Cap de la Caça




Coord.: 40° 33′ 39″ N, 8° 9′ 47″ E / 40.56083°N,8.16306°E / 40.56083; 8.16306






































Infotaula de geografia físicaCap de la Caça

Alghero - Capo Caccia (01).JPG
Tipus
Penyal i cap
Ubicació

Estat Itàlia
Regió amb Estatut Especial Sardenya
Província província de Sàsser
Comuna l'Alguer







40° 33′ 39″ N, 8° 09′ 45″ E / 40.56083°N,8.1625°E / 40.56083; 8.1625

Característiques
Altitud
180 m


Modifica les dades a Wikidata


Fotografia de la part extrema del cap de la Caça amb el seu far

Fotografia de la part extrema del cap de la Caça amb el seu far


El cap de la Caça (Capo Caccia en italià) és una península de pedra calcària situada a la província de Sàsser, a l'extrem nord-occidental de l'illa de Sardenya, dins del terme municipal de l'Alguer. Conjuntament amb la punta del Lliri (Punta Giglio) tanca el golf del Port del Comte (Porto Conte), i la seva cara principal es presenta enfront de la badia de l'Alguer. El cap de la Caça deu el seu nom a les caceres organitzades durant el segle XIX per part de la noblesa al voltant del cap, des dels seus vaixells, durant els períodes de mar en calma.


Al cap hi ha instal·lada l'Estació Meteorològica del Cap de la Caça, i gràcies a la seva situació geogràfica té un potent far, que, des d'una altitud de 186 metres sobre el nivell del mar, és un dels més visibles des de la distància de tot el Mediterrani, unes 34 milles marines aproximadament.


També és conegut per la presència de grutes i coves marines, majoritàriament a la part inferior del turó, antigament lloc de refugi per a molts grups de la foca monjo del Mediterrani o vell marí (Monachus monachus), ara desapareguda completament de la zona a causa de la cruel cacera dels pescadors en una forta competència amb aquesta espècie.


La cova més famosa, que porta el nom del déu dels mars, la trobem arran de l'aigua a la part de mar obert i davant de l'illa Foradada: és la cova de Neptú. La més famosa i popular, per als bussejadors, és la cova de Nereu, dedicada al pare de les nimfes i els tritons, considerada la cova submergida més gran del Mediterrani. A tot el fondal marí encara trobem el corall vermell (Corallium rubrum), utilitzat a les joieries i que caracteritza fortament la cultura artesanal de l'Alguer.



Bibliografia



  • Valsecchi, Franca; Torre, Antonio. La penisola di Capo Caccia (en italià). Sàsser: Carlo Delfino, 2001. ISBN 978-88-7138-225-8. 


Galeria d'imatges






  • El Port del Comte vist des del cap de la Caça







  • El cap de la Caça, vista aèria des del nord







  • El cap de la Caça, vista aèria des del nord-oest







  • El cap de la Caça vist des de l'oest al capvespre







  • Vista frontal del cap de la caça des del sud







  • La punta del Lliri i el cap de la Caça, vista aèria des del sud-est







  • L'illa Foradada vista des de l'escala del Cabirol







  • El corall vermell a la cova de Nereu













-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more