Punta del Lliri




































Infotaula de geografia físicaPunta del Lliri

Alghero - Punta Giglio (02).JPG
Tipus
Penyal
Ubicació
Continent
Europa

Estat Itàlia
Regió amb Estatut Especial Sardenya







40° 34′ 06″ N, 8° 12′ 16″ E / 40.56833°N,8.20444°E / 40.56833; 8.20444

Característiques
Altitud
80 m


Modifica les dades a Wikidata



Punta del Lliri


La punta del Lliri (Punta Giglio en italià) és un promontori calcari situat a la província de Sàsser, a l'extrem nord-occidental de l'illa de Sardenya, dins del terme municipal de l'Alguer, que juntament amb el cap de la Caça tanca la badia del Port del Comte. Impròpiament anomenat «punta», ja que en realitat té les característiques d'un cap per la seva gran altitud sobre el nivell del mar, el seu nom prové de la presència de nombroses plantes de lliris silvestres. La punta del Lliri s'inclou dins de l'Àrea Marina Protegida de Cap de la Caça – Illa Plana. Des del cim es pot admirar el paisatge circumdant. Per l'estratègica situació que domina el Port del Comte i la badia de l'Alguer, durant la Segona Guerra Mundial l'exèrcit italià i l'alemany hi instal·laren una base antiaèria. D'aquelles estructures militars encara en podem trobar avui en dia els edificis de les casernes, de les plataformes antiaèries, dipòsits d'armes... tot plegat construït amb pedra calcària per poder camuflar millor les construccions als ulls dels Aliats.


Coord.: 40° 34′ 6″ N, 8° 12′ 16″ E / 40.56833°N,8.20444°E / 40.56833; 8.20444





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Punta del Lliri Modifica l'enllaç a Wikidata







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more