Wisconsin











































































































































Infotaula de geografia políticaWisconsin

State of Wisconsin (en)










Bandera de Wisconsin Escut de Wisconsin
Bandera de Wisconsin Seal of Wisconsin Tradueix


Lema
«Forward» (1851)
Símbol oficial
griva americana
Anomenat en referència a
Wisconsin River Tradueix
Localització







Wisconsin in United States.svg

44° 30′ N, 89° 30′ O / 44.5°N,89.5°O / 44.5; -89.5



Estat Estats Units d'Amèrica
Capital
Madison
Conté la localitat

Població
Total
5.771.337 (2015)
• Densitat
34,02 hab/km²
Idioma oficial
sense valor
Geografia
Part de
Estats Units contigus
Superfície
169.640 km²
• Aigua
17,31 %
Longitud de la costa
sense valor
Banyat per
llac Michigan, llac Superior i Mississipí
Altitud
320 m
Punt més alt
Timms Hill Tradueix  (594,8 m)
Punt més baix
llac Michigan  (176 m)
Limita amb

Història i celebracions
Creació
29 maig 1848
Organització política
Òrgan executiu
government of Wisconsin Tradueix
Òrgan legislatiu
Wisconsin Legislature Tradueix
• Governor of Wisconsin Tradueix
Scott Walker (2011)
Màxima autoritat judicial
Wisconsin Supreme Court Tradueix
Identificador descriptiu
Zona horària


ISO 3166-2
US-WI
Codi GNIS
1779806
Altres
Agermanament amb
Hessen


Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Wisconsin és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al nord del país, entre els llacs Míchigan i Superior.




Contingut






  • 1 Població


  • 2 Ciutats


  • 3 Economia


  • 4 Vegeu també





Població


Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 70.657 amerindis nord-americans (1,4%). Per tribus les principals són els chippewa (16.560), iroquesos (9.671), menominee (7.423), winnebago (3.832), cherokees (3.679), stockbridge-munsee (1.725), potawatomi (1.502), sioux (1.398), brotherton (703), i oneida de Wisconsin (485).



Ciutats



  • Milwaukee

  • Madison

  • Eau Claire



Economia


L'economia rural es va basar inicialment en el comerç de pells de diversos animals. Després va vindre l'explotació forestal, l'agricultura i la ramaderia vacuna per a llet.


L'agricultura i ramaderia es concentren en els dos terços meridionals de l'estat, mentre que en el terç septentrional domina l'explotació forestal i el turisme.


Malgrat haver estat un important productor de ferro i plom, cap a la fi del segle XX l'única producció mineral significativa de Wisconsin era pedra triturada, sorra i grava, totes elles per a ús en la construcció.


La industrialització va començar a fins del segle XIX en el sud-est de l'estat, sent Milwaukee el seu centre més important, i estenent-se principalment pel sud-est de l'estat, al llarg de la riba del llac Michigan, des d'Illinois fins a Green Bay. Destaquen les indústries alimentàries (Oscar Mayer, Kraft Foods, Miller Brewing Company), de maquinària i equip de transport (Harley-Davidson, Johnson Controls, Oshkosh Truck), paperera (Kimberly-Clark), d'instruments mèdics i editorial (Krause Publications).


En les últimes dècades les activitats del sector serveis, especialment les de medicina i educació, han crescut en importància.



Vegeu també



  • Bandera de Wisconsin

  • Comtats de Wisconsin

  • Llista de peixos de Wisconsin

  • Segell de Wisconsin

  • Aswang





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wisconsin Modifica l'enllaç a Wikidata



Coord.: 44° 30′ N, 89° 30′ O / 44.5°N,89.5°O / 44.5; -89.5







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more