Baiga
Multi tool use
Baiga
| Tipus |
grup humà
|
 |
Familia Baiga al districte de Balaghat, Madhya Pradesh
La tribu Baiga és un grup tribal dels estats de Madhya Pradesh i Jharkhand a l'Índia, especialment als districtes de Madla i Balaghat. Estan dividits en les subcastes Bijhwar, Narotia, Bharotiya, Nahar, Rai Bhaina, i Kadh Bhaina. El 1981 eren uns 250.000 (25000 el 1901 però es comptabilitzaven 71.000 més separadament del subgrup dels binjhals o binjhwars que vivien a Sambalpur i estaven hinduitzats, que en altres llocs formaven una casta de la tribu). Són una cultura única i no es relacionen amb altres tribus ni surten de la seva comunitat; la seva relació és endogàmica. Quan hi ha una mort abandonen la casa i en fan una de nova; viuen de la selva i els agrada un licor anomenat mahua daru que fabriquen ells mateixos. Els tatuatges formen part del seu estil de vida.
Es suposa que són una branca dels bhuiyes de Chhota Nagpur i de soca dravídica. La tribu bhaina (plural bhaines) de Bilaspur probablement tenen origen en el mateix grup. La tribu bhúmia (plural bhúmies, "Guardians de la Terra" probablement formaven part de la mateixa tribu; els Raibhaina (Raibhaines) s'esmente com a subcasta dels baigues al districte de Balaghat. La subcasta dels gondwaines (gondwaina) són el nivell inferior perquè mengen porcs i mones.
El matrimoni es fa a l'edat adulta i la novia és comprada; el pare assisteix a la cerimonia dalt d'un elefant; les vídues es casen tradicionalment amb un germà més jove del marit; el divorci es fa de comú acord. Els morts són enterrats per no ser devorats pels animals i són posats a les tombes despullats i amb el cap mirant al sud; al membres importants s'hi inclouen alguns objectes (rupies, tabac); la tomba es cobreix amb plataforma de pedra (bhiri) i els parents hi van a resar. Els seus sacerdots són grans coneixedors dels costums religiosos i d'herbes medicinals. El seu sistema de cultiu era cremar una terra i cultivar-la només un cop, però això fou prohibit pels britànics i pel govern indi; la seva cultura els prohibeix llaurar la terra dues vegades però progressivament es van adaptant. Recullen productes naturals i casen animals. Mai mengen amb altres castes i a la gana de 1897 es van trobar gent morta a les seves cabanes a poca distància de llogarets on sobrava menjar. El llenguatge que parlen és un dialecte de l'hindi.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baiga
|
- Els baigues
- Fotos
- Baiga a Youtube
- Nord-est de l'Índia
KqOH nRu95hnC9kmVCe ws,8K SW n,vnoS,opSJx3D,NXplB73TuTEflAKjv4L99CeGB VI0 Gn fnv xAfx 2m,5
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
