Besòlas Calhavet Castilhon de Vaths Demú Justian Lanapatz Maramvath Moreda Preneron Ròcabruna Rosers Sent Joan Potge Sent Pau de Baïsa
Organització política
• Cap de govern
Michel Samroma
Identificador descriptiu
Codi postal
32190
Altres
Lloc web
Lloc web oficial
Vic en Fesensac[1][2] (en francès Vic-Fezensac) és una comuna francesa en el Cantó honònim del departament del Gers de la regió d'Occitània.
Contingut
1Demografia
2Administració
3Cultura
4Enllaços externs
5Referències
Demografia
Evolució demogràfica
1962
1968
1975
1982
1990
1999
2007
3.605
4.109
4.111
3.978
3.683
3.614
3.651
Des de 1962: Població sense dobles comptes
Administració
Llista d'alcaldes
Període
Identitat
Partit
1989-1995
Jean Arnaud
1995-2001
François Céretto
Divers droite
2001-
Michel Sanroma
PS
Cultura
La Fira de la Pentecosta, Pentecotavic, es fa anualment el cap de setmana de Pentecosta. És una celebració d'anomenada a França, no tan sols per les curses de braus que s'hi fan, com molt especialment pel seu festival de bandes de música. S'hi apleguen bandes de tot l'estat en dos dies d'actes diversos, que culminen amb la gran desfilada que es fa el diumenge tarda.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vic de Fesensac
Plana de l'oficina de turisme (francès)
Referències
↑Toponímia occitana
↑Mapa del Gers amb els municipis en gascó
Municipis del Gers
l'Agraulet • l'Agroet • Aigatinta • Aisiu • Ançan • Anhan • Antràs • Arblada lo Baish • Arblada lo Naut • Ardisàs • Armentiu • Armons e lo Cau • l'Arrea • Arrians • Arroeda • l'Arromiu • l'Artiga • Aubièth • Auçòs • Aujan e Morneda • Aunhats • Auradèr • Aurensan • l'Auret • Aurimont • Aus e Aussat • Aush • Auta-riba • Avençac • Averon e Bergela • Avesan • Bajoneta • Barç • Barçalona • Barcunhan • Barran • la Barrèra • la Barta • la Barteta • Bascos • Basian • Bassoas • la Bastida de Savés • Basugas • Becàs • Bedeishan • Belagarda e Adolins • Bèlmont • Beraud • Berdoas • Berrac • Beserilh • Besòlas • Besuas e Bajon • Bèthlòc e Sent Clamenç • Bèthplan • Bèthpoi • Betós • Beucaire • Beumarchés • Bèumont • Biran • Blancafòrt • Blasièrt • Blosson e Serian • Bocanhèras • lo Bolin • Bonàs • Bonlòc • Borrolhan • Boson e Gelanava • Bretanha d'Armanhac • la Briha • lo Brolh e Montverd • Brunhens • Cabàs e lo Massés • Cadelhan de Bajoneta • Cadelhan d'Espon • Calhan • Calhavèth • Campanha d'Armanhac • Canet • Casanava • Casaubon • Casaus d'Anglés • Casaus de Malavath • Casaus de Savés • Cassanha • lo Casterar e Verdusan • lo Casterar Leitorés • lo Casteron • Castètharroi • Castèthnau d'Anglés • Castèthnau d'Arbiu • Castèthnau d'Aush • Castèthnau d'Auvinhon • Castèthnau d'Eusan • Castèthnavèth • Castèths • Castèths d'Armanhac • Castilhon de Massàs • Castilhon de Savés • Castilhon de Vaths • Castinh • Catonvièla • Caumont • Caupena d'Armanhac • Caüsac • Caussencs • Cèra • Ceran • Cesan • Cimòrra • Claramont e Poiet • Clarmont de Savés • Colomer e Montdevath • Colonha • Condòm • Cornelhan • Corrençan • Cortias • Crastas • Cravencèra • Cuelàs • Demú • la Devesa • Duran • Durban • Durfòrt • Encaussa • Endofièla • Esclaçan e la Bastida • Escòrnabueu • Espans • Espon • Estampas e Castèthfranc • Estanc • Estipuèi • Estramiac • Eusa • Faget Abadiau • Flamarens • Florença • Forcés • Fregovièla • Fustarroau • Galiatz • la Garda • la Garda e Haishan • Garravet • Gasatz e Vacarissa • Gasaupoi • Gaudonvila • Gaujac • Gaujan • Gavarret • Gèrm e Ribèra • Gigun • Gimbreda • Gimont • Giscaròu • Gondrin • Gots de Bajoneta • Gots de Preishac • la Guardèra • Haget • Haulias • la Hita • lo Hogar • Hramosens • Idrac e Hrespalhers • l'Isla d'Arbeishan • l'Isla de Baish • l'Isla de Plius • la Isleta • Isòtges • Ju e Bethlòc • Julhac • Julhas • Justian • Labejan • Laguian e Masons • Lahàs • Laimon • Lajusan • la Lana d'Arblada • la Lana de Ceran • la Lana de Gimona • Lanamanhan • Lanapatz • Lanutz • Larressingla • Las • Lasseran • Lavardens • Leitora • Liars d'Armanhac • Liars de Fontanilhas • Ligardas • lo Lin e la Pujòla • los Litges • Loberçan • Lombèrs • Lortias e Montbrun • Luçan • Lupèr e Viòlas • Lupiac • la Maguèra • Malavath • Manàs e Bastanós • Mancet • Manent e Montaner • Manhan • Manhàs • Manhaut e Tausiar • Mansempuei • Maranvath • Maravath • Marçan • Marcelhan • Marciac • Marestanh • Margoèt e Mèimers • Marguestau • Marsolan • lo Mas • Mascarans • la Masera • Massencoma • Masseuva • Maulhon d'Armanhac • Maulishèra • Maumusson e Laguian • Maupàs • Maurens • Maurós • Mauvesin • Melhan • Merens • Mielan • Miradors • Miramont d'Astarac • Miramont e la Tor • Miranas • Miranda • Mirapeish • Moishan • Moishers • lo Mont d'Astarac • lo Mont de Marrast • Montadet • Montagut d'Arròs • Montagut d'Aush • Montagut de Savés • Montamat • Montastruc • Montaut d'Aush • Montaut de Barcunhan • Montbardon • Montblanc • Montbrun • Montcassin • Montclar d'Armanhac • Montclar de Miranda • Montcornelh e Grasan • Montesquiu • Montferran de Savés • Montferran e Plavés • Montfòrt • Montgausir • Montguilhèm • Montias • Montiron • Montlasun • Montlaur e Vernet • Montlesun • Montpardiac • Montpesat • Mont-rejau • Moreda • Mormèrs • la Mòta de Goans • Nisàs • Nogarolet • Nogaròu • Nolens • Nolhan • Oms • Orbeçan • Ordan e la Ròca • Ornesan • Panassac • Panjàs • Patlana • Paulhac • Pavia • Pebeas • Peçan • Pèiracava • Peirussa de Gasatz • Peirussa de Massàs • Pelahiga • lo Perganh e Talhac • Persheda • Pessolens • Pis • Plasença • Plius • Poi e Ròcalaura • Poicasquèr • Poidraguin • Poilausic • Poilobon • Poilobrin • Poishegur • Polastron • Pompiac • Ponçampera • Ponçan • Preishac de Castèthnau • Preishac de Montastruc • Preneron • Prenhan • Projan • Pujaudran • Rasengas • Rejaumont • Ricort • Rigapeu • Riscla • la Ròca d'Aigatinta • la Ròca d'Engalin • la Ròca e Calhaus • Ròcabruna • Ròcahòrt • Ròcalaura de Massàs • Ròcalaura de Sent Aubin • Ròcapina • Ròcas • Rosers • Sabalhan • Sabasan • Sadelhan • Salas d'Armanhac • Samaran • Samatan • Sançan • Saramon • Sarcòs • Sarragaishias • Sarragusan • Sarrant • Sauvatèrra • la Sauvedat • Sauviac • Sauvimont • Savinhac e lo Monar • Sealhas • Segofièla • Segòs • Seishas • Semboés • Semesias e Caishan • lo Sempoi • Sengrièda • Sent Andreu • Sent Antòni • Sent Antonin • Sent Arroman • Sent Aunís e Lengròs • Sent Avit e Frandat • Sent Blancat • Sent Breç • Sent Clar • Sent Crabari • Sent Criac • Sent Cric • Sent Cristau • Sent Germer de Catonvièla • Sent Germer de Tarçac • Sent Haust • Sent Helitz d'Astarac • Sent Helitz e Teus • Sent Joan lo Comdau • Sent Joan Potge • Sent Jòrdi • Sent Justin • Sent Lari • Sent Laurenç de la Devesa • Sent Leunard • Sent Lisièr • Sent Loba • Sent Martin d'Armanhac • Sent Martin de Gimoés • Sent Martin de Güeina • Sent Martin de Miranda • Sent Maur • Sent Memet de Peirussa • Sent Mesard de Borgada • Sent Mesard de Miranda • Sent Miquèu • Sent Mont • Sent Orenç de Mauvesin • Sent Orenç e Poipetit • Sent Pau de Baïsa • Sent Pèr d'Auvesias • Sent Pèr de Sèrra • Sent Sauvi • Sent Solan • Senta Anna • Senta Aralha • Senta Aurença e Casaus • Senta Crestia de Castèthjalós • Senta Crestia de Nogaròu • Senta Dora • Senta Gema • Senta Maria • Senta Mèra • Senta Regonda • Serempuèi • la Serrada • la Seuva Pròpra • Sheishan • Shelan • Sion • Sirac • Siurac e Florés • Solomiac • Sorbets • lo Sos Devath • Taibòsc • Taishoèras • Tarçac • Tasca • Tèrmis d'Armanhac • Tèrrauba • Tièste e los Uranhons • Tilhac • Tirent e Pontejac • Toget • Tojosa • Tordun • Tornacopa • Tornan • Torrenquets • Tors • Traversèras • Troncens • Tudèla • Urdens • Urgòssa • Valença de Baïsa • Vathcava e Aguin • lo Vedat • Vergonhan • Verlush • Verneda • lo Vialar • Vic de Fesensac • Vilacomdau d'Arròs • Vilafranca • Viusan • Vivèrs
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...