Marcos Alonso Peña






















































Infotaula de personaMarcos Alonso
Biografia
Naixement
Marcos Alonso Peña
1 d'octubre de 1959 (1959-10-01) (59 anys)
Santander, Cantàbria
Alçària
1.76 m
Activitat
Ocupació
Futbolista i entrenador de futbol
Esport
futbol
Posició a l'equip
Migcampista




















































































































Clubs juvenils
Anys
Equip

1970-1973
San Agustín[1]
1973-1976
Real Madrid[1]
1976-1977
Racing de Santander[1]
Clubs professionals
Anys
Equip
PJ
(g)
1977–1979
Racing de Santander
51
(5)
1979–1982
Atlético de Madrid
90
(10)
1982–1987
FC Barcelona
124
(28)
1987–1989
Atlético de Madrid
29
(2)
1989–1990
CD Logroñés
8
(1)
1990–1991
Racing de Santander

Selecció nacional
Anys
Equip
PJ
(g)
1981–1985
Espanya
22
(1)
Equips entrenats
Anys
Equip

1995–1996
Rayo Vallecano
1996–1998
Racing de Santander
1998–2000
Sevilla FC
2000–2001
Atlético de Madrid
2002
Real Zaragoza
2005–2006
Real Valladolid
2006
Màlaga CF
2008
Granada 74


Participà en

1984
Eurocopa 1984
1980
Jocs Olímpics d'estiu de 1980
Família
Fills
Marcos Alonso Mendoza
Pare
Marcos Alonso Imaz
Modifica les dades a Wikidata

Marcos Alonso Peña (Santander, 1 d'octubre de 1959) és un exfutbolista i entrenador de futbol càntabre. Com a jugador ocupava la posició de migcampista.


És fill del també futbolista Marcos Alonso Imaz ("Marquitos"), que va jugar al Reial Madrid als anys 60. Per la seua banda, és a la vegada pare de Marcos Alonso Mendoza, jugador del Chelsea FC i internacional sub-19.[2]




Contingut






  • 1 Trajectòria


  • 2 Internacional


  • 3 Títols


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Trajectòria


Sense massa èxit en els equips inferiors del Reial Madrid, va debutar a primera divisió en el club de la seua ciutat natal, el Racing de Santander, a la campanya 78/79, en el seu segon any com a professional.


El 1979 fitxa per l'Atlético de Madrid, on continua progressant com una ferma promesa del futbol espanyol. D'eixa manera, el FC Barcelona paga 150 milions de pessetes pel seu fitxatge el 1982, el més car fins al moment a la competició espanyola. A la 82/83 disputa 30 partits i i marca sis gols amb l'equip blaugrana. Va ser un dels quatre futbolistes del Barça que van fallar el tir de penal a la final de la Copa d'Europa de 1986, davant l'Steaua de Bucarest.[3]


Es va retirar el 1991, després de tornar a l'Atlético de Madrid i al Racing de Santander, amb qui pujà a primera divisió.


Posteriorment, va seguir la seua carrera com a tècnic, tot començant al Rayo Vallecano, amb qui va aconseguir guanyar al Reial Madrid al mateix Santiago Bernabéu. Més tard, continuà com a tècnic d'equips de Primera i Segona Divisió: Sevilla FC, Atlético de Madrid, Real Zaragoza, Real Valladolid, Málaga CF i Granada 74 CF.



Internacional


Marcos Alonso va disputar 22 partits amb la selecció espanyola de futbol, tot debutant el 25 de març de 1981 davant Anglaterra. Va marcar un gol, contra Islàndia, i va participar en l'Eurocopa de 1984.



Títols



  • Lliga espanyola 84/85

  • Copa del Rei 1983

  • Supercopa d'Espanya 1983

  • Copa de la Lliga 82/83 i 85/86



Referències





  1. ↑ 1,01,11,2 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 


  2. ↑ Spain unveil provisional party; UEFA.com, 30 juny 2009


  3. ↑ Duckadam inspires Steaua; UEFA.com, 18 abril 2006




Enllaços externs



  • Perfil com a jugador

  • Perfil com a entrenador

  • Perfil al FC Barcelona











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more