Ngtjyty

Luigi Ricci

Biografia
Naixement	8 juliol 1805 Nàpols
Mort	31 desembre 1859 (54 anys) Praga
Lloc d'enterrament	Cementiri Olšany (Praga)
Activitat
Ocupació	Compositor i director d'orquestra
Gènere artístic	Òpera
Família
Fills	Lella Ricci
Germans	Federico Ricci

Luigi Ricci (Nàpols, 8 de juliol de 1805 - Praga, 31 de desembre de 1859) fou un compositor italià, famós sobretot com a operista.

Obtingué fama especialment amb Chiara di Rosenberg (Milà 1831, a Barcelona el 1832), Le nozze di Figaro (1838) i diverses altres en col·laboració amb el seu germà Federico Ricci, com Crispino e la comare (1850), de gran èxit al segle XIX i que ha estat enregistrada en discs.^[1]
Ricci residí a Trieste força temps on practicà la docència, tenint entre els seus alumnes predilectes a la soprano Elisabetta Barbato^[2] i Alberto Randegger, que després seria compositor i director d'orquestra i també professor de cant.^[3]

Òperes

• 
  L'impresario in angustie (Nàpols, 1822)


• 
  La cena frastornata (Nàpols, 1824)


• 
  Il sogno avverato (amv D. Pogliani-Gagliardi i probablement N. Zingarelli, Nàpols, 1825)


• 
  L'abbate Taccarella, ovvero Aladino (Nàpols, 1825; també s'estrenà com La gabbia de' matti, Poeta Taccarella, etc.)


• 
  Il diavolo condannato nel mondo a prender moglie (també s'estrenà come Il diavolo mal sposato, 1826 o Nàpols, 1827)


• 
  La lucerna di Epitteto (Nàpols, 1827)


• 
  Ulisse in Itaca (Nàpols, 1828)


• 
  Il Colombo (Parma, 1829)


• 
  Amina, ovvero L'orfanella di Ginevra (Roma, 1829)


• 
  Il sonnambulo (Roma, 1829)


• 
  Fernando Cortez, ovvero L'eroina del Messico (Roma, 1830)


• 
  Annibale in Torino (Torí, 1830)


• 
  La neve (Milà, 1831)


• 
  Chiara di Rosemberg (La Scala, Milà, 1831; també s'estrenà com a Chiara di Montalbano a França, 1835)


• 
  Il nuovo Figaro (Parma, 1832)


• 
  I due sergenti (Milà, 1833)


• 
  Un'avventura di Scaramuccia (Milà, 1834)


• 
  Gli esposti, ovvero Eran due or son tre (Venècia, 1834; també I figli esposti)


• 
  Chi dura vince, ovvero La luna di miele (Roma, 1834) (revisada per Federico Ricci com La petite comtesse, 1876);


• 
  La serva e l'ussero (Pavia, 1835)


• 
  Il colonello (con Federico Ricci), 1835), també s'estrenà come La donna colonello;


• 
  Il disertore per amore (con Federico Ricci), 1836)


• 
  Le nozze di Figaro (Milà, 1838)


• 
  Chiara di Montalbano (Milà, 1838)


• 
  La solitaria delle Asturie (Odessa, 1845)


• 
  L'amante di richiamo (amb Federico Ricci), 1846)


• 
  Il birraio di Preston (Florència, 1847)


• 
  Crispino e la Comare (en col·laboració amb el seu germà Federico sobre un llibret de Francesco Maria Piave) (Venècia San Benedetto 28 de febrer de 1850)


• 
  La festa di Piedigrotta (Nàpols, 1852)


• 
  Il diavolo a quattro (Teatro Armonia, Trieste, 1859)


• 
  Piedigrotta (1850; sobre un llibret de Marco D'Arienzo)

Dedicacions

Algunes de les obres anteriors foren dedicades al tenor i amic seu, el florentí Napoleone Moriani (1808-1878).^[4]

Referències

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luigi Ricci

• The Viking Opera Guide, ed. Amanda Holden with Nicholas Kenyon and Stephen Walsh, Viking (1993) ISBN 0-670-81292-7
  


• Operisti minori dell'800 italiano, Corrado Ambìveri, Gremese Editore (1997)