Gai Claudi Pulcre (cònsol 177 aC)
Multi tool use
Gai Claudi Pulcre I (Caius Claudius APP. F. P. N. Pulcher) fou fill d'Appius Claudius P. F. APP. N. Pulcher, cònsol l'any 212 aC.
Fou àugur el 195 aC, pretor el 180 aC i cònsol el 177 aC. Va governar la província d'Ístria, però no en va prendre possessió formal, ja que considerava la seva presència innecessària després de les victòries del seu predecessor. No obstant això, davant la revolta dels istris, hi va haver d'anar amb un exèrcit i va conquerir tres ciutats sufocant la revolta.
Després va atacar els lígurs, els quals va derrotar i va celebrar un doble triomf a Roma. Després del triomf va tornar a Ligúria i va obtenir una victòria a Mutina, ciutat que va recuperar.
El 171 aC fou tribú militar sota Publi Licini Cras, contra Perseu de Macedònia. El 169 aC fou censor amb Tiberi Semproni Grac, i la seva actuació fou portada a judici pels tribuns, però degut a la popularitat de Grac foren absolts ambdós. Grac no volia incloure als lliberts a les tribus i en proposava la seva expulsió, però Gai Claudi s'hi va oposar; finalment els lliberts foren inclosos tots en la tribu Esquilina (168 aC). El 167 aC fou un dels membres de l'ambaixada enviada a Macedònia i va morir el mateix any.
RhLh,M,bOrpRrWGPpS4p3qmD1GW 6JZvweusLRtin,e6Ik66UjTg,W kUPNEjFbLQEkEgE1,bMgTzOoyZyoFQw,YKdOu
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
