Ernest Walton
Multi tool use
Ernest Thomas Sinton Walton (Dungarvan, Irlanda, 1903 - Belfast, Irlanda del Nord, 1995) fou un físic i professor universitari irlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.
Biografia
Va néixer el 6 d'octubre de 1903 a la ciutat irlandesa, en aquells moments part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, de Dungarvan, fill d'un ministre metodista. Es va graduar en física al Col·legi Metodista de Belfast l'any 1922 i al Trinity College de la Universitat de Cambridge el 1927. El 1936, va esdevindre professor de física en aquesta última escola superior, i aconseguí el 1946 la càtedra Erasmus Smith de Filosofia Natural i Experimental, càrrec que ocupà fins al 1974.
Ernest Walton es morí el 25 de juny de 1995 a la ciutat de Belfast.
Recerca científica
Des de 1927 fins a l'any 1934, es va dedicar a la investigació en física nuclear sota la direcció d'Ernest Rutherford, a la Universitat d'Oxford, i va col·laborar amb John Douglas Cockcroft en la construcció d'un dels primers acceleradors de partícules, i esdevingueren els primers a desintegrar un nucli atòmic amb partícules subatòmiques.
L'any 1951 fou guardonat, juntament amb John Douglas Cockcroft, amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre la transmutació dels nuclis atòmics mitjançant l'ús de partícules artificialment accelerades.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Walton 
|
(anglès) Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Física 1951.
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
GND: 130020532
LCCN: nr2003037047
VIAF: 47857514
ISNI: 0000 0000 4927 2569
SUDOC: 092277284
|
| Bases d'informació |
|
hvQZS TS e,moYULa 8WiyG0Obw,MQL bO5r CR8FoejLzuP1jkEPmPA 492a7 2LHivG7PIHrW,H
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
