Joan Romero González



















































Infotaula de personaJoan Romero i González

Joan Romero 1994.jpg
Joan Romero en 1994

Nom original
(es) Juan Romero González
Biografia
Naixement
24 de febrer de 1953 (1953-02-24) (66 anys)
Albacete (Castella-la Manxa, Espanya)


Escudo de la Comunidad Valenciana.svg  Conseller d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana

12 de juliol de 1993 – 6 de juliol de 1995

← Andreu López Blasco

Fernando Villalonga Campos →


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats

10 de novembre de 1982 – 19 de gener de 1983


Josep Enric Pons Grau →

Circumscripció
València



22 de març de 1996 – 12 d'abril de 1999


Joan Ignasi Pla Durà →

Circumscripció
València
Activitat
Ocupació
Catedràtic d'universitat
Ocupador
Universitat de València
Partit polític
PSPV-PSOE (fins 2000)
Modifica les dades a Wikidata

Joan Romero i González (Albacete, Castella la Manxa, 1953) és un geògraf i ex-polític valencià. Es dedicà a l'activitat política com a militant del Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) ostenant diversos càrrecs de responsabilitat tant dins el partit com a les diverses institucions públiques que governà. Actualment no milita a cap partit i es dedica a la seua activitat docent i investigadora a la universitat.




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Obres


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Biografia


Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València, ha estat professor visitant a la Universitat de Leeds. Actualment és catedràtic en geografia humana per la Universitat de València i director de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local fins al 2008. Des de 2002 és responsable del projecte d'investigació Estratègies de Cooperació i Desenvolupament Territorial a Espanya i participa en projectes d'investigació de la European Spatial Planning Observation Network.


Militant del PSPV-PSOE, en fou secretari general entre 1997 i 1999, quan va dimitir arran de la crisi interna de la formació. Un any més tard abandonaria la militància cansat de les guerres entre famílies socialistes.[1] Fou elegit diputat per la província de València a les eleccions generals espanyoles de 1982 i 1996. Ha estat Director General d'Universitats de la Generalitat Valenciana, Director General de l'Alta Inspecció, secretari general tècnic del Ministeri d'Educació d'Espanya i conseller d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana el 1993-1995.



Obres




  • Geografía Humana. Procesos riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado (2004)


  • Las Otras Geografías (2006)


  • España inacabada (2006)


  • País complex (2007) amb Joaquín Azagra


  • La secesión de los ricos (2016) amb Antonio Ariño[2]



Referències





  1. ↑ L'exlíder dels socialistes valencians Joan Romero abandona el partit cansat de les lluites internes, a El País de 15/04/2000


  2. ↑ Zafra, Ignacio «La peligrosa carrera hacia la desigualdad» (en es). EL PAÍS, 18-10-2016.




Enllaços externs



  • Pàgina web de Joan Romero

  • Article amb petita biografia


  • Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

  • Currículum


  • Entrevista a El Túnel valencià, 19 de maig de 2011

















Càrrecs públics
Precedit per:
Andreu López Blasco
Conseller d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana
País Valencià
1993 – 1995
 Succeït per:
Fernando Villalonga
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Joan Lerma
Secretari General del PSPV-PSOE
1997 – 1999
 Succeït per:
Joan Ignasi Pla i Durà











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more