Convenció de Barcelona
Multi tool use
Convenció de Barcelona
| Tipus |
tractat internacional
|
| Data |
16 febrer 1976 – |
| Lloc |
Barcelona
|
| Estat |
Espanya
|
|
 |
Mapa dels països signataris de la Convenció
La Convenció de Barcelona és un conveni signat el 1976 i ampliat el 1995 amb l'objectiu de protegir llocs marins d'àmbit mediterrani. Són signataris de la convenció Albània, Algèria, Bòsnia, Croàcia, Xipre, CEE, Egipte, França, Grècia, Israel, Itàlia, Líban, Líbia, Malta, Mònaco, Marroc, Eslovènia, Espanya, Síria, Tunísia i Turquia.[1] Cada país ha de prendre les decisions necessàries per millorar i protegir el medi marí a la zona de la Mediterrània, per combatre la contaminació i el desenvolupament de la Regió, basat en els principis de la sostenibilitat. Va resultar en la redacció del «Pla d'Acció per a la protecció i el desenvolupament de la conca de la Mediterrània (PAM)», sota l'auspici del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).[2] Crea les Zones Especialment Protegides d’Importància per a la Mediterrània (ZEPIM), per tal de salvaguardar ecosistemes i hàbitats de gran valor ecològic, paisatgístic i cultural.[3]
Referències
↑ Per a un resum oficial de la convenció vegeu: «Barcelona Convention for the protection of the Mediterranean» (htm) (en anglès). Summaries of EU legislation. Unió Europea, 4 juny 2011 (2011-06-04) [Consulta: 20 maig 2014].
↑ «Pla d'Acció per a la protecció i el desenvolupament de la conca de la Mediterrània (PAM)». Barcelona: Centre d’Activitat Regional pel Consum i la Producció Sostenible (SCP/RAC). [Consulta: 20 maig 2014].
↑ Vila Subirós, Josep; Varga Linde, diego. (red.). La futura llei de biodiversitat i patrimoni natural, Jornades de reflexió, participació i debat, 14 i 15 de juny de 2005 (pdf). Girona: Universitat de Girona i Departament de Medi Ambient i Hàbitat, 2005, p. 244. ISBN 978-84-934685-9-0.
WZFgeeSRxtvGFW 3H FLXrV iz H1,L6394P rBljI2wFJWXpq,pZ6UTKysGLcNW bJu iASJoRU,SzfCjPb,CTFqQKdeIH5dNCxcNzM
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
