Gai (jurista)

Multi tool use
Gaius o Gai fou un magistrat (caire docent)romà de gran importància. El seu nom apareix com a Caius (Quintilià) que sembla fou el nom inicial però al pronunciar-se Gaius, es va quedar així, en grec Γάιος. La lletra G fou introduïda a l'alfabet romà al segle VI de la ciutat, portada de Grècia (lletra gamma) per Espuri Carvili, i Caius i Cnaeus foren de les primeres que van adoptar el canvi. Al Breviari d'Alaric se l'esmenta com a Tit Gai. La seva època és probablement el segle II, però les dates dins aquest segle són molt variades segons els autors. El lloc de naixement és desconegut i la hipòtesi més plausible és que fou d'Il·líria, però no passa de ser una suposició.
Fou autor de nombroses obres, de les quals cal esmentar:
- 1. Ad Edictum Frovinciale, βιβλία λβ [libri 32].
- 2. Ad Edictum Urbicum [praetoris urbani], τὰ μόνα εὐρεθέντα βιβλία δέκα.
- 3. Aureon [Aureorum seu Rerum Quotidianarum], βιβλία ἑπτά.
- 4. Δοδεκαδέλτου (sic, sed qu. Duoδεκαδέλτου vel Δωδεκαδέλτου) βιβλία ἕ?.
- 5. Institutionum, βιβλία τέσσαρα.
- 6. De Verborum Obligationibus, βιβλία γ.
- 7. De Manumissionibus, βιβλία τρία
- 8. Fideicommnnisson [Fideicommissorum], βιβλία δύο.
- 9. De Casibus, βιβλίον ἕν.
- 10. Regularum, βιβλίον ἕν.
- 11. Dotalicion [Dotaliciorum].
- 12. Ὑποθηκαρίας [Ad formulam hypothecariam], βιβλίον ἕν.
- 13. Ad Leges [Juliam et Papiam Poppaeam], βιβλία δεκαπέντε.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gai 
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
CANTIC: a10491454
BNE: XX885684
BNF: cb12227215g
GND: 118689215
LCCN: n80120984
VIAF: 5725215
ISNI: 0000 0003 6923 2849
SELIBR: 187861
SUDOC: 030960479
BIBSYS: 90128909
NLA: 35738924
NKC: jn19990002527
RLS: 000142865
|
Bases d'informació |
|
01SEepB
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...