Sàsser, l'Alguer, Olbia, Tempio Pausania, Nuoro, Budoni i Ghilarza
Afiliacions
Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives
Xifres destacables
Finançament
Públic
Web
www.uniss.it
Mapa ubicació seu principal
La Universitat de Sàsser (en italià, Università degli Studi di Sassari) és una universitat pública situada a la ciutat de Sàsser (Sardenya, Itàlia). Va ser fundada el 1562 i obtingué la seva identitat jurídica el 1617. Avui compta amb 11 facultats, una de les quals, la d'Arquitectura, té la seva seu a l'Alguer.[3]
L'any 2010 es va incorporar a la Xarxa Vives d'Universitats que agrupa institucions acadèmiques de territoris de parla catalana.[4]
Contingut
1Història
2Organització
3Professors il·lustres
4Referències
5Enllaços externs
Història
La fundació de la Universitat de Sàsser es deu a Alessio Fontana, membre de la Cancelleria Imperial de Carles V, que el 1558 deixà els seus béns a la municipalitat per a la creació d'un col·legi d'estudis. El 9 de febrer de 1617, Felip III li concedí l'estatus d'universitat reial.
El 1765 s'aprovà un reglament intern on es reconeixien quatre facultats: Filosofia i Arts, Teologia, Dret i Medicina. El 1934 s'establiren les facultats de Farmàcia i Veterinària, i el 1950 la nova facultat d'Agrària. La universitat de Sàsser va continuar creixent fins a arribar a 11 facultats el 2002.[5]
Organització
La universitat està organitzada en 11 facultats:
Facultat d'Agrària
Facultat d'Arquitectura
Facultat d'Econòmiques
Facultat de Farmàcia
Facultat de Dret
Facultat de Filosofia i Lletres
Facultat de Llengua i Literatura estrangera
Facultat de Medicina
Facultat de Veterinària
Facultat de Ciències matemàtiques, físiques i naturals
Facultat de Ciències polítiques
Professors il·lustres
Vittorio Angius, retòrica
Daniel Bovet, farmacologia
David Chipperfield, arquitectura
Francesco Cossiga, dret constitucional
Antonio Pigliaru, filosofia del dret
Luigi Rolando, medicina
Antonio Segni, dret mercantil
Mario Segni, dret civil
Luigi Snozzi, arquitectura
Alan Fletcher, arquitectura
Referències
↑Dades de l'Oficina d'Estadística del MUR Alumnes inscrits
↑Dades de l'Oficina d'Estadística del MUR Professors
↑Facoltà di Architettura di Alghero (italià)
↑MILIAN, Àlex. «L'Alguer entra a la Xarxa Vives», El Temps, núm. 1356, 8 de juny del 2010.
↑La storia dell'Università di Sassari(italià)
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Sàsser
Università degli Studi di Sassari (italià)
Xarxa Vives d'Universitats
Membres
Alacant · Andorra · Barcelona · Abat Oliba CEU · Autònoma de Barcelona · CEU Cardenal Herrera · Internacional de Catalunya · Oberta de Catalunya · Politècnica de Catalunya · Pompeu Fabra · Ramon Llull · Jaume I · Miguel Hernández · Girona · Lleida · Illes Balears · Universitat de Perpinyà Via Domícia · Rovira i Virgili · Sàsser · València - Estudi General · Politècnica de València · Vic - Central de Catalunya
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...