Universitat de Sàsser

Multi tool use
Multi tool use







































































Infotaula d'organitzacióUniversitat de Sàsser










Stemma Ateneo di Sassari.jpg

Universassari.JPG
Universitat de Sàsser

Dades bàsiques
Abreviació
UniSS
Tipus entitat
universitat
Història
Fundació
1562
Activitat
Membre de
ORCID
Alumnat
14.777[1]
PDI
699[2]
Organització i govern

Seu central Vista-down.png

  • Piazza Università 21

  • 07100 Sàsser, Sardenya, Itàlia

  • 40° 43′ 29″ N, 8° 33′ 35″ E / 40.7248°N,8.55975°E / 40.7248; 8.55975
Rector
sense valor
Campus
Sàsser, l'Alguer, Olbia, Tempio Pausania, Nuoro, Budoni i Ghilarza
Afiliacions
Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives
Xifres destacables
Finançament
Públic


Web
www.uniss.it


Facebook: SassariUniss





Mapa ubicació seu principal




 





Modifica les dades a Wikidata

La Universitat de Sàsser (en italià, Università degli Studi di Sassari) és una universitat pública situada a la ciutat de Sàsser (Sardenya, Itàlia). Va ser fundada el 1562 i obtingué la seva identitat jurídica el 1617. Avui compta amb 11 facultats, una de les quals, la d'Arquitectura, té la seva seu a l'Alguer.[3]


L'any 2010 es va incorporar a la Xarxa Vives d'Universitats que agrupa institucions acadèmiques de territoris de parla catalana.[4]




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Organització


  • 3 Professors il·lustres


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Història


La fundació de la Universitat de Sàsser es deu a Alessio Fontana, membre de la Cancelleria Imperial de Carles V, que el 1558 deixà els seus béns a la municipalitat per a la creació d'un col·legi d'estudis. El 9 de febrer de 1617, Felip III li concedí l'estatus d'universitat reial.


El 1765 s'aprovà un reglament intern on es reconeixien quatre facultats: Filosofia i Arts, Teologia, Dret i Medicina. El 1934 s'establiren les facultats de Farmàcia i Veterinària, i el 1950 la nova facultat d'Agrària. La universitat de Sàsser va continuar creixent fins a arribar a 11 facultats el 2002.[5]



Organització


La universitat està organitzada en 11 facultats:



  • Facultat d'Agrària

  • Facultat d'Arquitectura

  • Facultat d'Econòmiques

  • Facultat de Farmàcia

  • Facultat de Dret

  • Facultat de Filosofia i Lletres

  • Facultat de Llengua i Literatura estrangera

  • Facultat de Medicina

  • Facultat de Veterinària

  • Facultat de Ciències matemàtiques, físiques i naturals

  • Facultat de Ciències polítiques



Professors il·lustres




  • Vittorio Angius, retòrica


  • Daniel Bovet, farmacologia


  • David Chipperfield, arquitectura


  • Francesco Cossiga, dret constitucional


  • Antonio Pigliaru, filosofia del dret


  • Luigi Rolando, medicina


  • Antonio Segni, dret mercantil


  • Mario Segni, dret civil


  • Luigi Snozzi, arquitectura


  • Alan Fletcher, arquitectura



Referències





  1. ↑ Dades de l'Oficina d'Estadística del MUR Alumnes inscrits


  2. ↑ Dades de l'Oficina d'Estadística del MUR Professors


  3. ↑ Facoltà di Architettura di Alghero (italià)


  4. ↑ MILIAN, Àlex. «L'Alguer entra a la Xarxa Vives», El Temps, núm. 1356, 8 de juny del 2010.


  5. ↑ La storia dell'Università di Sassari(italià)




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Sàsser Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Università degli Studi di Sassari (italià)








0i4huqMiBiZ,TF4r EV50Y,CYfpHHouqCf7P,JPct,YvxZxrL
-
YIFx,WQn QIbpRwr4wdt89PembHLNkatScPcWNnd4bFw,3dxZ9Z6HXW6 K3xn3OHWGbiD5bM88

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more