Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes
Multi tool use
Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes
 Ràdio Godella, una de les emissores de la Xarxa.
|
| Dades bàsiques |
|---|
| Tipus entitat |
organització
|
| Història |
|---|
| Fundació |
2007 |
| Activitat |
|---|
|
|
|
| Organització i govern |
|---|
| Presidència |
Julio Gómez Vivo
|
|
 |
La Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes és una entitat que agrupa a les emissores de ràdio municipals del País Valencià.[1] Va nàixer en 2007[2] i va arribar a agrupar 13 emissores, si bé posteriorment el número es reduiria[3] i n'arribaren a ser únicament cinc, sobretot perquè algunes de les ràdios foren suprimides pels seus ajuntaments,[1] com el cas de l'Emissora d'Aldaia.[4] En febrer de 2016 es va fer una reunió a Mislata on es va donar-se un nou impuls a la Xarxa,[5][6] que podria arribar a agrupar a 20 emissores.[7][8]
Aquell nou impuls va desenvocar en una nova posada en marxa, com a ens depenent de la FVMP.[9] En un acte celebrat al MuVIM el 20 d'abril de 2017, la XEMV va agrupar una trentena d'emissores.[9]
La Xarxa agrupava originàriament a les emissores d'Albal, Almàssera, Aldaia, Burjassot, l’Eliana, Altea, Picassent, Pego, Benicarló, Alaquàs, Castelló de la Ribera i Godella.[1] Inicialment, la Xarxa era un acord entre els responsables de les diferents emissores. Més avant es va convertir en un conveni entre ajuntaments. La col·laboració consisteix en l'intercanvi de programes entre cada cadena,[1] i des de 2017, també inclou servei tècnic i formació per al personal.[9]
Referències
↑ 1,01,11,21,3 «Emissores municipals, l'agonia del periodisme de proximitat». Nonada, 06-06-2012.
↑ Carlesxpuig, De. «Nace la XEMV». Miope, 26-03-2007. [Consulta: 28 agost 2016].
↑ «Amàlia Garrigós: “Qui treballa en el sector audiovisual valencià ho fa en precari”». [Consulta: 28 agost 2016].
↑ Redacció. «La Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes denuncia el tancament de ràdios municipals». [Consulta: 28 agost 2016].
↑ «Les ràdios municipals valencianes dissenyen una estratègia comuna per al futur». Ajuntament de Godella, 24-02-2016.
↑ «El futur de la XEMV». Ràdio L'Om de Picassent, 22-02-2016.
↑ «Ràdio Manises assisteix a la reunió de les ràdios municipals valencianes per tal de dissenyar una estratègia comuna per al futur». Ajuntament de Manises, 24-02-2016.
↑ «Radios municipales valencianas crean una estrategia común de futuro en Mislata». Ajuntament d'Almàssera, 24-02-2016.
↑ 9,09,19,2 Muñoz, Ignasi «Constituïda la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes (XEMV)». Diari la Veu, 20-04-2017.
6tXa,sZF9UL9WBT8AuV,QfebqzV
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
