Santurce (San Juan)








































Infotaula de geografia políticaSanturce

San Juan from above.jpg


Localització







Santurce Barrio.jpg

18° 26′ 27″ N, 66° 02′ 50″ O / 18.440833333333°N,66.047222222222°O / 18.440833333333; -66.047222222222



Estat Estats Units d'Amèrica
Territori no incorporat Puerto Rico
Ciutat San Juan
Població
Total
94.067 (2000)
• Densitat
4.177,04 hab/km²
Geografia
Superfície
22,52 km²
Modifica les dades a Wikidata

Santurce és un barri del municipi de San Juan, Puerto Rico. L'any 2010, tenia una població de 81.251 habitants sent el barri més poblat Puerto Rico. Posseeix a més una superfície terrestre de 13,57 km² i una densitat de 5.987,5 hab./km².[1] Santurce és una de les zones més densament poblades de tot Puerto Rico.


El nom del barri sorgeix en 1880 en honor a Don Pablo Ubarri y Capetillo, I Comte de San José de Santurce, qui era originari de la localitat biscaina de Santurce a Espanya. Prèviament i des que el territori fos annexat a la capital en 1862, el barri era conegut com a Cangrejos. Aquest barri va ser la seu del centre urbà del dissolt municipi de San Mateo de Cangrejos.




Avinguda Juan Ponce de León a l'altura del barri San Mateo de Santurce




Contingut






  • 1 Història


    • 1.1 Orígens




  • 2 Demografia


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Història



Orígens


Previ a la Conquesta, la regió va ser habitada per taínos. Arribats els colonitzadors espanyols, l'àrea actualment ocupada per Santurce va ser batejada durant el segle XVI amb el nom de Cangrejos. El nom va ser donat pels colons els qui estaven sorpresos per l'abundància del crustaci, a les platges i manglars del sector. Durant els inicis del període colonial, la població indígena va ser reemplaçada per un escàs nombre d'habitants, essencialment criolls i cimarrones. Aquests es dedicaven a l'agricultura i altres activitats principalment destinades a satisfer les necessitats de la propera ciutat cabdal que per la seva manca d'espai i terres infèrtils feia obligatori el proveïment d'aliments per via del comerç exterior o amb poblats propers.[2][3]



Demografia









Evolució poblacional per any censal[4][5]










































Any
 Habitants
 Canvi %

1864
 922
 -

1899
 5.840
 533,41

1910
 17.338
 196,88

1920
 35.096
 102,42

1930
 81.960
 133,53

1935
 102.053
 24,52

1940
 133.091
 30,41











































Any
 Habitants
 Canvi %

1950
 195.007
 46,52

1960
 178.179
 -8,63

1970
 128.232
 -28,03

1980
 101.103
 -21,16

1990
 95.184
 -5,85

2000
 94.067
 -1,17

2010
 81.251
 -13,62




Hotel Sheraton a Isla Grande.





Referències





  1. ↑ «U. S. Census Bureau.(2010). American FactFinder fact sheet: San Juan, P.R.». [Consulta: 31 març 2017].


  2. ↑ «Ponencia de Lester Nurse Allende, profesor de la Universidad Interamericana». [Consulta: 31 març 2017].


  3. ↑ Gilberto Aponte Torres, San Mateo de Cangrejos: Comunidad Cimarrona en P.R. (1985)


  4. ↑ A. Sepúlveda. Cangrejos: Historia ilustrada de su desarrollo urbano. (1987) p. 28,49.


  5. ↑ «U.S. Census Bureau». [Consulta: 31 març 2017].




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santurce Modifica l'enllaç a Wikidata



-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more