Ngtjyty

la Vall de Laguar
escut de la Vall de Laguar
Localització
38° 46′ 37″ N, 0° 06′ 36″ O / 38.776944444444°N,0.11°O / 38.776944444444; -0.11
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	Marina Alta
Municipi	4
Conté la localitat	Benimaurell Campell
Població
Total	820 (2018)
• Densitat	35,65 hab/km²
Gentilici	Guarer, Guarera
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	23 km²
Altitud	450 m
Limita amb	Benigembla Castell de Castells Murla Orba Tàrbena la Vall d'Ebo
Partit judicial	Dénia
Organització política
• Alcalde	Francisco Luis Gilabert Mengual
Identificador descriptiu
Codi postal	03791
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	03137
Codi ARGOS de municipis	03137
Altres
Lloc web	www.lavalldelaguar.es

La Vall de Laguar és un municipi del País Valencià a l'oest de la comarca de la Marina Alta, a les comarques centrals del País Valencià. Aquesta vall és coneguda per les seues cireres i per les diverses rutes senderístiques que hi ha. El municipi està format per un conjunt de tres pobles i un sanatori. El primer és Campell, també denominat poble de Baix (poble Baix), el segon és Fleix, també anomenat poble del Mig (poble Mig) i el tercer poble és Benimaurell, també anomenat poble de Dalt (poble Dalt). A l'entrada de la vall i formant part també d'aquest conjunt, trobem una colònia residencial o sanatori a Fontilles. El topònim de Laguar prové de l'àrab i és una evolució d'Al-Agwar, que significa 'les coves'.

Geografia

El terme municipal de la Vall de Laguar limita amb els termes d'Orba, la Vall d'Ebo, Castell de Castells, Benigembla i Murla, tots municipis de la Marina Alta. Es pot accedir a aquesta vall per l'eixida 62 (Ondara) i eixida 63 (Benissa), de l'autopista AP-7 E-15 en direcció a Orba, La Vall de Laguar.
Situat a una mitjana de 500 metres d'altitud, s'eleva majestuós entre dues serres que conformen aquesta bella vall. A un costat el barranc de l'Infern, meravella natural, format pel riu Girona, que separa la serra de la Carrasca o d'Ebo (de 1.000 msnm) de la serra del Migdia i travessa tota la vall fins a arribar a l'embassament d'Isbert. A l'altre costat, com un autèntic cavall adormit, la serra del Cavall Verd o serra del Penyó (de 800 msnm d'altitud), amb multitud de fonts i brolladors.

Història

La història cristiana de Vall de Laguar es pot dir que comença al segle XIII, sota el govern del llegendari Al-Azraq. Aquest cabdill es va aixecar en armes contra la invasió dels exèrcits de la corona d'Aragó, revolta que va suposar un gran obstacle per a les conquestes del rei aragonès Jaume I. En arribar les tropes de Jaume I a les portes del seu domini, Al-Azraq va signar un tractat de pau, pel qual es va acordar una treva de tres anys i el vassallatge al rei catalanoaragonès. A la tardor de 1247, Al-Azraq va trencar la treva perquè les tropes cristianes pressionaven els territoris del seu senyoriu, però al seu alçament van seguir deu anys d'exili. El 1276, va encapçalar de nou una gran rebel·lió, però va ser vençut a la fi d'abril de 1276. Al juliol del mateix any mor també Jaume I; el seu fill Alfons acabarà amb la rebel·lió entre 1277 i 1278.

Després de la pacificació de les muntanyes de la Marina, aquesta va ser repartida entre els militars catalans i occitans, cristians vells que van ajudar en la conquesta. Passats uns quants anys, els moriscs més rebels van aixecar els ànims d'altres moriscs més dòcils i van profanar la parròquia de Santa Anna. Per motiu de tots aquests avalots, l'emperador Carles I va publicar un decret que obligava tots els moriscs a batejar-se. Molts, per no sortir d'aquestes terres i perdre els seus béns, es van veure obligats a això, la qual cosa va provocar nous avalots. Aquest fet va obligar Felip II, com a mesura de prevenció que, per sorpresa, fossin desarmats tots els moriscs de totes les viles i llocs del Regne de València (desarmament dels moriscos valencians). El seu fill, Felip III, escoltant les reclamacions dels cristians, dels abusos i sacrilegis i indisciplina dels moriscs, va dictar el famós decret d'expulsió.

La Vall de Laguar va ser l'últim reducte de la revolta dels moriscs valencians. Al novembre de 1609, davant la seva debilitat, es van rendir al Pla de Petracos i van ser expulsats definitivament i conduïts al nord d'Àfrica. El 14 de juny de 1611, la Vall de Laguar era repoblada mitjançant escriptura de nova repoblació, per agricultors procedents de l'illa de Mallorca. Aquesta repoblació forma part de les senyes d'identitat de Laguar, on la majoria de cognoms són mallorquins, així com en la manera de parlar dels guareros, farcida de paraules mallorquines.

Economia

Barranc de l'infern (graons moriscos)

Al municipi predomina l'agricultura de secà, encara que en declivi. Principalment es cultiva la cirera i l'ametla, tot i que també hi ha altres cultius com les oliveres, els garrofers i les figueres. Gràcies als marges de pedra seca, s'ha habilitat la falda de la muntanya configurant petites foies per poder adaptar els conreus al terreny.^[1]

Les cireres recol·lectades al municipi de Laguar formen part de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP): Cireres de la Muntanya d'Alacant, amb seu localitzada a Alpatró, poble que forma part de la veïna Vall de Gallinera.

Els darrers anys el turisme rural ha anat adquirint importància. Les sendes esglaonades amb més de deu mil esglaons que feren els antics moriscos per anar a les terres de conreu a l'altra banda del barranc de l'Infern, ara convertides en PR-CV 147, són trepitjades per milers de senderistes, molts dels quals busquen les fonts i la gran quantitat d'herbes medicinals que hi ha. També s'observa un augment de la fauna salvatge, com senglars, miloques o aufranys, corbs, genetes, mosteles, oriols, cabres salvatges. La serra de Migdia, així com el Cavall Verd, estan recuperant la població de pi, matolls i margalló. Al caliu d'aquest turisme, ha nascut a La Vall de Laguar una oferta hostalera amb cases rurals, hotel, càmping i bungalous i diversos restaurants.

Demografia

L'evolució de la població durant el segle XX ha anat descendint arran de l'èxode rural viscut al municipi, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta.

Administració

• El 16 de juny de 2009, un regidor trànsfuga d'Esquerra Republicana del País Valencià, Manel Barber, donà l'alcaldia al Partit Popular.^[2]
  

Llocs d'interés turístic

Vista general de La Vall de Laguar

• El barranc de l'Infern: és el nom que rep l'encaixament del riu Girona al seu pas entre la serra del Migdia i la serra d'Ebo. Molts excursionistes l'utilitzen per fer ràpel i descens de barrancs.

• La serra del Penyal o del Penyó: relleu delimitat pel riu Girona i pel riu Gorgos o riu Xaló. Les seves altituds oscil·len aproximadament entre els 700 i els 800 metres. A l'extrem est d'aquesta serralada se situa el Cavall Verd.

• Les Jubees: són antigues cases localitzades pròximes a les terres de cultiu. Per tal d'accedir-hi, cal seguir el sender PRV-147.

• 
  Fontilles: és un sanatori de principis del segle XX que és localitzat a l'entrada de la vall. El recinte està rodejat per un mur de pedra.

• La presa d'Isbert: es localitza al riu Girona.

• Les pintures rupestres del riu Girona, pertanyents a l'art llevantí.

• La torre de la Casota: es tracta d'unes restes d'un edifici almohade de planta rectangular. Aquesta construcció és de tipus militar, localitzada en un punt estratègic amb una torre que combina funcions de vigilància i de defensa. La seva construcció correspon a l'època almohade, coincidint amb un moment de fortificació del territori andalusí davant l'avanç dels regnes cristians.

• 
  El Collao: el topònim fa referència a una zona elevada i entre muntanyes de majors altituds. És un port de muntanya que comunica la Vall de Laguar amb Castell de Castells i Benigembla. Antigament, era un camí destinant al transport de la neu que emmagatzemaven al pou de neu (cava) localitzat a la serra d'Ebo o de la Carrasca. Aquest camí era, i de fet és, un node d'unió entre les terres de cultiu del vessant del riu Gorgos i les del riu Girona, delimitades per la serra del Penyó.

• Les fonts que hi ha a la vall són: la font del Gel, la font dels Olbis, la font de Benimaurell, la font de Campell, de Fleix, la font del Nap, del Penyó... Totes apareixen repartides pel municipi. Algunes, durant l'estiu s'assequen i a la tardor tornen a brollar.

• Els dos castells d'origen musulmà, denominats castell de Pop i castell de les Atzahares, dels quals queden pocs vestigis.

• Les esglésies d'origen cristià que daten del segle XVIII: Sant Cosme i Damià a Benimaurell, Sant Pasqual a Fleix i Santa Anna a Campell.

Gastronomia

Article principal: Cuina de la Marina Alta

• 
  Coques de dacsa, localment conegudes com a bollos.


• Coques al forn.


• Arròs amb fesols i penques.


• 
  Arròs al forn.


• 
  Espencat.


• 
  Mullador.


• Cous-cous.


• 
  Putxero.


• Sang amb ceba i tomaca.

Cultura

L'esport per exel·lència per a la població del municipi és la pilota valenciana. El club de pilota de la Vall de Laguar participa en la lliga a Llargues d'Alacant, d'on ha sortit campiona diverses vegades. Els carrers on es juga a pilota són dos, el carrer del Príncep o del "trinquet" a Benimaurell i el carrer Major a Campell.

El sambori ha sigut, i és, un dels jocs populars més practicats pels xiquets i xiquetes de la vall.

Concerts

• 
  Concert del 24 d'agost del 2001: varen tocar Obrint Pas, La Gossa Sorda i Substream per les festes de Benimaurell i a la plaça del poble.


• 
  Concert del 2 de maig del 2003: s'organitzà la III Trobada d'Estudiants dels Països Catalans pel CEPC i l'Alternativa Estel. Hi actuaren: La Gossa Sorda, Sva-ters, Sant Gatxo, Homo no Sapiens i Budell.^[3]
  

• 
  Concert del 21 d'agost del 2004: aquest concert, l'organitzaren els festers de Benimaurell. Actuaren Sva-ters, Mugroman, Represàlia i Skalissai a la plaça del Sacrament, Benimaurell.

• 
  Concert del 24 de setembre del 2005: concert organitzat per l'Ajuntament el dia que tingué lloc la Fireta Popular. Actuà la Cardiacan Tour, Lilit i Mugroman a la plaça del poble, Benimaurell.

• 
  Concert del 19 d'abril del 2008: aquest concert, l'organitzà Esquerra Republicana del País Valencià per commemorar el 25 d'abril. Actuaren Paral·lel 84 i Lilit i Dionís a Benimaurell.^[4]
  

• 
  Concert del 16 d'agost del 2012: va estar organitzat pels festers de Benimaurell. Actuaren Tashkenti, Mugroman i Desgavell a la plaça del Sacrament, Benimaurell.


• 
  Concert del 14 d'agost del 2015: va estar organitzat pels festers de Benimaurell. Actuaren El Diluvi, Lilit i dionís, Tardor, Meteor i The Hoaxx a la plaça del Sacrament, Benimaurell.

Festivals

• 
  Arrels 2009 (13, 14 i 15 d'agost): el col·lectiu Arrels s'encarregà de la seva organització amb motiu del IV Aplec per la terra i amb el lema "Estimem i valorem la nostra terra". Entre les activitats dutes a terme destacaren: excursions, xerrades i actuacions dels grups musicals: La Gossa Sorda, Desgavell, 121 db, La Romàntica del Saladar, Pau Alabajos i Verd Cel.

Novel·les que tenen per marc el municipi

• BORRELL, Joaquim: El cavall verd. Edicions del Bullent. Primera edició 2001. Picanya (l'Horta).


• GUARDIOLA, Pepa: Collidors de neu. Editorial Alfaguara voramar. Primera edició 1995 i setena edició 2007. Picanya (l'Horta).

Personatges il·lustres

• 
  José Vicente (1965-), conegut localment com a Màlia, pilotari.


• 
  Héctor (1986-), conegut localment com a Pepico, pilotari.

Referències

Bibliografia

• MORA, Ignasi: Dénia i la Marina Alta. Ciutats i comarques valencianes. Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura. Editat el 1995. Oliva.


• CAPÓ, Bernat: Terra de cireres. Edicions del Bullent. Editat el 2002. Picanya.


• RIERA MOLL, Daniel: La Vall de Laguar, tradició i canvi a un municipi de la muntanya alacantina, Ajuntament de la Vall de Laguar, 2005.


• Generalitat Valenciana: La Cirera de la Muntanya d'Alacant. Producte amb Indicació Geogràfica de la Comunitat Valenciana. Col·lecció de la terra a la taula. Editat el 2003. La Pobla Llarga.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall de Laguar

• 
  Institut Valencià d'Estadística.


• 
  Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.


• 
  País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.


• 
  La catedral del senderisme, ruta de les Juvees o les Escales dels Moros.


• 
  La presa d'Isbert.