Chhattisgarh























































































Infotaula de geografia políticaChhattisgarh

Map Chhattisgarh Districts All.png


Localització







Chhattisgarh in India.svg

21° 16′ N, 81° 36′ E / 21.27°N,81.6°E / 21.27; 81.6



País Índia
Capital
Raipur
Conté la localitat

Població
Total
25.545.198 (2011)
• Densitat
188,95 hab/km²
Idioma oficial
hindi i Chhattisgarhi Tradueix
Geografia
Part de
Índia Oriental
Superfície
135.194 km²
Limita amb

Història i celebracions
Creació
2000
Organització política
Òrgan executiu
Chhattisgarh Legislative Assembly Tradueix
Òrgan legislatiu
Chhattisgarh Legislative Assembly Tradueix
• Cap d'estat
Balram Das Tandon Tradueix
• Chief Minister of Chhattisgarh Tradueix
Raman Singh Tradueix
Identificador descriptiu

ISO 3166-2
IN-CT
Altres


Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Chhattisgarh (Chhattisgarhi/Hindi: छत्तीसगढ़) és un estat de la Unió Índia, format l'1 de novembre del 2000 amb els 16 districtes del sud-est de Madhya Pradesh on es parla el chhatisgarhi, dialecte de l'hindi oriental. La supèrície és de 135.194 km² i la població de 20.795.956 habitants (2001). El nom vol dir "Trenta-sis fortaleses". La capital és Raipur.




Contingut






  • 1 Geografia


  • 2 Història


  • 3 Vegeu també


  • 4 Bibliografia





Geografia




Chhatisgarh


La part nord i sus són planes i el centre muntanyós. La part nord forma part de la plana del Ganges i està regada pel riu Rihand, un afluent del riu sagrat. A l'est les muntanyes Satpura dividiexien aquesta plana de la conca del Mahanadi. Al centre la conca del Mahanadi i els seus afluents està separada de la conca de Narmada per les muntanyes Maikal, part de les muntanyes Satpura. La part sud està a l'altiplà del Dècan i regada pel riu Godavari i el seu afluent el Indravati.


En conjunt el riu principal és el Mahanadi i el segueixen el Hasdo (afluent del Mahanadi), Rihand, Indravati, Jonk i Arpa.



Història


El seu antecedent fou la divisió de Chhattisgarh sota domini britànic, a les Províncies Centrals, amb capital a Raipur, que estava formada per:




  • Districte de Raipur
    • Quatre estats agregats: Chhuikadan, Kanker, Khairagarh i Nandgaon



  • Districte de Bilaspur
    • Dos estats agregats: Kawardha i Sakti



  • Districte de Sambalpur
    • Set estats agregats: Kalahandi, Raigarh, Sarangarh, Patna, Sonpur, Rairakhol i Bamra.



La superfície total era de 102.981 km² i la població de 4.612.705 habitants el 1881.


El 1905 el districte de Sambalpur fou agregat a la província de Bengala, però com que el 1906 es va crear un nou districte (segregat de Raipur), va seguir formada per tres districtes:



  • Districte de Raipur

  • Districte de Bilaspur


  • Districte de Drug
    • Catorze principats agregats a diferents districtes.



La superfície total era de 102.981 km² i la població de 2.924.663 habitants el 1891 i 2.642.983 el 1901.



Vegeu també




  • Jagdalpur.


  • Kauriya.


  • Khariar.


  • Khujji.


  • Lohara.


  • Lohara Sahaspur.


  • Chhattisgarh Mukti Morcha


Bibliografia




  • The imperial gazetteer of India, 1885, Sir William Wilson Hunter, London, Trübner & co.


  • Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. , Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India. Oxford: Clarendon Press, 1908. 







A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chhattisgarh Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 21° 16′ N, 81° 36′ E / 21.27°N,81.6°E / 21.27; 81.6









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more