El Masroig





































































































Infotaula de geografia políticael Masroig










Escut del Masroig

El Masroig.jpg
El Masroig




Localització







Localització del Masroig respecte del Priorat.svg

41° 07′ 34″ N, 0° 43′ 56″ E / 41.12598°N,0.73222°E / 41.12598; 0.73222



Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Priorat
Entitats de població
1
Població
Total
498 (2018)
• Densitat
32,13 hab/km²
Llar
22 (1553)
Gentilici
masrojà, masrojana
Geografia
Superfície
15,5 km²
Altitud
192 m
Limita amb

Organització política
• Alcalde
Josep Rius Valles
Identificador descriptiu
Codi postal
43736
Fus horari
UTC+01:00

Codi de municipi INE
43082
Codi territorial IDESCAT
430825
Altres
Agermanament amb
La Romieu (França)



Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El Masroig és un municipi de la comarca del Priorat. Està situat a la part sud-occidental de la comarca, i limita amb els municipis prioratencs del Molar i Bellmunt del Priorat al nord, Falset a llevant, i els Guiamets al sud. A ponent, hi té el terme de Garcia, de la Ribera d'Ebre.




Contingut






  • 1 Etimologia


  • 2 Descripció


  • 3 Comunicacions


  • 4 Demografia


  • 5 Política


    • 5.1 Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012




  • 6 Vegeu també


  • 7 Referències


  • 8 Bibliografia


  • 9 Enllaços externs





Etimologia


És un topònim fàcil d'explicar perquè els seus components signifiquen el mateix que en català actual: un mas les pedres del qual, o la terra on s'assentava, eren de color roig. És, doncs, un topònim ja romànic, procedent directament del català medieval.


Documentat ja al segle XIII, la forma actual és l'aglutinació de les dues paraules suara esmentades.



Descripció


No és un terme amb grans accidents geogràfics, però sí que disposa de tot de serretes i petites valls que compliquen un xic la seva orografia. La part més plana és la meitat sud, on destaca, en la partió amb els Guiamets, el Coll de l'Egua, per on discorre la carretera N-420. Es tracta d'una serreta que s'apropa molt als 200 metres d'altitud. La part central del terme és al voltant dels 170 metres (el Masroig és a 195), tot i que va davallant cap a ponent, i cap al nord comença a enfilar-se, més per la banda de llevant que per la de ponent. Al nord hi ha el Puig Roig -o Purroig-, de 172 m. alt., i seguint el termenal cap al sud-est, es troben l'Ereta de les Bruixes, de 338 m. Aquí el termenal inflexiona cap al sud, puja al Collroig, de 342 m. i al Coll de la Falsetana, de 326, pertanyents tots dos a la Serra de la Bruixa. Després continua cap al sud fins a la Fosseta, de 305, i trenca cap a ponent enllaçant amb el Coll de l'Egua.


A l'interior del terme només es pot destacar el Coll de les Comes, del poble cap al nord-oest, que arriba als 152 m., i la Serra de la Cova Santa, al nord del terme, de 241 m. en el punt més alt.


Pel que fa als corrents d'aigua, cal dir d'entrada que tot el termenal de ponent està marcat pel riu Siurana, que entra en contacte amb el terme del Masroig a 81 m. alt., i en surt a 44. El terme sencer s'aboca en aquest riu. Ja del nord hi van afluint els barrancs masrojans: barranc del Puig Roig, de la Vila, de les Comes, barrancot dels Granerals, barrancot de les Sorts, i, finalment, el barranc de la Raora, que és el límit meridional del terme fins que hi aflueix el barranc del Pou, que neix a Marçà. Aquí el termenal enllaça amb el Coll de l'Egua. Hi ha alguns barrancs afluents dels anteriors que cal destacar perquè marquen sectors importants del terme: el barranc de la Vila està format, a la capçalera, pel barrancot de les Argiles i el Clot dels Galls, a més del barranc dels Molins, que ve de Bellmunt del Priorat i de Falset.


És curiós d'observar que el riu Siurana, a la zona del Mas de Baix, conforma unes illes al·luvials, la meitat sud-oriental de les quals pertany al Masroig.


Al nord del terme, a la Serra de la Cova Santa, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Pinyeres, i per tot el terme hi ha diversos masos i antics molins, la major part del qual romanen avui dia deshabitats, i alguns d'ells, rònecs.


Dins del terme municipal es troba el poblat del Puig Roig del Roget, les restes un assentament humà protohistòric. També s'hi pot trobar el Molí de l'Antònia.



Comunicacions


Discorren per aquest terme la carretera N-420 (Tarragona-Còrdova), tot i que només en dos curts trams, la TV-7341 (N-420, al Masroig-el Masroig), i la T-734 (N-420, a Marçà-el Molar).



Demografia












Evolució demogràfica



























1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
24
11
22
-
-
1.028
993
1.186
1.185
1.387





























1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.242
1.073
824
861
739
612
590
554
534
534





























1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
524
524
506
518
522
538
-
-
565
534





























2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
494
498
-
-
-
-
-
-
-
-




1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


Política



Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012



























































































Resultats electorals - El Masroig, 2012
Candidatura
Cap de llista
Vots
Regidors
% Vots


CiU

Artur Mas
140

46,51


ERC

Oriol Junqueras
70

23,25


CUP

David Fernández
25

8,3


PPC

Alicia Sánchez-Camacho
25

8,3


PSC

Pere Navarro
23

7,64


ICV-EUiA

Joan Herrera
10

3,32


C's

Albert Rivera
1

0,33

Vots en blanc

3

0,97

Altres

4

6,59
Total
308

81,7


Vegeu també


  • Sant Bartomeu del Masroig


Referències





Bibliografia



  • Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Masroig Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Pàgina web de l'Ajuntament

  • Institut Cartogràfic de Catalunya

  • Enciclopèdia Catalana en línia









Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka