Estudis de Miramar
Multi tool use
Estudis de Miramar |
|---|
|
| Característiques |
|---|
| Construcció |
14 de juny de 1959 |
|
| Ubicació geogràfica |
|---|
|
|
| Estat |
Espanya |
| Autonomia |
Catalunya |
| Província |
província de Barcelona |
| Comarca |
Barcelonès |
| Municipi |
Barcelona |
| Localització |
Montjuïc (Barcelona) |
|
|
 |
Els estudis de Miramar van ser unes instal·lacions ubicades a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, des dels quals Televisió Espanyola emetia la programació realitzada tant per a l'àmbit català com per a tot Espanya. Els estudis es van inaugurar el 14 de juny de 1959, i des del primer moment es van convertir en un competidor dels estudis del paseo de la Habana situats a Madrid.[1] No obstant això, ja havia emès en proves el 15 de febrer de 1959 un partit de futbol entre el Real Madrid i el FC Barcelona.[2] Al capdavant dels estudis es va situar Luis Ezcurra com a director i Enrique de les Cases com a cap de programes.[3]
El centre de producció de Miramar es va especialitzar en programes d'entreteniment i concursos. Entre els espais emesos des d'aquests estudis destaquen Balcón del Mediterráneo, Amigos del martes, X-O da dinero, Carrusel, Ayer noticia, hoy dinero, Panorama, Discorama, Club Miramar o Cosas i en la seva plantilla figurar entre altres professionals José Luis Barcelona, Federico Gallo, Enrique Martí Maqueda, Mario Beut, Juan José Castillo, Mònica Randall, Marisol González o Aurora Claramunt.
El 27 de juny de 1983 TVE Catalunya es va traslladar a Sant Cugat del Vallès, i dels estudis de Miramar només es conserva la façana, que es va convertir en un hotel.
Referències
↑ Sebastià Serra i Busquets. «La comunicació audiovisual en la història». Universitat de les Illes Balears.
↑ «El nacimiento y la llegada de la televisión». Ministerio de Educación de España.
↑ Guerrero, Enrique. El entretenimiento en la televisión española. Deusto, 2008, p. 398. ISBN 978-84-234-2766-6.
13GBWPGp1,uoCE
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
