Temporada 1981-1982 del Liceu




La temporada 1981-1982 va tenir un petit cicle donizettià amb Anna Bolena, Lucia di Lammermoor, La favorita i L'elisir d'amore, una darrera l'altra.
































































































































































Temporada 1981-1982 del Liceu
Òpera
 Compositor
 Director musical
 Director d'escena
 Papers principals
 Producció
 Dates

Lohengrin
Richard Wagner
Georg Alexander Albrecht
Uwe Drechsel
Jeannine Altmeyer, Peter Hoffmann, Maria Slatinaru, Danica Mastilović
 Òpera de Hannover
 19 al 25 de novembre[1]

Il barbiere di Siviglia
Gioacchino Rossini
Gianfranco Masini
Fausto Cosentino
Barbara Carter, Vicenç Sardinero/Piero Cappuccilli, Karin Ott, Cesare Siepi, Ernesto Palacio, Enzo Dara, Jesús Castillón, Rosa Maria Ysàs, Miguel Landino[2]
desembre

Ernani
Giuseppe Verdi
Anton Guadagno
Giuseppe de Tomasi
Olivia Stapp, Joan Pons/Piero Cappuccilli
desembre

Adriana Lecouvreur
Francesco Cilea
Eugeni M. Marco

Montserrat Caballé, Fiorenza Cossotto, Josep Carreras


Anna Bolena
Gaetano Donizetti
Eugenio M. Marco
Margherita Wallmann
Montserrat Caballé/Françoise Garner, Luis Lima, Jane Berbié, Enric Serra, Alicia Nafé, Cesare Siepi


Lucia di Lammermoor
Gaetano Donizetti
Elio Boncompagni/Gianfranco Rivoli

Cristina Deutekom/Patricia Wise, Alfredo Kraus/Josep Carreras, Norman Philips/Matteo Manuguerra, Roberto Nalerio-Frachia/Mario Rinaudo


La favorita
Gaetano Donizetti
Armando Gatto
Giuseppe De Tomasi
Alfredo Kraus, Claudia Parada, Vicenç Sardinero, Patricia Wise, María Uriz
25, 28 i 31 de gener[3][4]

L'elisir d'amore
Gaetano Donizetti


Carlo Bergonzi/Josep Carreras, Roseta Pizzo, Nelson Portela


Tosca
Giacomo Puccini


Natalia Troitskaya, Nunzio Todisco/Veriano Lucchetti, Joan Pons


Salomé
Richard Strauss
Charles Vanderzand

Roberta Knie, Márta Szirmai, Karl-Walter Böhm, James Jonhson, Wilfried Gahmlich, Rosa Maria Ysàs, Cecília Fondevila
febrer-març[5]

Madama Butterfly
Giacomo Puccini
Gianfranco Rivoli
Fausto Cosentino
Yasuko Hayashi, Hiroko Saito, Cecília Fondevila, Piero Visconti, Vicenç Sardinero, Piero De Palma, Vicenç Esteve, José Luis Barrera, Vicenç Esteve
6, 9, 11, 14 març[6]

I Pagliacci
Ruggero Leoncavallo
Eugeni M. Marco

Joan Pons, Christine Weindinger, Nunzio Todisco, Enric Serra, Josep Ruiz


Il Tabarro
Giacomo Puccini
Eugeni M. Marco

Pedro Lavirgen, Radmila Bakočević, Giuseppe Taddei


Giulio Cesare
Georg Friedrich Händel


Montserrat Caballé, Justino Díaz, Patricia Payne
juny

Don Carlo
Giuseppe Verdi


Montserrat Caballé, Ielena Obratzsova, Josep Carreras, Nicolai Ghiaurov, Piero Cappuccilli
juny

La traviata
Giuseppe Verdi
Edoardo Müller
Karlheinz Drobesch
Catherine Malfitano, Veriano Luchetti, Joan Pons[7]



Referències





  1. ↑ Detalls a lavanguardia.es


  2. ↑ Tribó, Jaume «Cronologia liceística». .


  3. ↑ «Anunci del Liceu». La Vanguardia, 22-01-1982, pàg. 49.


  4. ↑ Tribó, Jaume. «Cronologia liceista». [Consulta: 18 febrer 2019].


  5. ↑ «Gran Teatre del Liceu». La Vanguardia, 28-02-1982, pàg. 56.


  6. ↑ Tribó, Jaume. «Cronologia liceista». [Consulta: 15 febrer 2019].


  7. ↑ Tribó, Jaume «Cronologia liceística». .









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more