Ngtjyty

Quint Fulvi Flac

Biografia
Naixement	segle III aC Roma
Mort	p. segle III aC Roma
Causa de mort	Penjament
Senador romà  valor desconegut – valor desconegut   Pretor  182 aC – 180 aC   Cònsol romà  179 aC – 179 aC Juntament amb: Luci Manli Acidí Fulvià   Edil romà    Censor romà
Activitat
Ocupació	Polític i militar
Període	Q6106068
Família
Fills	Servi Fulvi Flac
Pare	Quint Fulvi Flac
Germans	Luci Manli Acidí Fulvià

Quint Fulvi Flac (llatí: Quintus Fulvius Q. F. M. N. Flaccus) fou un dels quatre fills del cònsol Quint Fulvi Flac.^[1]

Fou edil curul el 185 aC i com que el pretor urbà Gai Dècim acabava de morir es va oferir per ocupar el seu lloc sense èxit; no va accedir a la magistratura de pretor fins al 182 aC, amb Hispània Citerior com a província. En aquesta província va expulsar als celtibers de la ciutat d’Urbicua que va ocupar, i els va derrotar en una gran batalla en la qual haurien mort uns 23.000 celtibers i 4.000 haurien caigut presoners. Després va sotmetre la ciutat de Contrebia i va derrotar altre cop als celtibers que en la major part es van sotmetre als romans.^[1]

El senat va decretar un agraïment públic, però al sortir Quint cap a Itàlia els celtibers es van revoltar altre cop i el van atacar en un congost estret; els va derrotar altre cop i van perdre 1.700 homes. Flac va construir en agraïment a aquesta victòria el temple romà de Fortuna. Va celebrar les seves victòries amb un triomf el 180 aC i fou elegit cònsol pel 179 aC junt amb el seu germà Luci Manli Acidí Fulvià, que portava aquest nom per haver estat adoptat per la família dels Manlius Acidinus. Uns jocs en honor a Júpiter foren instituïts pel senat per celebrar les victòries. En el seu consolat va fer la guerra als lígurs als que va derrotar completament i a la tornada va celebrar un segon triomf.^[1]

El 174 aC fou nomenat censor amb Aule Postumi Albí i en el seu càrrec va expulsar del senat al seu propi germà Gneu Fulvi Flac. Va construir un temple de la Fortuna a Roma, millor que el que havia construït a Hispània, usant marbres i elements del temple de Juno al Bruttium (cosa que va molestar als brucis); a Roma es va saber com s’havien obtingut els marbres i els cònsols el van cridar al senat per donar explicacions. La seva conducta fou censurada i els marbres reenviats al seu origen i es van fer sacrificis expiatoris a Juno. Com que a Bruttium no hi havia cap arquitecte capacitat per restaurar els marbres es van deixar simplement al temple.

Després de la seva censura va ser escollit membre del col·legi de pontífexs i va començar a donar mostres de bogeria. Quan va rebre la notícia que dels dos fills que tenia combatent a Il·líria, un havia mort i l’altre estava greument malalt, es va suïcidar penjant-se a la seva cambra el 173 aC.^[1]

Referències