Sasserès
| Sassaresu | |
|---|---|
| Altres denominacions | Sassarese, Tattaresu |
| Tipus | subjecte–verb–objecte i llengua sil·làbica |
| Parlants | |
~125.000 principalment a Sud d'Europa | |
| Parlants nadius | 100.000 (1999) |
| Parlat a | Sardenya, Itàlia |
| Classificació lingüística | |
Indoeuropea Sasserès | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
ISO 639-1 | co o sc |
| ISO 639-2 | cos o srd |
| ISO 639-3 | sdc |
| SIL | sdc |
| Glottolog | sass1235 |
| Linguasphere | 51-AAA-pe |
| Ethnologue.com | sdc |
| UNESCO | 408 |
| IETF | sdc |
| Endangeredlanguages.com | 5361 |
 | |
Situació del sassarès (en marró) entre les altres parles de Sardenya
El sasserès (en sasserès sassaresu o turritanu, en sard thatharesu o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà. Es parla al nord-oest de l'illa de Sardenya, als municipis de Sàsser, Porto Torres, Sorso, Stintino i bona part del territori de la Nurra; als municipis de Castelsardo, Tergu i Sedini es parla la seva varietat castellanese.
Contingut
1 Influència del català
2 Topònims
3 Referències
4 Enllaços externs
Influència del català
- En sasserès, les formes del verb en infinitiu en les dues declinacions principals són acabades en -à i -ì (amà, parthì) i en canvi hi ha molts menys verbs en la segona declinaciò en -é, que normalment són irregulars. Aquesta forma deriva de la desinència acabada en "-r" muda pròpia del cors i també del català oriental, és a dir que per exemple els verbs "anar", "saber", "córrer" o "fugir" en sasserès són anà, sabé, currì, fugí. La característica també és comuna i compartida amb el gal·lurès i l'alguerès, on és present qualsevol de les excepcions.[1]
- Hi ha diverses paraules d'origen català sovint presents en els dialectes del sard logudorès i gal·lurès:
Sard logudorès | Sassarès | Castellanès | Gal·lurès | Català |
|---|---|---|---|---|
| agabbare | aggabbà | agabbà | agabbà, micà | acabar |
| cagliare/chelare | caglià | caglià | caglià | callar |
| cara | cara | cara | cara | cara |
| carrela, carrera | carrera | carrera | carrera | carrer |
| gana | gana | gana | gana | gana |
| grogu | grogu | grogu | giallu, grogu | groc |
| matessi | matessi | matessi | matessi | mateix |
| mucadore, mucaloru | muccaroru | muccalori | miccalori | mocador |
| presse, pressa | pressa | pressa | pressa | pressa |
| preguntare, pregontare | priguntà | priguntà | pricuntà | preguntar |
| síndria | sindria | sindria | sindria | síndria |
Topònims
En l'ús comú el sasserès pot utilitzar indiferentment topònims sards, del dialecte gal·lurès o bé de l'italià. No obstant això, hi ha localitats on es continua utilitzant el mot sasserès propi:
L'Alguer: en sasserès La Liéra o L'Aliera, en sard S'Alighera i en italià Alghero
Cagliari: Caltheddu
Castelsardo: Caltheddu Saldhu
Porto Torres: Polthudorra
Sassari: Sàssari
Sedini: en sasserès, Sèddini
Sorso: en sorsès i sasserès Sossu
Stintino: en sasserès Isthintini, en sard Istintinu
Tergu: en sasserès Zèrigu, en sard Tergu
Sennori: en sasserès Sènnari, en sard Sènnaru
Referències
↑ Franziska Gostner, Alghero, de J. Armangué i Herrero, Estudis sobre la cultura catalana a Sardenya. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2001, p. 256
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sasserès |
- Mauro Maxia - Studii storici sui dialetti della Sardegna settentrionale (in pdf)
- Poesies de Giuseppe Tirotto en castellanès
- Giuseppe Tirotto - Tu, e un ammentu d'attugnu
- Presentació de Giuseppe Tirotto
- Obres en sassarès de Pompeo Calvia
- Recull acústic de Humboldt-Universitat de Berlín
- Diccionari sasserès-italià
Informació sobre Sasserès a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “sdc” (anglès)
 | Prova Wikipedia en sasserès a Wikimedia Incubator. |
