Bohain-en-Vermandois és un cap de cantó del departament de l'Aisne, en el Districte de Saint-Quentin, als Alts de França.
Forma part de la Communauté de communes du Pays du Vermandois.
El gentilici dels seus habitants és bohainois (francès).
Contingut
1Geografia
2Activitat econòmica
3Història
3.1Origen del nom
4Demografia
5Llocs i monuments
6Principals equipaments
7Personatges cèlebres
8Notes
9Enllaços externs
Geografia
És na ciutat situada entre Cambrai i Saint-Quentin, i entre Thiérache i Vermandois, al límit amb el Departament del Nord.
És accessible per les autopistes A26 i A29 i disposa d'una estació de tren de la línia SNCF París-Maubeuge, que està servida pels trens TER dels Alts de França i el Alts de França.
Activitat econòmica
Bohain està situada en la zona de la indústria tèxtil del nord de França afectada per la crisi del tèxtil francès.
La ciutat acull avui en dia grans empreses, les més importants de les quals són Nexans (cables), Taine (obres), Dutoit (fàbrica de galetes) i quatre empreses especialitzades en el tèxtil i la confecció. Té un total de 225 empreses, amb 14 que tenen més de 10 assalariats. 95 empreses són del sector dels serveis, 89 de les quals, dins el comerç i les reparacions, 29 són industrials i 12 són del sector de la construcció.[1]
La ZAC econòmica de Moulin Mayeux té 24 hectàrees. Té un hotel d'empreses i una zona comercial.
Història
Abans es deia Bohain, però el 1956 va prendre el nom actual de Bohain-en-Vermandois.
Senyoriu dels d'Avesnes, dels Châtillon-Saint-Pol, dels Luxembourg, dels Bourbon-Vendôme, reunit en domini reial per Enric IV de França i transmesa als Montluc-Balagny i als Mailly-Nesles.
El burg fou disputat en el curs de totes les guerres posteriors a l'Edat Mitjana. Encara es poden veure els vestigis de les fortificacions a prop de l'escola primària (fosses, canons, restes de murs).
En un altre temps centre tèxtil important, les fàbriques del qual han anat tancant, Bohain havia estat la capital del tèxtil. Napoleó Bonaparte comandà a un teixidor bohanès un mantó per a Josefina de Beauharnais. El tèxtil és una tradició de Bohain. Està constat en registres parroquials des del segle XVII.[2]
Origen del nom
Bohain prové de dos termes d'origen: "bos" (fusta) i "ham" (vila); és a dir: vila del bosc. La vila estava envoltada d'un espai forestal de 1200 hectàrees el 1836. Un establiment de laeti (colons-mercenaris bàrbars) de l'Imperi Romà, expliquen l'origen germànic del nom del poble.[3]
Demografia
Segons el cens de l'Insee del 2007, Bohain-en-Vermandois té 6.213 habitants (ha patit una disminució d'un 6% des del 1999). El municipi ocupa el lloc 1.568 a escala nacional, mentre que el 1999 estava en el lloc 1.394 i en el 9è lloc del departament (de 816 municipis).
L'evolució del nombre d'habitants és conegut a partir de 1793. El màxim de població va ésser el 1975, amb 7.513 habitants.
El 2008 tenia 6.117 habitants.[4]
Llocs i monuments
Església Notre Dame de Lourdes, reconstruïda després de la Primera Guerra Mundial. És d'estil neo-gòtic, en maons.
Casa de la Vila del segle XIX, d'estil flamenc.
Casa familiar d'Henri Matisse (al carrer del Château.
Estàtua d'Henri Matisse.
Estàtua del Lleó.
Estàtua de les Tres Gràcies.
Chapelle Blanche.
Principals equipaments
Collège Henri Matisse.
Lycée des Métiers Sainte Sophie (privat).
Maison de l'emploi et la formation.
Maison de la solidarité.
Personatges cèlebres
Henri Matisse va viure una vintena d'anys en una casa del centre de la vila. Nascut a Cateau-Cambrésis el 1869. Però la seva família s'instal·là a Bohain el 1870. Matisse va col·leccionar teixits en un petit museu. El color dels teixits impresos van influir de manera important en Matisse.
Émile Flamant pintora de frescos nascuda a Bohain el 1896. El 1925, realitzà un fresc de 150 m2 a la sala de matrimoni de l'ajuntament de Bohain en Vermandois (fresc inscrit en l'inventari suplementari dels Monuments Històrics des del 2007.
Roger Prévot, alcalde de Villeneuve-la-Garenne entre el 1953 i el 1999.
Notes
↑Source INSEE chiffres au 1Plantilla:Er gener 2005.
↑«Une riche tradition du textile». sur le site de la ville. [Consulta: 5 juillet 2008].
↑«Bohain, les atouts d’une ville, le charme de la campagne». sur le site de la ville. [Consulta: 5 juliol 2008].
↑«PDF Recensement de la population de l'Aisne au 1er janvier 2008».
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bohain-en-Vermandois
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...