Filippo Pozzato
 Filippo Pozzato al 2016. | |||||||
| Biografia | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | Filippo Pozzato 10 de setembre de 1981 (1981-09-10) Sandrigo | ||||||
| Nacionalitat |  Itàlia | ||||||
| Alçària | 183 centimetres (1,83 m) | ||||||
| Pes | 73 kg | ||||||
| Activitat | |||||||
| Ocupació | Ciclista | ||||||
| Esport | ciclisme en pista | ||||||
| Posició a l'equip | Esprínter i classic cycle races  | ||||||
| Equip actual | Wilier Triestina-Selle Italia (2016) | ||||||
| |||||||
| Principals triomfs | |||||||
| Curses per etapes | 2 etapes al Tour de França 1 etapa al Giro d'Itàlia Tirrena-Adriàtica (2003) | ||||||
| Curses d'un dia |  Campió d'Itàlia en ruta (2009) Milà-Sanremo (2006) GP Ouest France-Plouay (2013) | ||||||
| Lloc web | Lloc web oficial | ||||||
 | |||||||
Filippo Pozzato al Tour de França de 2007
Filippo Pozzato (Sandrigo, 10 de setembre de 1981) és un ex-ciclista italià, professional entre el 2000 i el 2018.[1] Destacava per la seva qualitat a les clàssiques, però també ha aconseguí bons resultats en curses per etapes.
Contingut
1 Carrera
2 Palmarès
2.1 Resultats al Giro d'Itàlia
2.2 Resultats al Tour de França
2.3 Resultats a la Volta a Espanya
3 Referències
4 Enllaços externs
Carrera
Va passar a professional el 2000 amb el Mapei. Forma part de la "classe di ‘81", un grup de ciclistes joves amb projecció nascuts el 1981 que van debutar a l'equip Mapei. Altres membres d'aquesta generació són Fabian Cancellara, Bernhard Eisel i Aleksandr Kólobnev.
Quan Mapei va retirar el seu patrocini el 2002, Pozzato va fitxar per l'equip Fassa Bortolo de Giancarlo Ferretti. Tot i guanyar la Tirrena-Adriàtica del 2003 i una etapa al Tour de França 2004, la seva relació tensa amb Ferretti va fer que no passés uns bons anys al Fassa Bortolo. Va patir lesions i va haver de treballar moltes vegades per l'esprintador Alessandro Petacchi.
A la temporada 2004, va disputar la prova en ruta dels Jocs Olímpics, que va guanyar el seu capità Paolo Bettini. Buscant un nou equip, va trobar-se amb l'interès del Quick Step-Innergetic i va fitxar per aquest equip per la temporada 2005 de l'UCI ProTour, reunint-se amb altres ex-ciclistes de Mapei com el mateix Bettini o Davide Bramati.
La temporada 2005 va anar millor per Pozzato, que es va endur la HEW Cyclassics davant del seu company d'equip Luca Paolini. A la temporada 2006 també es va endur una clàssica de gran renom, la Milà-Sanremo, on va ser l'únic membre d'una escapada formada al Poggio que va resistir el retorn del pilot.
Pozzato va tornar a canviar d'equip per la temporada 2007, i va començar bé la temporada, enduient-se el Tour de l'Alt Var i l'Omloop Het Volk a la primavera. També va guanyar la cinquena etapa del Tour de França.
Després d'un 2008 en què sols aconseguí dues victòries, el 2009 fitxà pel Team Katusha, alhora que es retrobà amb els èxits, tot guanyant, entre d'altres, el campionat nacional en ruta i el Gran Premi E3. El 2010 guanyà una etapa al Giro d'Itàlia. El seu darrer gran triomf fou al GP Ouest France-Plouay de 2013.
A finals del 2018 es retirà, després de 19 anys com a professional.[1]
Palmarès
2002
- 1r a la Volta a Cuba i vencedor d'una etapa
- 1r al Giro del Lago Maggiore
- 1r al Duo Normand (amb Evgueni Petrov)
- 1r al Tour del llac Léman
- Vencedor de 4 etapes del Tour de Normandia
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Eslovènia
- Vencedor de 2 etapes del Tour de l'Avenir
- Vencedor d'una etapa de l'Ytong Bohemia Tour
2003
- 1r a la Tirrena-Adriàtica i vencedor d'una etapa
- 1r al Trofeu Laigueglia
- 1r al Trofeu de l'Etna
- 1r al Trofeu Matteoti
2004
- 1r al Giro della Liguria
- 1r al Trofeu Laigueglia
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- 1r al Giro della Liguria
2005
- 1r a la Vattenfall Cyclassics
- 1r al Giro del Lazio
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya
- 1r a la Vattenfall Cyclassics
2006
- 1r a la Milà-Sanremo
- Vencedor d'una etapa al Tour of Britain
- 1r a la Milà-Sanremo
2007
- 1r al Tour de l'Alt Var
- 1r a l'Omloop Het Volk
- 1r al Trofeu Matteotti
- 1r al Gran Premi de la Indústria i el Comerç de Prato
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Polònia
- 1r al Tour de l'Alt Var
2008
- 1r al Giro de la Província de Grosseto
- 1r al Giro de la Província de Grosseto
2009
Campió d'Itàlia en ruta
- 1r al Gran Premi E3
- 1r al Giro del Vèneto
- 1r al Memorial Cimurri
- Vencedor d'una etapa als Tres dies de La Panne
2010
- 1r al Memorial Ballerini
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
2011
- 1r al Gran Premi Bruno Beghelli
- 1r al Gran Premi Bruno Beghelli
2012
- 1r al Gran Premi de la indústria i l'artesanat de Larciano
- 1r al Gran Premi de la indústria i l'artesanat de Larciano
2013
- 1r al GP Ouest France-Plouay
- 1r al Trofeu Laigueglia
- 1r a la Coppa Agostoni
- 1r al GP Ouest France-Plouay
Resultats al Giro d'Itàlia
2005. 84è de la classificació general
2009. No surt (14a etapa)
2010. 45è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
2012. No surt (10a etapa)
2013. 120è de la classificació general
2016. 115è de la classificació general
2017. 104è de la classificació general
Resultats al Tour de França
2004. 116è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
2006. 133è de la classificació general
2007. Abandona (15a etapa). Vencedor d'una etapa
2008. 67è de la classificació general
2009. 100è de la classificació general
2015. 125è de la classificació general
Resultats a la Volta a Espanya
2008. No surt (19a etapa).
Porta el mallot or durant 1 etapa
2010. No surt (20a etapa)
2014. No surt (20a etapa)
Porta el mallot or durant 1 etapa
Referències
↑ 1,01,1 «Filippo Pozzato cuelga la bici tras 19 años en la élite». Marca, 18-12-2018 [Consulta: 23 desembre 2018].
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filippo Pozzato |
- Lloc web oficial
- Fitxa a sitiodeciclismo.net
