Sant Bartomeu de Mont-ras
Multi tool use
Sant Bartomeu de Mont-ras |
|---|
|
| Dades |
|---|
| Tipus |
ermita i església
|
| Característiques |
|---|
| Estat d'ús |
En bon estat d'ús |
| Estil arquitectònic |
Romànic
|
| Altitud |
501,4 msnm
|
|
| Ubicació geogràfica |
|---|
|
Vallès Oriental |
Bigues i Riells |
| Localització |
Bigues |
|
41° 41′ 43″ N, 2° 14′ 06″ E / 41.69529722°N,2.23487611°E / 41.69529722; 2.23487611Coord.: 41° 41′ 43″ N, 2° 14′ 06″ E / 41.69529722°N,2.23487611°E / 41.69529722; 2.23487611
|
|
|
|
| Bé cultural d'interès local |
|---|
| Identificador |
28381
|
|
| Activitat |
|---|
|
| Categoria |
Ermita dependent de Sant Genís de l'Ametlla
|
| Diòcesi |
Terrassa, arxiprestat de Montbui-Puiggraciós |
 |
Sant Bartomeu de Mont-ras o de les Vespes, és una ermita romànica al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental. És al racó nord-oriental del terme municipal, en el vessant sud-oest del Puiggraciós. És a tocar de la urbanització del Serrat de l'Ametlla, que pertany al terme de l'Ametlla del Vallès, de manera que encara que pertanyi a Bigues, té els accessos des de l'Ametlla.
El lloc de Mont-ras apareix documentat des del 932, i l'església de Sant Bartomeu, des del 1156, a l'acta de consagració de Sant Pere de Bigues. A la Baixa edat mitjana apareix com a parròquia, una de les que integraven la baronia de Montbui, però el 1404 ja només tenia tres cases que en depenien, i passà a ser sufragània de Sant Pere de Bigues. Més tard, pel cap baix des del 1508, fins i tot desapareix com a sufragània, i passa a ser una simple capella que, a causa de la proximitat, s'integra en la parròquia de Sant Genís de l'Ametlla.
El sobrenom de les Vespes es deu al fet que el 1936, quan anaren a treure'n les campanes, un enorme eixam de vespes ho va impedir. Els aplecs actuals rememoren aquell fet.
És un temple d'una sola nau rectangular, subdividida per arcs torals en quatre trams, un d'ells molt curt. La teulada devia ser de fusta. La capella tenia la porta a migdia, a prop dels peus de la nau, però amb la reforma moderna es va obrir una porta en el lloc on hi havia el presbiteri (no tenia absis semicircular). També es féu en aquesta nova façana, la de llevant, una espadanya i un ull de bou.
Vegeu també
Font de la Figuerota (Bigues).
Can Pere Garriga.
Bibliografia
- ANGLADA I BAYÉS, Manuel i PLADEVALL I FONT, Antoni. "Sant Pere de Bigues". Dins El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991 (Catalunya romànica, XVIII). ISBN 84-7739-271-4
GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-7306-410-0.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Bartomeu de Mont-ras
|
- Institut Cartogràfic de Catalunya
CmWUKW HDeY,rt7WMo0hfV1uJ5xP62tMTCrK8c,NAGyLxmQ5VgGd vXAsnyM85
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
