Gai Valeri Leví (cònsol)
| Biografia | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | dècada del 220 aC | ||||||
| Mort | segle II aC | ||||||
| |||||||
| Activitat | |||||||
| Ocupació | Polític i militar | ||||||
| Període | República Romana | ||||||
| Família | |||||||
| Pare | Marc Valeri Leví | ||||||
Gai Valeri Leví (llatí: Caius Valerius Laevinus) fou fill de Marc Valeri Leví i per part de mare era germanastre de Marc Fulvi Nobilior (cònsol el 189 aC).
Va acompanyar a Nobilior al setge d'Ambràcia. Amb els etolis va heretar els llaços d'amistat del seu pare i el van elegir com el seu patró i Nobilior va permetre la seva mediació i va garantir als ambraciotes i etolis termes favorables enviant als delegats a Roma perquè el senat ratifiqués la pau.
El 179 aC fou un dels quatre propretors nomenats segons la llei Bèbia i va obtenir com a província l'illa de Sardenya.
El 176 aC Gneu Corneli Escipió Hispal va morir sobtadament durant l'exercici del seu càrrec i Leví fou nomenat cònsol al seu lloc. Només tres dies després va abandonar Roma per agafar el comandament de la legió de Ligúria i va derrotar els lígurs el 175 aC.
El 174 aC fou enviat amb altres comissionats a Delfos per aclarir alguns problemes interns de la Lliga Etòlia. El 173 aC va anar a la cort macedònia i després a Alexandria per renovar l'aliança amb Ptolemeu VI Filomètor. El 172 aC va tornar a Roma procedent de Grècia.
Va optar a la censura el 169 aC però no fou elegit.