Ngtjyty

Christine de Pisan

Nom original	(fr) Christine de Pizan
Biografia
Naixement	c. 1364 Venècia
Mort	1430 (65/66 anys) Poissy
Activitat
Camp de treball	Poesia
Ocupació	Escriptora, poeta, filòsofa, feminista i amanuense
Obra
Obres destacables	Llibre de la ciutat de les dames
Família
Fills	Jean de Castel

Christine de Pisan (Venècia, República de Venècia, 1364-monestir de Poissy, França, 1430) fou una poeta i filòsofa que es va convertir en la primera escriptora professional a França. Els seus tractats filosòfics protofeministes inicien la querella de les dones/Querelle des femmes.^[1] La seva dedicació al món de l'escriptura i la literatura va ser completa i ens llegà un important repertori d'obres que il·lustren molt bé la societat i el pensament de la seva època.

Biografia

Nascuda el 1364 a la ciutat llombarda de Pizzano, Cristina di Tomasso da Pizzano, va viure en la baixa edat mitjana i aviat es va traslladar amb la seva família a la cort de París, ja que el rei Carles V de França havia contractat son pare perquè treballés al seu servei com a metge i conseller.

Tommaso da Pizzano, el seu pare, professor de la Universitat de Bolonya, va ser un gran savi immers en el moviment cultural de l'època que floria a Itàlia: l'Humanisme. Li va proporcionar a Christine una educació intel·lectual molt rica i diversa: va tenir accés a la Biblioteca Reial, va conèixer la vida de la cort parisenca i va estar influenciada pel vessant humanista.

Als quinze anys, el 1379, es va casar amb el notari del rei Étienne du Castel, amb el qual va mantenir un matrimoni feliç.

El 1386 va morir son pare i tres anys més tard, quan Cristina tenia vint-i-cinc anys i era mare ja de tres fills, mor el seu marit. Pizan, vídua, es va quedar a càrrec de tota la família: els fills, la seva mare i una neboda, i va haver de suportar una àrdua situació econòmica.

Per manca de recursos econòmics, començà a escriure i, gràcies a aquesta activitat, va poder treure la família endavant, ja que l'herència del seu espòs li va ser negada i va lluitar durament durant un llarg període d'anys fins que la va aconseguir.

Gràcies a la seva vida prèvia a la cort, va trobar contactes i va ser fins i tot el suport de la monarquia. La reina Elisabet de Baviera li va encarregar l'obra El llibre dels fets i bones vides del rei Xerri V li Sage / Li Livre donis Faits et Bonne Moeurs du roi Xerri V li Sage (1404), que li va permetre ser la primera cronista i primera editora de la cort.^[2]

Entre els seus escrits podem destacar el Llibre de la ciutat de les dames/Livre de la Cité des Dames (1405), d'importància cabdal en la història de les dones: és considerat un tractat del feminisme europeu a l'època, i potser l'obra més representativa del primer període de la querella de les dones.^[3]

La ciutat de les dames és una recreació ucrònica i utòpica d'un espai exclusivament de dones, és a dir, d'una ginecotopia. L'obra va plantejar una proposta totalment oposada que no es mesurava amb l'home, el patriarcat es derogava, en no reconèixer-lo com a mesura de les coses, ni com a interlocutor vàlid. L'autora va trencar amb tot el que estableix fins a aquest moment, empoderant-se amb un discurs feminista per enfrontar-se als discursos misògins imperants.^[4]

Pizan es converteix a principis del s. XV en una feminista^[5] que defensava les dones d'una manera intel·ligent i cultivada i que criticava la postura de Jean de Meung, en què la dona era considerada inferior a l'home;^[6] iniciant així la discussió a l'entorn del Roman de la Rose.

La seva vocació d'escriptora va ser afermant, llegà un ric repertori d'obres. A més, la seva tasca literària no es va reduir només a l'escriptura, sinó que va dirigir la producció de les seves obres, i es va encarregar, així mateix, de copiar-les, la qual cosa també la va convertir en copista.

Les seves poesies més sensibles són les que representen el dolor d'una França víctima de la guerra civil, en què cal destacar el poema elegíac escrit en honor d'Joana d'Arc (encara en vida).

El 1418, es va traslladar al monestir dominic de Poissy, situat a prop de la capital, on residia la seva única filla i on encara escriuria el 13 de juliol de 1429 un manifest de la seva esperança en la figura de Dauphin, que va alliberar Orléans. Allí va romandre els últims anys de la seva vida fins a la seva defunció el 1430.

Christine de Pisan va ser una de les veus més significatives de la intel·lectualitat europea de l'edat mitjana,^[7] una professional de les lletres que va lluitar ferma i convençuda contra la imatge degenerada i deformada de la dona que transmetien intel·lectuals, laics i clergues de l'època en la literatura. Segura tant de si mateixa, com del seu coneixement i vocació d'escriptora, això li va permetre defensar-se, a ella i a la resta de les dones, criticant la manca d'educació del gènere femení i la realitat distorsionada que transmetien aquests doctes homes sobre elles.^[8]

Christine de Pisan escrivint les seves balades

Producció literària

Pisan va ser una escriptora molt prolífica. Va ser a partir de 1390 quan va començar a escriure. El principi de la seva producció, després de la mort recent del seu marit, va fer que estigués marcat per una sèrie de Balades de lamentació i d'amor.^[9]

No obstant això, a mesura que la seva vocació d'escriptora va afermant-se, va treballant diversos gèneres literaris com la lírica, l'al·legoria, l'epístola i l'autobiografia, en els quals aborda qüestions diferents com la biografia política, l'amor cortès, els manuals de conducta, la mitologia, la política, la justícia militar, la història, els valors morals, l'estratègia militar o el dret, i va deixant a la vegada en llegat un ric repertori d'obres.

Així i tot, avui dia se la coneix més per l'encarida defensa de les dones, dels seus drets i de la seva naturalesa, que va dur a terme davant la misogínia predominant de l'època.

De la seva abundant producció, les obres més rellevants són:

• 
  Epístola al Déu de l'amor/Epistre au Dieu d’Amours (1399), amb la qual va iniciar la seva defensa de les dones per contrarestar les calúmnies que feia Jean de Meung en la seva obra Roman de la Rose.

• 
  Cent balades (1399)


• 
  El debat de dos amants/Le Debat de Deux Amants (1400)


• 
  El llibre del que diu Poissy/Le livre du Dit de Poissy (1400)


• 
  Ensenyaments morals/Enseignemens Moraux (1400)


• 
  Proverbis morals/Proverbes Moraux (1400)


• 
  Epístola d'Othea/Epitre d'Othea (1400)


• 
  Epístoles del debat sobre Le Roman de la Rose de Jean de Meung/Epistres du Debat su le Roman de la Rose (1401-03), on manté un debat sobre aquest mateix llibre;


• 
  Cent balades d'amant i de la dama/Cent Ballades d'amant et de Dame (1402)


• 
  El que diu la Rosa/Le Dit de la Rose (1402)


• 
  Oració a Nostra Senyora/Oraison à Nostre Dame (1402)


• 
  Llibre del camí del llarg estudi/Livre du Chemin de Long Etude (1403)


• 
  Llibre de la mutació de la Fortuna/Le livre de la Mutation de Fortune (1403), majorment autobiogràfic


• 
  Le Livre du Chemin de longue étude (1403);


• 
  El que diu la pastora/Dit de la Pastoure (1403)


• 
  El llibre del duc de Vrais o Vertaders amants/Le Livre du Duc de Vrais Amants (1404)


• 
  Le Livre des Faits et Bonne Moeurs du roi Charle V le Sage (1404), l'única persona de lletres del regne a qui se li va encarregar (per part de la reina Elisabet de Baviera) una tasca semioficial i es va convertir així en la primera cronista de la cort


• 
  Llibre de la ciutat de les dames/Le Livre de la Cité des Dames (1405), primer text protofeminista medieval conegut el segle XV^[10]
  


• 
  La visió de Christine (1405), la seva autobiografia, la va escriure com a contestació als seus enemics


• 
  Llibre de les tres virtuts o el Tresor de la ciutat de les dames/Le Livre des Trois Vertus^[11] (1405), en què tracta sobre l'educació de les dones de tota condició^[12]
  


• 
  La visió de Christine/L’Avision Christine (1405), obra en la qual relata passatges de la seva vida


• 
  Cartes a la reina Elisabet de Baviera/Epistre à la reine Isabeau (1405). Cartes a la reina de França


• 
  El libre de la prudència/Le Livre de la Prod'hommie (1405-1406)


• 
  Llibre dels cossos de la policia/Livre du Corps de Policie (1407)


• 
  Set salms al·legòrics/Sept Psaumes Allegorises (1410)


• 
  Llibre dels tractats d'armes i de cavalleria/Le Livre des Fais d’Armes et de Chevalerie (1410)

• 
  La lamentació sobre el dolor de França/La Lamentation sur les Maux de la France (1412)


• 
  Carta de la presó de la vida humana/L’Épitre de la Prison de Vie Humaine (1414)


• 
  Llibre de la pau/Livre de la Paix (1415)


• 
  Hores de contemplació sobre la passió de Nostre Senyor/Heures de Contemplation sur la Passion de Nostre Seigneur (1420)

• 
  Cançó en honor a Joana d'Arc/La Ditié de Jehanne d'Arc (1429): Pisan va donar fi a la seva producció literària amb un afalac a la tasca d'aquest personatge històric d'Joana d'Arc en la Guerra dels Cent Anys, una de les seves obres més conegudes.^[13]
  

Referències

Bibliografia

• Barrios, S. ; Guazzaroni, V.; Christine de Pizán y La Ciudad de las Damas: la mujer como sujeto jurídico activo. La Aljaba, 2011, Vol. 15, pp. 175-187. ISSN 1669-5704.


• Cabré Pairet, M. El otro centenario: La ciudad de las damas y la construcción de las mujeres como sujeto político. La Aljaba, 2006, Vol. 10, pp. 39-53. ISSN 1669-5704.


• Escudero, J.A. Cristina de Pizán: identidad personal y memoria colectiva. Ágora, 2008, (27), pp. 25-39. OCLC 820518259.


• Esteva, María Dolores. La mujer: elogio y vituperio a la luz de textos medievales y renacentistas. Actas del IX Simposio de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada. [en castellà] Zaragoza, 1994. pp. 155-170. ISBN 9788492004416.


• 
  Genealogías y ginecotopías: las ciudades de las mujeres. En: El futuro, XXXI Coloquio Internacional de Historia del Arte. [en castellà] México: UNAM, 2010. ISBN 9786070214646.


• Godayol, Pilar. La ciutat de les dames i Terra d’elles: dues utopies feministes en català. Quaderns. Revista de Traducció 19, 2012 169-182 pp.


• González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Dipòsit Legal: B 20872-63 (I).


• González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol IX,X. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit Legal: B 1.352-1959.


• Ibeas, Maria Nieves. Christine de Pisan: una actitud crítica frente a las lecturas misóginas de la época. En: Estudios históricos y literarios sobre la mujer medieval. [en castellà] Málaga: Diputación, 1990. pp. 71-94.


• Lorenzo Arribas, José Miguel Ginecotopías medievales. Homenaje a Cristina de Pizán. [en castellà] En: Centro Virtual Cervantes. Madrid: Instituto Cervantes, 2007.


• Mejias Miralles, Anne. La imagen de la mujer medieval a través de la obra de Christine de Pizan. Iñaki Bazán Díaz (coord.) Departamento de Historia medieval, moderna y de America. Universidad del Pais Vasco, 2016-2017.


• Otero Vidal, Mercè. Christine de Pizan y Marie de Gournay. Las mujeres excelentes y la excelencia de las mujeres. En: Rosa María Rodríguez Magda (ed). Mujeres en la historia del pensamiento. [en castellà] Barcelona: Anthropos, 1997, pp.77-93. ISBN 9788476585047.


• Penelas, Maria Lluïsa ; Porqueres, Bea (eds.) La Ciutat de les dames. Congrés Debat de Barcelona. [en castellà] Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, cop. 2000. ISBN 8488811608.


• Pernoud, Régine. Cristina de Pizán. José J. de Olañeta, (Ed.) Palma de Mallorca : José J. de Olañeta, 2000. ISBN 978-84-7651-857-1.


• de Pizan, Christine. The Treasure of the City of Ladies. [en anglès] Open Library.


• Rivera Garretas, María-Milagros. La diferencia sexual en la historia. Valencia: Universitat de València, 2005. ISBN 9788437061634.


• Rivera Garretas, María-Milagros. Textos y espacios de mujeres (Europa siglos IV-XV). Barcelona: Icaria, 1990, p. 179. ISBN 8474261686.


• Russell, Elizabeth. Somnis d’utopies. A: Dia Internacional de les Dones 2006. Barcelona: Institut Català de les Dones. ISBN 9788439373872.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christine de Pisan

• Obres de Christine de Pisan al Project Gutemberg (francès).


• Biographie a l'Arlima, archives de litterature du Moyen Age (francès).


• Biographie a la Bibliotheca Augustana (francès).