El cacauet, cacau, o féfer (Arachis hypogaea) és una espècie de la família de les Fabaceae originària de Sud-amèrica però conreada en llocs relativament càlids de tot el món. Fa uns anys es conreava en l'Horta de València, i hi ha un grup mundial de varietats conegut com a València.
Contingut
1Descripció
2Informació nutricional
3Conreu
4Usos
5Galeria
6Vegeu també
7Referències
Descripció
Planta anual herbàcia de 30 a 50 cm d'alçada, fulles compostes alternes, flors de 2 a 4 cm de color groc amb venes vermelloses. És característic que un cop formats els fruits ells mateixos s'enterrin (d'aquí ve el nom de l'espècie hypogea: dins de terra). Els llegums contenen normalment de 2 a 3 llavors.
Informació nutricional
El cacauet és considerat un dels aliments més nutritius:
Valor nutricional per cada 100 g de cacauets torrats[1]
component
nombre
proteïna
17%
carbohidrats
5%
greix
79%
calories
600 Kcal
calci
37 mg
potassi
810 mg
fòsfor
410 mg
magnesi
180 mg
vitamina A
25 ug
Conreu
Conreat ja des de temps precolombins. Necessita terrenys flonjos més aviat sorrencs, temperatures altes durant 5 mesos i una pluja equivalent a 500 litres o superior (o regadiu). Els principals països productors són els Estats Units, Argentina, Senegal i Brasil. Els cacauets cal collir-los en l'estat òptim de maduresa i tenen com a problema de conservació la infestació per Aspergillus flavus que produeix una aflatoxina tòxica. També donen sovint problemes d'al·lèrgia especialment si estan torrats.
Usos
Consum directe (torrats), extracció d'oli (per a consum humà i industrial), elaboració de mantega de cacauet i altres derivats.
Galeria
cacauet fregit.
Cacauera, cistella per a recollir cacauet. Museu Valencià d'Etnologia.
Collita de cacauet a les eres de la Cooperativa Agrícola del camí Trullàs (Alginet, 1959).
Vegeu també
Xufa
Pollastre Gōng Bǎo, plat a base de pollastre i cacauets.
The peanut vendor, cançó sobre un venedor de cacauets.
Referències
↑AESAN/BEDCA. «Base de Datos Española de Composición de Alimentos». [Consulta: 3 febrer 2017].
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
