Arcturus




































































































Infotaula d'estrellaArcturus

Arcturus-star.jpg
Nomenclatura
Bayer
α Bootis
Flamsteed
16 Bootis
Altres
HD 124897, HR 5340, BD +19°2777
Dades d'observació
Època
J2000
Constel·lació
Bover

Ascensió recta (α)
14h 15m 39,7s

Declinació (δ)
+19° 10' 56"

Magnitud aparent (V)
-0,05m
Variabilitat
0,04m en 8,3 dies
Característiques astromètriques
Distància a la Terra
36,7 a.ll. 11,26 pc
Magnitud absoluta
-0,38m
Paral·laxi
0.08878" ± 0.00068"
Part de
Arcturus stream Tradueix i Spring Triangle Tradueix
Característiques físiques
Tipus espectral
K1.5 IIIpe
Lluminositat
> 110 LS
Radi
24,5 RS
Massa
1–1,5 MS

Temperatura superficial
3.830 K
Edat
4,6×109 anys
Més informació
id. SIMBAD
* alf Boo
Codi de catàleg

Modifica les dades a Wikidata

Arcturus, l'alfa de la constel·lació Bootes, és la quarta estrella més brillant del cel amb magnitud -0.05. El nom de l'estel deriva del grec antic Arktouros que vol dir 'Guardià de l'Ós'. És una referència al fet que és l'estel més brillant de la constel·lació de Bootes, el Bover, que està a prop de les Ósses Major i Menor, Ursa Major i Ursa Minor. Una manera senzilla de trobar Arcturus és seguir l'arc del mànec de l'Óssa Major. Prolongant la línia, també es pot trobar Spica (α Virginis).
Es troba al Núvol Interestel·lar Local.




Comparació de mida entre Acturus, el Sol i la Terra


La seva classe espectral és K1.5 IIIpe gegant vermella; les lletres "p" i "e" volen dir "peculiar" i "emissió", que indica que l'espectre de la radiació emesa és inusual i ple de línies d'emissió. Això no és tan inusual en el cas de gegants vermelles, però Arcturus és un cas particularment acusat d'aquest fenomen. És 110 cops més lluminosa que el Sol, però això és subestimar la seva potència, ja que la majoria de la "llum" emesa està a l'infraroig; la potència total emesa és aproximadament 180 vegades la del Sol.


Segons les mesures realitzades pel satèl·lit Hipparcos, Arcturus és a 36,7 anys llum (11.3 pàrsecs) de la Terra, relativament a prop. Les observacions precises fetes per aquest observatori orbitant han afegit dues dades al nostre coneixement. En primer lloc, és lleugerament variable, aproximadament 0,04 magnituds cada 8,3 dies. Es creu que la superfície oscil·la lleugerament, una característica comuna d'estels gegants vermells. En el cas d'Arcturus, això va ser un descobriment interessant, ja que és sabut que com més vermell (més a prop de la classe espectral M o fins i tot a dins) és un gegant, més variable serà. Casos extrems com Mira pateixen oscil·lacions de centenars de dies; Arcturus no és gaire vermella i és un cas límit entre variabilitat i estabilitat amb el seu període curt i rang petit. L'Hipparcos també va indicar que Arcturus podria ser un estel binari, amb una companya vint vegades més feble que la primària i orbitant molt a prop. Nogensmenys, els estudis més recents semblen indicar que és un sol estel.





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arcturus Modifica l'enllaç a Wikidata








-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more