Quercus


















































Infotaula d'ésser viuQuercus

Quercus robur.jpg
Fulles i glans de roure pènol

Dades
Font de
fusta de roure
Planta
Tipus de fruit
nou



Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Fagales
Família Fagaceae
Gènere
Quercus
L.


Nomenclatura
Gènere del nom científic d'un gènere taxonòmic
femení
Modifica les dades a Wikidata

Quercus és un gènere d'arbres (i alguns arbusts) de la família de les fagàcies. Es caracteritzen sobretot pel seu fruit en forma de gla, que és una nou amb un involucre en forma de cúpula a la base que conté una llavor (rarament dues o tres, però no en les espècies autòctones dels Països Catalans). A més, es caracteritzen per tenir flors masculines en aments pènduls amb periant acampanulat o pateniforme, de 4 a 9 lòbuls i 6-12 estams amb anteres exertes. Les flors femenines són tricarpelars, solitàries o bé estan agrupades en glomèruls, situades a l'interior d'un involucre constituït per nombroses esquames. Les fulles són esparses, pinnatilobades, pinnatífites o en menor freqüència serrades, dentades o enteres. Presenten generalment gemmes ovoides o subgloboses.[1]




Algunes espècies tenen fulla perenne (als Països Catalans, l'alzina, la carrasca, la surera i el garric), però la majoria (els roures) la tenen caduca o marsescent. Els roures que creixen als Països Catalans són principalment el martinenc, el pènol, el de fulla gran, de fulla petita, el roure africà, el roure cerrioide, considerat un híbrid, i el roure reboll, aquest últim molt rar als Països Catalans ja que només apareix en alguns rodals de les muntanyes de Prades, l'Alcalatén i l'Alt Palància.[2]


El gènere és originari de l'hemisferi nord, i s'estén des de les latituds temperades fins a les tropicals.


Alguns insectes vinculats amb alzinars i rouredes son el banyarriquer del roure, l'escanyapolls,[3] i el buprèstid Anthaxia hungarica.




Contingut






  • 1 Espècies


    • 1.1 Secció Quercus o Lepidobalanus


    • 1.2 Secció Mesobalanus


    • 1.3 Secció Cerris


    • 1.4 Secció Protobalanus


    • 1.5 Secció Lobatae o Erythrobalanus




  • 2 Referències


  • 3 Vegeu també





Espècies



Secció Quercus o Lepidobalanus


Distribuïda a Europa, Àsia, nord d'Àfrica i Amèrica del Nord. Tenen estils curts i els aglans maduren en sis mesos i són dolços o lleugerament amargants, amb l'interior de la closca sense pèls.




  • Quercus ajoensis - Arizona, Nou Mèxic, Baixa Califòrnia (Mèxic)


  • Quercus alba - est d'Amèrica del Nord


  • Quercus aliena - est d'Àsia


  • Quercus arizonica - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus austrina - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus berberidifolia - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus bicolor - est i mig oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus boyntonii - centre-sud d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus chapmannii - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus cornelius-mulleri - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus copeyensis - Costa Rica, Panamà. Caducifoli


  • Quercus depressipes - Texas. Caducifoli


  • Quercus dilatata - Himàlaia. Caducifoli


  • Quercus douglasii - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus dumosa - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus durata - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus engelmannii - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus faginea - Roure de fulla petita - sud-oest d'Europa. Caducifoli


  • Quercus fusiformis - centre-sud d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus gambelii - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus garryana - oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus geminata - sud-est d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus grisea - centre-sud d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus havardii - centre-sud d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus hinckleyi - Texas. Caducifoli


  • Quercus hondurensis - Hondures. Pernnifoli


  • Quercus ilex - Alzina - Mediterrània. Perennifoli


  • Quercus insignis - centre d'Amèrica. Perennifoli


  • Quercus intricata - Texas. Caducifoli


  • Quercus john-tuckeri - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus laceyi - centre-sud d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus lanata - Himàlaia. Perennifoli


  • Quercus leucotrichophora - Himàlaia. Perennifoli


  • Quercus lobata - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus lyrata - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus macrocarpa - est de and central Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus mohriana - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus x morisii - Surolí - Oest de la conca Mediterrània. Perennifoli. Híbrid de Quercus ilex i Quercus suber.


  • Quercus michauxii - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus minima - sud-est d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus mongolica - est d'Àsia. Caducifoli


  • Quercus montana o Quercus prinus- est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus muehlenbergii - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus oblongifolia - oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus oglethorpensis - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus peduncularis - Amèrica central. Perennifoli


  • Quercus petraea - Roure de fulla gran - Europa. Caducifoli


  • Quercus polymorpha - Mèxic i extrem sud de Texas. Perennifoli


  • Quercus prinoides - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus pubescens o Quercus humilis - Roure martinenc o pubescent - Europa. Caducifoli


  • Quercus pungens - centre-sud d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus robur - Roure pènol - Europa, oest d'Àsia. Caducifoli


  • Quercus rugosa - Mèxic. Perennifoli


  • Quercus sadleriana - Califòrnia. Caducifoli


  • Quercus stellata - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus toumeyi - sud-oest de Nou Mèxic. Caducifoli


  • Quercus turbinella - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus vaseyana - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus virginiana - sud-est d'Amèrica del Nord. Perennifoli



Secció Mesobalanus


Europa, Àsia, nord d'Àfrica. Estils llargs; glans madurs en 6 mesos, amargs, interior de la cúpula sense pèls (estretament relacionat amb la secció Quercus en la que se l'inclou algunes vegades).




  • Quercus canariensis - Roure africà - Nord d'Àfrica i Península Ibèrica. Caducifoli


  • Quercus dentata - Est d'Àsia. Caducifoli


  • Quercus frainetto - Sud-est d'Europa. Caducifoli


  • Quercus macranthera - Oest d'Àsia. Caducifoli


  • Quercus pontica - Oest d'Àsia. Caducifoli


  • Quercus pyrenaica - Roure reboll - Sud-oest d'Europa. Caducifoli


  • Quercus vulcanica - Sud-oest d'Àsia. Caducifoli



Secció Cerris


Europa, Àsia i nord d'Àfrica. Estils llargs; aglans madurs en 18 mesos, molt amargs. Interior de la closca sense pèls o amb molt pocs.




  • Quercus acutissima - est d'Àsia. Caducifoli


  • Quercus alnifolia - Xipre. Caducifoli


  • Quercus calliprinos - sud-oest d'Àsia. Perennifoli


  • Quercus castaneifolia - Caucas, Pèrsia. Perennifoli


  • Quercus cerris - sud d'Europa, sud-oest d'Àsia. Caducifoli


  • Quercus coccifera - Garric - Mediterrani occidental. Perennifoli


  • Quercus libani - sud-oest d'Àsia. Caducifoli


  • Quercus macrolepis - sud-oest d'Àsia. Caducifoli


  • Quercus semecarpifolia - Himàlaia. Perennifoli


  • Quercus suber - Surera - Mediterrani occidental. Perennifoli


  • Quercus trojana - sud-est d'Europa. Caducifoli


  • Quercus variabilis - est d'Àsia. Caducifoli



Secció Protobalanus


Distribuïts al sud-oest dels Estats Units i al Nord de Mèxic. Estils curts i aglans madurs als 18 mesos, molt amargs, amb l'interior de la closca densament pilós.




  • Quercus cedrosensis - Baixa Califòrnia (Mèxic). Perennifoli


  • Quercus chrysolepis - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus palmeri - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus tomentella - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus vacciniifolia - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli



Secció Lobatae o Erythrobalanus


Amèrica del Nord, Central i del Sud. Estils llargs i aglans madurs als 18 mesos, molt amargs, amb l'interior de la closca densament pilós.




  • Quercus acerifolia - centre-sud d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus agrifolia Alzina de Califòrnia - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus arkansana - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus buckleyi - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus canbyi - Mèxic. Perennifoli


  • Quercus coccinea - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus cualensis - Mèxic (Sierra Madre del Sur). Caducifoli


  • Quercus depressa - Mèxic. Caducifoli


  • Quercus eduardii - Mèxic. Caducifoli


  • Quercus ellipsoidalis - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus emoryi - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus falcata - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus gravesii - Mèxic, sud-oest d'Amèrica del Nord (Texas). Caducifoli


  • Quercus graciliformis - Extrem sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus georgiana - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus hirtifolia - Mèxic. Caducifoli


  • Quercus hintoniorum - Mèxic. Caducifoli


  • Quercus humboldtii - nord d'Amèrica del Sud. Perennifoli


  • Quercus hypoleucoides - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus hypoxantha - Mèxic. Caducifoli


  • Quercus ilicifolia - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus iltisii - sud de Mèxic. Caducifoli


  • Quercus imbricaria - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus incana - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus inopina - sud-est d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus kelloggii - oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus laevis - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus laurifolia - sud-est d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus laurina - Mèxic. Caducifoli


  • Quercus marilandica - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus myrtifolia - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus nigra - est d'Amèrica del Nord. Perennifoli


  • Quercus palustris - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus parvula - Califòrnia. Caducifoli


  • Quercus phellos - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus polymorpha - Mèxic. Perennifoli


  • Quercus pumila - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus rhysophylla - Mèxic. Perennifoli


  • Quercus rubra - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus salicifolia - Mèxic. Caducifoli

  • Quercus sapotaefolia - Amèrica central. Perennifoli


  • Quercus shumardii - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus tardifolia - extrem sud de Texas. Caducifoli


  • Quercus texana - sud central Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus velutina - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli


  • Quercus wislizenii - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli.



Referències





  1. ↑ Flora Ibérica (en castellà). II. Madrid: Servicio de publicaciones del CSIC, 1990, p. 15. ISBN 84-00-07034-8. 


  2. ↑ de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans (en català). Barcelona: Barcino, 1990, p. 511. ISBN 84-7226-620-6. 


  3. ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 5a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 2001, p. 56-57. ISBN 84-7306-542-5. 




Vegeu també



  • Anthaxia hungarica.


  • Banyarriquer del roure.


  • Escanyapolls.

  • Quercus macdonaldii.





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quercus Modifica l'enllaç a Wikidata









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more