genealogies de la perfumería mundial, són taules on s'ubiquen les notes olfactives dels perfums i queden organitzades per famílies. Els contratipus ubiquen les fragàncies en aquestes famílies per a referència del públic que els consumeix.[1]
Grassa (Grasse) a la Provença és la capital tradicional mundial de la perfumeria. Cap al segle XIX el descobriment de perfums a través de substàncies químiques sintètiques desplaçaren el centre de la producció cap a París.
A nivell mundial les vendes de perfums van ser l'any 2009 de 56,9 mil milions de dòl·lars. Els principals productors van ser França, Alemanya i els Estats Units.[2]
La indústria del perfum a França va exportar productes per valor de 4.100.000.000 dòl·lars a tot el món l'any 2009. El principal comprador de perfums francesos va ser els Estats Units seguits de Rússia.
Vegeu també
Notes i referències
↑ [enllaç sense format]http://lavicons.blogspot.com/
↑ UN Comtrade
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perfumeria 
|
qgCKPELUb
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...