Marc Bebi Tàmfil
Multi tool use
Marc Bebi Tàmfil (en llatí Marcus Baebius Tamphilus) va ser un magistrat romà, germà de Gneu Bebi Tàmfil (cònsol). Pertanyia a la gens Bèbia, una antiga família romana d'origen plebeu.
L'any 194 aC va ser un dels triumvirs designats per la fundació d'una colònia romana. L'any 192 aC va ser pretor i va rebre Bruttium com a província amb dues legions i 1.500 soldats d'infanteria a més de 500 cavallers aliats. A causa de la guerra contra Antíoc III el Gran se li va ordenar dirigir-se a Brundusium i Tàrent on va embarcar amb les tropes cap a l'Epir. Va restar a Grècia el 191 aC amb títol de propretor i va participar activament en la guerra contra Antíoc. En unió de Filip V de Macedònia, aliat romà, va avançar cap a Tessàlia i les forces d'Antíoc es van retirar davant de les forces conjuntes. Diverses ciutats de Tessàlia van caure en mans dels romans i macedonis. Poc després va arribar el cònsol Mani Acili Glabrió I i va agafar el comandament, però Tàmfil va quedar-se a Grècia a les seves ordes.
El 186 aC va ser un dels tres ambaixadors enviats a arranjar les disputes entre Èumenes I de Pèrgam i Filip V de Macedònia i els estats de Tessàlia.
L'any 181 aC va ser cònsol amb Publi Corneli Cetege i van rebre Ligúria com a província, però no van fer cap operació militar. El seu comandament va ser prorrogat uns mesos el 180 aC a l'espera de l'arribada dels nous cònsols i a la primavera van atacar als apuans, que agafats per sorpresa es van rendir sense lluitar. Per prevenir una nova guerra els cònsols van deportar a 40.000 apuans al Samni. Per aquests fets van obtenir el triomf al retorn a Roma, la primera vegada que es va concedir a generals que no havien fet pròpiament una guerra.[1]
Referències
↑ Smit, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 974.
L9 ApfeWrPJDdc
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
