Partit Nacional Republicà






































Infotaula d'organitzacióPartit Nacional Republicà
Dades bàsiques
Tipus entitat
partit polític
Ideologia
republicanisme
Història
Fundació
1934
Dissolució
1936
Activitat


Organització i govern

Seu central 
  • Segona República Espanyola


Modifica les dades a Wikidata

El Partit Nacional Republicà va ser un petit partit republicà de centre que, sota el lideratge de Felipe Sánchez Román va existir durant el període de la Segona República Espanyola. Encara que de reduït en militància i representació, va tenir gran influència, especialment en cercles acadèmics.[1] Estava compost fonamentalment per professionals i petits industrials progressistes.[2]


Felipe Sánchez Román era un prestigiós jurista i polític republicà. Havia estat un dels participants en el pacte de Sant Sebastià i havia obtingut un escó per Madrid com a independent a les eleccions a Corts Constituents de 1931, dins de la candidatura republicana-socialista.[3]


A les eleccions de 1933, Sánchez Román va refusar integrar altres candidatures republicanes i es va presentar en solitari de nou per Madrid,[4] sense aconseguir escó (encara que va obtenir una votació estimable, uns 27.000 vots, el 5% dels electors).[5] A la fi de juliol de 1934, Sánchez Román va fundar el Partit Nacional Republicà, integrant-hi exdiputats procedents del grup Al Servei de la República, com Justino de Azcárate y Flórez o radicalsocialistes, com Ramón Feced Gresa,[6] després de la negativa de Sánchez Román a acceptar la invitació de Martínez Barrio i Félix Gordón Ordás per confluir en Unió Republicana, a la dreta del qual se situaria el Partit Nacional Republicà.[7][8]


Durant 1935, el Partit Nacional Republicà va crear, juntament amb Izquierda Republicana i Unió Republicana, l'embrió del que després seria el Front Popular. El 12 d'abril d'aquest any, els tres partits van publicar un manifest publicat per la premsa que exigia la fi de la repressió, s'oposava a qualsevol reforma constitucional i anunciava una futura coalició electoral entre els tres partits.[9] Els tres partits van aprovar un programa electoral a l'agost, però no el van fer públic a l'espera d'arribar a un acord amb el PSOE,[9] sent Sánchez Román el principal artífex del text. El propòsit d'unir al PSOE a la coalició va tenir èxit i a la fi de l'any, el PSOE va anunciar la seva disposició a integrar-se en la coalició d'esquerres. No obstant això, l'obstinació de Largo Caballero a estendre el pacte a diverses organitzacions situades a l'esquerra del mateix PSOE va portar al Partit Nacional Republicà a abandonar el que ja era conegut com a Front Popular, a causa de la negativa de Sánchez Román a compartir coalició amb els comunistes.[10] El Partit Nacional Republicà va acordar no concórrer a les eleccions de febrer de 1936, prohibint a les seves organitzacions provincials el suport a cap candidat centrista.[11]


Al novembre del 1935 se'n constituí la secció catalana a Barcelona, presidida per José Carulla Martí.[12]


Al maig el partit va aprovar l'esborrany d'un manifest, que no va arribar a fer-se públic, en el qual cridava a la constitució d'un govern fort amb àmplia base social i dotat d'amplis poders que fos capaç d'acabar amb els extremismes de dreta i esquerra.[13]


L'última intervenció rellevant del Partit Nacional Republicà abans de la seva virtual desaparició durant la Guerra Civil va ser la seva contribució al govern "nonat" que Martínez Barrio va tractar de constituir el dia 19 de juliol de 1936. En aquest gabinet van participar tres representants del Partit Nacional Republicà:[14] Sánchez Román, com a ministre sense cartera, Justino de Azcárate y Flórez, com a ministre d'Estat (Exteriors) i Ramón Feced Gresa, com a ministre d'Agricultura.[15]



Referències





  1. ↑ (Jackson 2008, pàg. 196)


  2. ↑ (Payne 2006, pàg. 302)


  3. ↑ (Tusell 1970, pàg. 51)


  4. ↑ (Tusell 1970, pàg. 89)


  5. ↑ (Tusell 1970, pàg. 112)


  6. ↑ (Avilés Farré 2006, pàg. 268)


  7. ↑ (Avilés Farré 2006, pàg. 329-330)


  8. ↑ (Payne 2006, pàg. 74)


  9. ↑ 9,09,1 (Avilés Farré 2006, pàg. 366)


  10. ↑ (Ranzato 2006, pàg. 236)


  11. ↑ (Avilés Farré 2006, pàg. 384)


  12. ↑ Molas, Isidre (ed.): Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle XX. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, març del 2000. ISBN 84-412-0466-7, plana 195.


  13. ↑ (Avilés Farré 2006, pàg. 421)


  14. ↑ (Avilés Farré 2006, pàg. 428)


  15. ↑ Composició dels gabinets de la Segona República Espanyola




Bibliografia




  • Avilés Farré, Juan. La Izquierda burguesa y la tragedia de la II República. Madrid: Comunidad de Madrid, 2006. ISBN 9788445128817. 


  • Jackson, Gabriel. La República española y la guerra civil. Crítica, 2008. ISBN 9788484329978. 


  • Payne, Stanley G. La primera democracia española: la Segunda República, 1931-1936. Paidós, 1995. ISBN 8449301289. 


  • Ranzato, Gabriele. El eclipse de la democracia: la Guerra Civil española y sus orígenes, 1931-1939. Siglo XXI de España Editores, 2006. ISBN 9788432312489. 


  • Tusell, Javier. La Segunda República en Madrid. Elecciones y partidos políticos. Madrid: Tecnos, 1970.  Dipòsit legal: M. 10.837-1970.




-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more