districte d'Argelèrs de Gasòst cantó d'Argelèrs de Gasòst
Població
Total
2.980 (2015)
• Densitat
977,05 hab/km²
Idioma oficial
Occità gascó
Geografia
Superfície
3,05 km²
Altitud
460 m
Limita amb
Aisac e Òst Airòs e Arboish Bòr e Silhen Gès Laurs e Balanhans Arcisans Avant Arràs
Organització política
• Cap de govern
Francis Cazenavette
Identificador descriptiu
Codi postal
65400
Zona horària
UTC+01:00 UTC+02:00
Altres
Lloc web
Ajuntament d'Argelèrs de Gasòst
Argelèrs de Gasòst[1](Argelès-Gazost en francès) és un municipi del departament francès dels Alts Pirineus, a la regió d'Occitània. És sotsprefectura del departament.
Contingut
1Demografia
2Administració
3Articles relacionats
4Referències
Demografia
Evolució de la població Cassini iINSEE
1793
1800
1806
1821
1831
1836
1841
1846
1851
775
713
831
878
1 357
1 420
1 589
1 684
1 662
1856
1861
1866
1872
1876
1881
1886
1891
1896
1 684
1 686
1 698
1 658
1 743
1 808
1 894
1 733
1 882
1901
1906
1911
1921
1926
1931
1936
1946
1954
1 836
1 737
1 739
1 632
1 669
1 719
2 019
2 317
2 556
1962
1968
1975
1982
1990
1999
2006
2011
2014
3 414
3 629
3 455
3 304
3 229
3 241
-
-
-
Administració
Llista d'alcaldes
Període
Identitat
Partit
1989-2008
Robert Coll
UDF
2008-
Francis Cazenavette
Articles relacionats
Circ de Litor
Referències
↑Toponímia occitana
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argilèrs
Municipis dels Alts Pirineus
l'Abatut • Adast • Adèr • Adervièla e Poshèrgas • Àdet • Agòs e Vidalòs • Airòs e Arboish • Aisac e Òst • Alièr • Ancida • Andrest • Aneras • eths Angles • Angòs • Anlar • Ansòst • Antin • Antishan • Antist • Aranhoet • Arbiost • Arcisac d'Ador • Arcisac deths Angles • Arcisans Dessús • Arcisans Devath • Ardengòst • Argelèrs • Argilèrs • Ariés e Espenan • Armentèula • Arnèr • Arrajon e era Hita • Arràs • Arrecurt • Arrens e Marçós • Àrreu • Arrís • l'Arròca • Arrodèth • eths Arrodèths • Artalens e Soïn • Artanhan • Artigamin • Artigas • Asca • Asereish • Aspin de Lorda • Aspin • Astèr • Astuga • Aucun • Audon • Audòs • Auliac Dessús • Auliac Devath • Aulon • Aumets • Aurelhan • Aurensan • Auriavath • Aurinclas • Aurinhac • Aurius • Auroish • Ausons • Aussen • Aussun de Tarba • Aussun deths Angles • Avanha • Aventinhan • Averan • Avereda • Avesac, Prat e era Hita • Avèus • Badèth • Badús d'Aura • Badús de Nestés • Bajordan • Banhèras de Bigòrra • Baniòs • Barbadan Dessús • Barbadan Devath • Barbashen • Barlest • Barrancoèu • eth Barri de Benac • la Barta de Bèthpoi • la Barta de Nestés • Bartrés • Baselhac • era Bastida • Begòla • Beireda e Jumet • Benac • Benquèr • Berberust e Liars • Bernac Dessús • Bernac Devath • Bertren • Bètas • Bèthpoi • Bèthpuei • Bèthvéser • Beudian • Biec • Biei • Bièr e Bòrdas • Biger • Bisa • Biscòs • Bisós • Bisquèr • Biucens • Bolh Darrèr e Perulh • Bolh Davant • Bolin • Bonahont • Bonamason • Bonrepaus • Bòr e Silhen • Borç • era Bòrda • Bòrdas • Bordèras de Loron • Bordèras de Tarba • Borg de Bigòrra • Borisp • Borriac • Brauvaca • Bugar • Bulan • Bun • Burc • Buson • Cabanac • Cadaus Dessús • Cadaus Devath • Cadelha e Trashèrra • Cadiac • Caharèth • Caishon • Calavantèr • Camalèrs • Camors • Campan • Camparan • Campistrons • Campudan • eths Cantaus • Capvèrn • Casarilh • la Cassanha • lo Casterar • lo Casterar d'Audon • Casterés • Castèthbajac • Castèthnau d'Arribèra • Castèthnau de Manhoac • Castèthvièlh • Castilhon • Cauçada • Cautarés • Cauvós • Cèra d'Arrostanh • Cèra de Salas • Cèra e Lançòu • Cidòs • la Ciutat • Clarac • Clarenç • Coçan • Còllongas • los Condaus • Creishèths • Devesa • Dors • Ens • Èras • Esbarèish • Escalar • Escaunets • Escobèrs e Potz • Esconets • Escòts • Esparròs • Espeisha • Espielh • Esquiesa e Cèra • Estampuras • Estanh • Estarvièla • Estença • Estèrra • Estirac • la Fitòla • Fontralha • Freisheda • Gajan • Galan • Galés • Galhagòs • la Garda • Gardèras • Gasava • Gasòst • Gauçan • Gaudent • Gavarnia • Gèdeu • Gèdra • Gembria • Gençac • Generest • Genòs • Gèr • Gerda • Gèrm • Gèrms • Gès d'Argilèrs • Gès deths Angles • Geu • Godor • Gonés • Gorga • Gralhen • era Granja • Gredian • Grust • Guaus • Guiseric • Gusha • Gushen • Hagedèth • Haishan • Harrèra • Hauban • Hauthaget • Hèishas • Herrèra • Hibarèta • Hins • Hita • la Hita Topièra • Hlamiac • lo Horc • Hòrgas • Hrèisho e Hreishet • Hreishet • Hreishindèth • Ibòs • Ilhet • Ilhèu • Isaort • Isaus • Jaca • Jalamur • Jarret • Julhan • Julòs • Juncalàs • Labassèra • Lairiça • la Lana de Bigòrra • la Lana de Manhoac • la Lana de Tria • Lanamesa • Lançac • Lançon • Lanespeda • Laran • Lascasèras • Lasladas • Laurs e Balanhans • Lescurri • Lesinhan • Lespuei • Lhes • Liac • Lias • Libaròs • Lidòs • Lobajac • la Lobèra • Locrup • Lodenvièla • Lodervièla • Loït • Lombrés • Lomner • Loras • Lorda • Lube e Bèthmont • Lubret e Sent Luc • Luc • Luctilhós • Luei • Luganhan • Luquet • Lus e Sent Sauvaire • Lustar • Maderòlas • Madiran • Mançan • la Marca d'Arrostanh • era Marca • Marçac • Marçans • Marcelhan • Marqueria • Mascarans • Maseras de Nestés • Masoau • Mauborguet • Maulion de Varossa • Mauvesin • Merlhèu • los Mès • Mingòt • Molèra • Momeras • Mont • Montagut • Montastruc • Montcirèr • Montfaucon • Montgalhard • Montinhac • Montossèr • Montledós • Montlion • Montlong • Montmolós • Mun • Nestièr • Nistòs • Nolhan • Nulh • Orç • Orda • Ordins e Còth d'Ossan • Ordisan • Ordon • Organ • Orleish • l'Ortèth • Ostèr • Palhac • Pariac • la Pèira • Pèirahita e Nestalàs • Peirauba • Peiret • Peiriguèra • Peirosa • Peirun • Perèr • Pinars • Pintac • eth Poi • Poiastruc • Poidarrius • Poiharrèr • Pomarós • Posac • Preishac • Pujòu • Puntós • Rabastens de Bigòrra • Rejaumont • la Reula • Ricau • Sabalòs • Sabarròs • Sàcoe • Sadornin • Salas d'Argilèrs • Salas de Tarba • eras Salas • Salhan • Samuran • Sanós • Sariac • Sarlabons • Sarniguet • Sarp • Sarrancolin • Sarriac • Sarrolhas • Sasòs • Sassís • Sauvatèrra • lo Segalàs • Segús • Sèish • Seleishan • Saligòs • Semiac • Senac • Senlana • Sent Arroman • Sent Criac • Sent Lari e Sola • Sent Laurenç de Nestés • Sent Leser • Sent Martin • Sent Ors • Sent Pastors • Sent Pau de Nestés • Sent Pèr de Bigòrra • Sent Savin • Sent Sever • Senta Maria de Varossa • Serç • Seron • Shèla e Espon • Shèla • Shèsa • Sheust • Shins • Shirèish • Siarroi • Sindòu • Siradan • Soas • Soblacausa • Sogèus • Solon • Sombrun • Soriac • Sòst • Tajan • Talasac • Tarastèish • Tarba • Telhosa • Tèrmes • Teve • Tibiran e Jaunac • Tornai • Tornós Darrèr • Tornós Davant • Tostac • Tramedaigas • Trebons • Tria • Trobath • Trolei e la Barta • Tui • Tusaguèth • Ueidèth • Uelhons • Uglans • Unhoans • Us • Usèr • era Varelha • Varètja • Vathsèra • Vernadèth Dessús • Vernadèth Devath • Vic de Bigòrra • Vidosa • Vidòu • Vièla d'Ador • Vièla d'Aura • Vièla de Loron • Vièlanava • Vielar • Vilafranca • Vilalonca • Vilambic • Vilanava • Visòs • Viudòs
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...