Gai Valeri Leví (cònsol)
Multi tool use
Gai Valeri Leví
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
dècada del 220 aC |
| Mort |
segle II aC |
|
| Cònsol de la República Romana |
|---|
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Polític i militar
|
| Període |
República Romana
|
| Família |
|---|
| Pare |
Marc Valeri Leví
|
 |
Gai Valeri Leví (llatí: Caius Valerius Laevinus) fou fill de Marc Valeri Leví i per part de mare era germanastre de Marc Fulvi Nobilior (cònsol el 189 aC).
Va acompanyar a Nobilior al setge d'Ambràcia. Amb els etolis va heretar els llaços d'amistat del seu pare i el van elegir com el seu patró i Nobilior va permetre la seva mediació i va garantir als ambraciotes i etolis termes favorables enviant als delegats a Roma perquè el senat ratifiqués la pau.
El 179 aC fou un dels quatre propretors nomenats segons la llei Bèbia i va obtenir com a província l'illa de Sardenya.
El 176 aC Gneu Corneli Escipió Hispal va morir sobtadament durant l'exercici del seu càrrec i Leví fou nomenat cònsol al seu lloc. Només tres dies després va abandonar Roma per agafar el comandament de la legió de Ligúria i va derrotar els lígurs el 175 aC.
El 174 aC fou enviat amb altres comissionats a Delfos per aclarir alguns problemes interns de la Lliga Etòlia. El 173 aC va anar a la cort macedònia i després a Alexandria per renovar l'aliança amb Ptolemeu VI Filomètor. El 172 aC va tornar a Roma procedent de Grècia.
Va optar a la censura el 169 aC però no fou elegit.
Cònsols romans
|
|---|
Plantilla:Country data 190 aC: Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell – Gaius Leli
· Plantilla:Country data 189 aC: Gneu Manli Vulsó – Marc Fulvi Nobílior I
· Plantilla:Country data 188 aC: Gai Livi Salinator – Marc Valeri Messal·la
· Plantilla:Country data 187 aC: Marcus Aemilius Lepidus I – Caius Flaminius C.f.
· Plantilla:Country data 186 aC: Spurius Postumius Albinus – Quintus Marcius Philippus I
· Plantilla:Country data 185 aC: Appius Claudius Pulcher – Marcus Sempronius Tuditanus
· Plantilla:Country data 184 aC: Publius Claudius Pulcher – Lucius Porcius Licinus
· Plantilla:Country data 183 aC: Quintus Fabius Labeo – Marcus Claudius Marcellus
· Plantilla:Country data 182 aC: Lucius Aemilius Paullus Macedonicus – Cnaeus Baebius Tamphilus
· Plantilla:Country data 181 aC: Publius Cornelius Cethegus – Marcus Baebius Tamphilus
· Plantilla:Country data 180 aC: Aulus Postumius Albinus Luscus – Caius Calpurnius Piso; cònsol sufecte: Quintus Fulvius Flaccus
· Plantilla:Country data 179 aC: Lucius Manlius Acidinus Fulvianus – Quintus Fulvius Flaccus
· Plantilla:Country data 178 aC: Marcus Iunius Brutus – Aulus Manlius Vulso
· Plantilla:Country data 177 aC: Caius Claudius Pulcher – Tiberius Sempronius Gracchus
· Plantilla:Country data 176 aC: Cnaeus Cornelius Scipio Hispallus; cònsol sufecte: Caius Valerius Laevinus – Quintus Petillius Spurinus
· Plantilla:Country data 175 aC: Publius Mucius Scaevola – Marcus Aemilius Lepidus II
· Plantilla:Country data 174 aC: Spurius Postumius Albinus Paullulus – Quintus Mucius Scaevola
· Plantilla:Country data 173 aC: Lucius Postumius Albinus – Marcus Popillius Laenas
· Plantilla:Country data 172 aC: Caius Popillius Laenas I – Publius Aelius Ligus
· Plantilla:Country data 171 aC: Publius Licinius Crassus – Caius Cassius Longinus
· Plantilla:Country data 170 aC: Aulus Hostilius Mancinus – Aulus Atilius Serranus
· Plantilla:Country data 169 aC: Quintus Marcius Philippus II – Cnaeus Servilius Caepio
· Plantilla:Country data 168 aC: Lucius Aemilius Paullus II – Caius Licinius Crassus
· Plantilla:Country data 167 aC: Quintus Aelius Paetus – Marcus Junius Pennus
· Plantilla:Country data 166 aC: Caius Sulpicius Gallus – Marcus Claudius Marcellus I
· Plantilla:Country data 165 aC: Tiberius (Titus) Manlius Torquatus – Cnaeus Octavius
· Plantilla:Country data 164 aC: Aulus Manlius Torquatus – Quintus Cassius Longinus
· Plantilla:Country data 163 aC: Tiberius Sempronius Gracchus II – Marcus Juventius Thalna
· Plantilla:Country data 162 aC: Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum I – Caius Marcius Figulus I, cònsol sufecte: Publius Cornelius Lentulus – Cnaeus Domitius Ahenobarbus
|
MNT7AFFTPB,rqCa0R8vUV7bFrgv87ji nLKgc2G,OKzBJvWKeXNnY4BBGcZIPqTpFvJU duunv4zH Lqg
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
